SJCA nº 8 310/2016, 12 de Diciembre de 2016, de Barcelona
| Ponente | JUAN ANTONIO TOSCANO ORTEGA |
| Fecha de Resolución | 12 de Diciembre de 2016 |
| ECLI | ES:JCA:2016:2594 |
| Número de Recurso | 171/2016 |
JUZGADO DE LO CONTENCIOSO ADMINISTRATIVO NÚMERO 8 DE BARCELONA.
Procedimiento abreviado número 171/2016-B.
Partes: Banco de Sabadell, S.A., representada por la Procuradora de los Tribunales Marta Pradero Rivero y defendida por el Letrado Miquel Pagès Tort, contra Departament d'Empresa i Coneixement, representado y defendido por la Abogada de la Generalitat Marta Puig i Hugas.
Sentencia número 310 de 2016.
En la ciudad de Barcelona, a doce de diciembre de dos mil dieciséis.
Juan Antonio Toscano Ortega, magistrado, titular del Juzgado de lo Contencioso Administrativo número 8 de Barcelona y provincia, en el ejercicio de la potestad jurisdiccional que le confieren la Constitución y las leyes, pronuncia en nombre de Su Majestad El Rey la presente sentencia en los autos del recurso contencioso administrativo número 171/2016-B, interpuesto por Banco de Sabadell, S.A., representada por la Procuradora de los Tribunales Marta Pradero Rivero y defendida por el Letrado Miquel Pagès Tort, contra Departament d'Empresa i Coneixement, representado y defendido por la Abogada de la Generalitat Marta Puig i Hugas. La actuación administrativa impugnada consiste en la resolución de Conseller d'Empresa i Coneixement, de 17 de febrero de 2016, por la que se acuerda: "1. Desestimar el recurs d'alçada interposat per Banco de Sabadell, S.A amb NIF ... contra la Resolució de 18 de març de 2015, del director de l'Agència Catalana del Consum, dictada en l'expedient sancionador de referència SAN/27761/2014 . 2. Confirmar la sanció de 15.000 (quinze mil) euros pel càrrec imputat".
PRIMERO. La representación procesal y defensa letrada de Banco de Sabadell, S.A., interpone el presente recurso contencioso administrativo, presentado en fecha 12 de mayo de 2016 y registrado en el Juzgado con el número 171/2016-B, "contra la resolució del Honorable Conseller d'Empresa i Coneixement de data 17 de febrer de 2016, notificada al meu representat amb data 16 de març de 2016, per la qual es desestima el recurs d'alçada interposat per Banco de Sabadell, S.A. contra la resolució de 18 de març de 2015 del Director de l'Agència Catalana del Consum, recaiguda en l'expedient sancionador de referència SAN/27761/2014 i contra la qual també s'interposa el present recurs".
Por decreto de 1 de junio de 2016 se admite la demanda. Se sustancian los presentes autos según lo dispuesto para el procedimiento abreviado en la vigente Ley 29/1998, reguladora de esta jurisdicción.
SEGUNDO. El día 1 de diciembre de 2016 tiene lugar la celebración del acto de juicio oral. En éste, el Letrado de la parte actora se afirma y ratifica en la demanda presentada en fecha 12 de mayo de 2016, a la que se opone en la contestación la Abogada de la Generalitat. Tras la práctica de las pruebas propuestas y admitidas, las defensas letradas de ambas partes exponen las conclusiones, declarándose los autos conclusos y vistos para sentencia.
TERCERO. La cuantía del presente procedimiento es de 15.000 euros.
CUARTO. En la tramitación de este procedimiento se han cumplido todas las prescripciones legales.
PRIMERO. Es objeto del presente recurso la resolución de Conseller d'Empresa i Coneixement, de 17 de febrero de 2016, por la que se acuerda: "1. Desestimar el recurs d'alçada interposat per Banco de Sabadell, S.A amb NIF ... contra la Resolució de 18 de març de 2015, del director de l'Agència Catalana del Consum, dictada en l'expedient sancionador de referència SAN/27761/2014 . 2. Confirmar la sanció de 15.000 (quinze mil) euros pel càrrec imputat".
Ante esta jurisdicción, a tenor del escrito de demanda las pretensiones de la mercantil actora se circunscriben a que el Juzgado "dicti sentència per la qual estimant la demanda, declari la inexistència d'infracció per part de Banco de Sabadell, S.A. en els fets esmentats, deixant sense efecte la sanció imposada per l'Agència Catalana del Consum mitjançant resolució de 18 de març de 2015 del Director de l'Agència Catalana del Consum confirmada per resolució de l'Honorable Conseller d'Empresa i Coneixement de data 17 de febre de 2016 per la qual es desestima el recurs d'alçada interposat per Banco de Sabadell, S.A.". Tales pretensiones vienen fundamentadas en los motivos ya expuestos en vía administrativa ordenados y rubricados como sigue y que reproduce en la demanda. 1. "Sobre la inexistència de responsabilitat del Banco de Sabadell, S.A en els fets objecte de càrrec". 2. "Carència sobrevinguda de l'objecte del present expedient sancionador". 3 "Sobre la litispendència i l'existència de prejudicialitat civil". 4. "Sobre la competència de l'Agència Catalana del Consum per declarar l'abusivitat de la clàusula objecte del present expedient sancionador". 5. "Sobre la vulneració del procediment legalment establert així com dels principis aplicables a l'exercici de la potestat sancionadora". 6. "Sobre la inexistència d'infracció. Vulneració dels principis de tipicitat i legalitat". 7 "Sobre la inexistència de l'element subjectiu de culpa". Y expone a modo de síntesis en la demanda las alegaciones siguientes (se reproducen en parte): "2) Hem d'insistir en un fet objectiu fora de cap dubte: la clàusula que es considera abusiva no va ser introduïda en el contracte per Banco de Sabadell, S.A., sinó per Caixa Penedès, entitat que va ser integrada dintre de Banco Mare Nostrum, S.A.". "3) El meu representat només va adquirir una part del negoci financer de Banco Mare Nostrum, sense que es pugui considerar que va assumir en cap cas les conseqüències derivades de la inclusió d'una clàusula suposament abusiva en els contractes de préstec hipotecari". "4) És evident, que la compravenda dels actius de Banco Mare Nostrum, en cap cas s'ha fet amb l'ànim de constituir un frau de llei. No s'ha produït una desaparició de l'entitat que va incloure la suposada clàusula abusiva, sent, per tant, perfectament possible iniciar un expedient sancionador contra l'entitat autora de la conducta que es considera infractora. Resulten per tant, buits de contingut totes les afirmacions que es fan a la resolució del recurs d'alçada respecte a la possible desvinculació de actuacions infractores com a conseqüència de la compravenda d'actius portada a terme en el Banco de Sabadell, S.A. i Banco Mare Nostrum, S.A. La resolució confon la compravenda d'uns determinats actius amb la fusió d'entitats que en cap cas ha existit. Ni s'ha produït cap fusió (Banco Mare Nostrum, S.A. continua existint com a entitat jurídica) ni la compravenda s'ha portat a terme per evitar la imposició de cap sanció. Si l'administració entén que la inclusió de la clàusula que es considera abusiva es mereixedora de la imposició d'una sanció, ho pot fer davant de l'autor de la clàusula (en aquet cas Caixa Penedès, integrada dins Banco Mare Nostrum, S.A.), no podent pretendre quer aquesta sanció sigui suporta pel comprador d'uns determinats actius, que en cap moment va participar en la elaboració i inclusió de la clàusula considerada abusiva en els contractes de préstec hipotecari". "5) El denunciant dels fets ha retirat la seva denúncia. Continua entenent aquesta part que ha esdevingut una carència sobrevinguda de l'objecte de l'expedient sancionador, ja que el denunciat ha retirat la seva denúncia, mostrant la seva conformitat amb la clàusula inclosa en el préstec hipotecari i havent pactat amb el meu representat que dita clàusula no serà d'aplicació fins el venciment del préstec" (...) "6) Hem d'insistir en el fet que l'administració manca de competència per considerar abusiva una clàusula, si prèviament aquesta clàusula no ha esta declarada abusiva pels únics òrgans competents de l'Estat com són els Jutjats i Tribunals de l'administració de justícia de l'ordre civil. No es discuteix, com pretén l'administració (en una clara intenció de desviar l'objecte de recurs), la competència de l'administració per incoar expedients sancionadors respectes de clàusules prèviament declarades abusives per l'administració de justícia, però aquesta competència no es pot examinar i entendre que la pròpia administració disposa de competència per considerar i declarar abusives determinades clàusules d'un contracte subscrits amb un consumidor. Aquesta atribució que s'auto atorga l'administració és totalment contrària a la legislació vigent i en cap moment li ha estat atorgada per cap llei. Es tracta doncs d'un clar abús de dret, clarament inadmissible". Y reproduce el Fundamento de Derecho Tercero de la sentencia de 2 de junio de la Sala de lo Contencioso Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Andalucía, dictada en el recurso número 496/2014 .
A las pretensiones y a los motivos del recurso se opone en la contestación a la demanda la Abogada de la Generalitat, que acaba solicitando del Juzgado el dictado de sentencia por la "que es desestimi el recurs perquè la resolució impugnada s'até a dret". Fundamenta dicha oposición en los motivos que ordena como sigue. 1. "L'Administració ha acreditat els fets infractors". 2. "La part actora és responsable de la infracció que se l'imputa". 3. "L'esmena de la irregularitat no comporta la carència sobrevinguda de l'objecte de l'expedient sancionador". 4. "No es dóna un supòsit de litispendència i prejudicialitat civil i l'Agència Catalana del Consum és competent per determinar el caràcter abusiu d'una clàusula". 5. "No s'ha vulnerat el procediment legalment establert". 6. "No s'han vulnerat els principis de legalitat i tipicitat". 7. "La infracció no està prescrita". 8. "No s'ha aplicat retroactivament la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 ".
SEGUNDO. Sostiene la actora como primer motivo del recurso el ya esgrimido con insistencia en vía administrativa "Sobre la inexistència de responsabilitat de Banco de Sabadell, S.A. en els fets objecte de càrrec" así como "Carència sobrevinguda de l'objecte del present expedient sancionador". En efecto,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba