SJPI nº 34 187/2014, 17 de Noviembre de 2014, de Barcelona
| Ponente | ANNA ESTHER QUERAL CARBONELL |
| Fecha de Resolución | 17 de Noviembre de 2014 |
| ECLI | ES:JPI:2014:390 |
| Número de Recurso | 532/2014 |
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 34 DE BARCELONA
JUDICI VERAL 532/2014-5C
SENTENCIA 187/2014
Barcelona, disset de novembre de dos mil catorze
Anna Esther Queral Carbonell, magistrada-jutgessa del Jutjat de Primera Instància número trenta-quatre de Barcelona, he vist les actuacions de JUDICI VERBAL registrades amb el número 532/2014-5C, a instancia de lentítat GAS NATURAL SERVICIOS SDG, SA, representada pel procurador Ivo Ranera Cahís amb lassistència lletrada del sr. Felipe Pérez Castillo; contra lentitat ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, representada pel procurador Ignacio López Chocarro i amb lassistència lletrada del sr. Miguel Sotomayor Rodríguez. Les actuacions versen sobre reclamació de quantitat, i en atenció als següents fets,
PRIMER: El procurador de la part actora presente, en data 2 de maig de 2014, demanda de judici verbal en què, prèvis al.legació dels fets i fonaments de dret que entenia daplicació, acabà sol.licitant que es dictés sentencia estimatòria de les seves pretensions.
SEGON: Admesa a tràmit la demanda, es convocà les parts a judici, el qual ha tingut lloc el día 30 doctubre de 2014. La part actora ha ratificat la seva demanda i la demandada shi ha oposat.
TERCER: Oberta la fase de prova, sha practicat la proposada declarada pertinent amb el resultat que queda enregistrat al DVD. Tot seguit les actuacions han quedat vistes per dictar sentència.
PRIMER: L'entitat Gas Natural Servicios SDG, SA, com empresa comercialitzadora delectricitat, exerceix una accíó de reclamació de quantitat contra lentitat Endesa Distribución Eléctrica SLU, en tant que empresa distrlbuïdora del subministrament elèctric, per ser la responsable de les alteracions que van tenir lloc a finals de juliol de 2010 al pis del carrer DIRECCION000 i Tutó, NUM000 , NUM001 NUM002 , de Barcelona, les quals hi varen causar danys elèctrics. Per aquest sinistre lentitat demandant fou condemnada per sentència de data 7/5/2013 dictada pel Jutjat de primera Instància número 38 de Barcelona , com a conseqüència de la relació contractual existent entre la propietària de lhabitatge i lentitat demandant, comercialitzadora del subministrament elèctric.
En la petita de la demanda sol.licita que es condemni la part demandada a pagar-li la quantitat de 3.272,81 €, més els interessos legals des de la interpel.lació judicial. La quantitat reclamada comprèn 2.350 € de principal objecte de la condemna judicial; 887,53 € en concepte de les costes processals que li foren imposades en lanterior procediment, i 35,28 € pels interessos abonats.
SEGON: Lentitat Endesa soposa a la demanda i en demana la desestimació.
Primerament, oposa que cada vegada amb més freqüencia es demanden les empreses comercialitzadores del subministrament elèctric per tal de protegir el consumidor final, encara que qui reclama són les entitats asseguradores amb ocasió de la subrogació de l article 43 LCS per haver indemnitzat el seu assegurat. Les sentències acostumen a ser estimatòries perquè les empreses comercialitzadores no coneixen alló que va poder passar ni mostren interes en el resultat, atès que saben que repetiran contra lempresa distribuidora. En el cas concret, queda palesa aquesta manca desforç processal i de defensa de lentitat comercialitzadora quan la sentència determina que existeix responsabilitat arran de lúnica prova practicada de la part actora, lentitat asseguradora subrogada. En conseqüència cal analitzar ex novo la invocada responsabilitat de lentitat distribuidora aquí demandada.
En segon lloc i pel que fa al fons de lassumpte, oposa no existeix responsabilitat de la demandada, atès que no es prova que lorigen o causa dels danys fos una alteració del submínistrament elèctric imputable a lentitat demandada, sobretot quan no consta cap incidència registrada ni cap trucada dels diferents clients possibles ni altres béns afectats ni es va registrar cap pic de tensió. Linforme pericial que aporta lentitat demandant, que ho és de lentitat asseguradora Segurcaixa (demandant en el primer procés), és un mer informe de valoració de danys que no explica tècnicament el seu origen, sinó que assumelx les referències de lassegurada i del tècnic de Climasa, en la factura del qual es fa constar que laparell daire condicionat era obsolet; aquest es va espatllar per haver arribat al final de la seva vida útil. En linforme pericial que saporta, la pèrit descarta una pujada de tensió perquè els quatre aparells malmesos necessitavan de la seva posada en marxa, de manera que si no eran encesos no es podien afectar per una sobre tensió.
Subsidiàriament oposa lexcepció de pluspetició, atès que no resulta procedent repetir limport de la condemna en costes del primer procediment. (...) quan laparell daire condicionat era obsolet.
TERCER: Són fets no controvertits que lentitat és una empresa comercialitzadora delectricitat, que ven als consumidors el subministrament que distribueixen altres empreses. En concret tenia un contracte de subministrament elèctric amb la sra. Josefina en relació amb lhabitatge del carrer DIRECCION000 , NUM000 , NUM001 NUM002 , de Barcelona, assegurat per lentitat Segurcaixa. En data 7/5/2013 el Jutjat de primera instancia número 38 de Barcelona va estimar la demanda interposada per lentitat aseguradora Segurcaixa -que havia indemnitzat, amb ocasió de la pòlissa subscrita, la seva asegurada pels danys elèctrics soferts- contra la comercialitzadora Gas Natural i la va condemnar a pagar 2.350 € amb imposició de les costes processals, per raó de la seva relació contractual.
Lobjecte del procediment rau en resoldre lacció que lentitat demandant com a comercialitzadora condemnada judicialment exerceix contra qui considera única responsable del sinistre elèctric, lentitat demandada distribuïdora del subministrament, a qui reclama limport de la condemna assumida més la quantitat de les costes processals i els interessos abonats arran del primer procediment.
QUART: Pel que fa a la distinció de les empreses comercialitzadores i distribuidores del subministrament elèctric; la seva responsabilitat front el perjudict i lacció de repetició quant a la relació interna entre elles, cal citar la sentencia de lAudiència provincial de Barcelona de data 12/3/2012 , segons la qual:
"En efecto, el art. 9 de la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico , distingue entre empresas distribuidoras, que son aquellas sociedades mercantiles que tienen la función de distribuir energía eléctrica, así como construir, mantener y maniobrar las instalaciones de transporte, y empresas comercializadoras, que son aquellas sociedades mercantiles que, accediendo a las redes de transporte o distribución, adquieren energía para su venta a los consumidores, y ciertamente el art. 41.1 a) atribuye a las empresas distribuidoras la obligación de prestar el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba