STSJ Cataluña 1101/2017, 13 de Febrero de 2017

PonenteMATILDE ARAGO GASSIOT
ECLIES:TSJCAT:2017:769
Número de Recurso7185/2016
ProcedimientoRECURSO DE SUPLICACIÓN
Número de Resolución1101/2017
Fecha de Resolución13 de Febrero de 2017
EmisorSala de lo Social

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8029504

JSP

Recurs de Suplicació: 7185/2016

IL LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 13 de febrer de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 1101/2017

En el recurs de suplicació interposat per Eusebio a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 6 de juny de 2016 dictada en el procediment núm. 645/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent la Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

ANTECEDENTS DE FET

Primer

En data 15 de juliol de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 6 de juny de 2016, que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por Eusebio frente al FONDO DE GARANTIA SALARIAL, en materia de reclamación de cantidad.

Debo absolver y absuelvo al FONDO DE GARANTIA SALARIAL de los pedimentos en su contra formulados. "

Segon

En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

  1. El trabajador, Eusebio, con NIE Nº NUM000 inicio su prestación de servicios en fecha 27.09.10 por cuenta y orden de la empresa EXPANALUM, S.L., con categoría profesional de operario grupo 7 y salario diario de 59,80 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.

  2. En carta de fecha 13.01.12(efectos 28.01.12) le fue comunicado despido objetivo. 3º. Impugnado el despido por turno de reparto correspondió al juzgado de lo social nº 16 de Barcelona que, en sentencia de fecha 05.02.13 declaró la improcedencia, condenando a la empresa, a su opción, a la readmisión del trabajador en su puesto de trabajo o abono de la indemnización de 3.575,71 euros. Asi mismo se condeno a la empresa a abonar al trabajador los salarios dejados de percibir desde el 28.01.12 hasta notificación de sentencia a razón del 59,80 euros diarios.

  3. En escrito de fecha 05.04.13 la empresa optó por la indemnización que no podía poner a disposición por falta de liquidez.

  4. En comparecencia de fecha 30.04.13 las partes de común acuerdo ante la imposibilidad de readmisión solicitaron que se dictase Auto de misma fecha extinguiendo la relación laboral con cálculo de indemnización y salarios de tramitación, que ascendieron respectivamente a 6.279 euros y 27.448,20 euros.

  5. En escrito de fecha 10.07.13 la parte actora solicitó la ejecución, dictándose Auto de fecha 10.12.13 por el juzgado de lo social nº 30 con orden general de ejecución y despacho.

    En Decreto de misma fecha y juzgado se declaró a la empresa en situación de insolvencia con carácter provisional por importe de 33.727,20 euros por principal y archivo de las actuaciones

  6. En fecha 05.08.14, el trabajador solicitó al FGS las prestaciones de garantía salarial.

  7. En Resolución de fecha 20.05.15 el Fondo de Garantía Salarial estimó la solicitud reconociendo

    7.983,85 euros desglosados en 4.007,20 euros de indemnización y 3.976,65 euros por salarios de trámite.

  8. El actor reclama 25.743,35 euros oponiéndose el Fondo de Garantía Salarial.

Tercer

Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda dirigida contra el Fons de Garantia Salarial, presenta recurs de suplicació la part demandant, amb un únic motiu de censura jurídica, per la via de l' art. 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social .

Se centra l'objecte del litigi a la aplicació del silenci administratiu positiu, a la resolució presumpta del FOGASA, que amb posterioritat als tres mesos va resoldre estimar la sol licitud, i el dret del demandant a percebre 7.983,85 euros, desglossats en 4.007,20 euros de indemnització i 3.976,65 euros, per salaris de tràmit. L'actor reclama un total de 25.743,35 euros, pels mateixos conceptes, sense aplicació del topall legal.

El demandant havia estat acomiadat en data 13.01.12, i per sentència de 05.02.13, es va declarar la improcedència de l'acomiadament i l'empresa va optar per la indemnització, indicant que no podia abonarla per manca de liquiditat. Sol licitada la execució de la sentència, es va dictar interlocutòria el 10.12.13 pel jutjat social 30 i es va declarar la insolvència provisional per Decret del jutjat, i el valor del deute en 33.727,20 euros. El dia 05.08.14 el demandant va sol licitar les prestacions al FOGASA, que va dictar resolució en data

20.05.15, estimant la pretensió però amb aplicació dels topalls legals.

La sentència parteix de l'aplicació del silenci administratiu positiu, doncs no hi ha dubte que la resolució del FOGASA es va dictar després del termini de tres mesos, i per tant la pretensió de l'actor basada en l' art.

33.8 de l'ET, va ser tàcitament estimada. No obstant, indica que el silenci administratiu, segons la sentència de la Sala tercera del TS, de 2-2- 2012, podrà tenir lloc sempre que la pretensió sol licitada sigui real i possible des del punt de vista material i jurídic. Entén que aquesta conclusió ha de limitar el silenci, que la part actora postula sense aplicar els topalls legals, a l'estricta aplicació de l' art. 33.8 de l'ET .

El recurs cita la sentència del TS de 16-03-2015, RCUD 802/2014, així com nombroses sentències del Tribunals Superiors de Justícia, d'aquesta Sala, 30-09-2015 recurs 263-2015; 20-11-2015, recurs 2202-15, entre d'altres, així com la infracció de l' art. 43.1 de la Llei 30/1992, en relació a l' art. 28.7 del RD 505/85, i art. 33.1 ET, al legant que el demanant te dret a percebre la prestació sense límits legals, ja que el FONS demandat no havia estimant la pretensió imposant topalls quantitatius.

SEGON

La qüestió debatuda va ser resolta en el la sentència del TS, 16 de març de 2015 ( ROJ: STS 1450/2015 - ECLI:ES: TS:2015:1450) Recurs de cassació per unificació de doctrina número: 802/2014, que indica: " ... Como señala con acierto el Ministerio Fiscal, la exposición de motivos de la ley 30/92 anuncia que el silencio administrativo, positivo o negativo, no debe ser un instituto jurídico formal, sino la garantía que impida que los derechos de particulares se vacíen de contenido cuando Administración no atiende eficazmente y con la celeridad debida las funciones para las que se ha organizado. Esta garantía, exponente de una Administración en la que de primar la eficacia sobre el formalismo, solo cederá cuando exista un interés general prevalente o, cuando realmente, el derecho cuyo reconocimiento se postula no exista. Así, la sentencia de la Sala Tercera de 2-2-2012 precisa que el silencio administrativo pueda tener lugar ante cualquier clase de solicitud, siempre que su contenido sea real y posible desde el punto de vista material y jurídico. "(...)Por otra parte como señala la sentencia de la Sala Tercera de 17-7-2012, citada en la de la misma Sala Tercera de 25-9-12 (R. 4332/11) -a su vez traída a colación por la parte recurrente en nuestro recurso y por el Ministerio Fiscal-: "una vez operado el silencio positivo, no es dable efectuar un examen sobre la legalidad intrínseca del acto presunto, pues, si bien es cierto, que según el art. 62.1 f) de la Ley 30/92 son nulos de pleno derecho los actos presuntos "contrarios" al Ordenamiento Jurídico por los que se adquieren facultades o derechos cuando se carezca de los requisitos esenciales para su adquisición, no es menos cierto que para revisar y dejar sin efecto un acto presunto (nulo) o anulable la Administración debe seguir los procedimientos de revisión establecidos por el art. 102, o instar la declaración de lesividad."

També aquesta Sala ha resolt, en casos anàlegs, aplicant una doctrina reiterada que es recull en la sentència 11360/2014, recurs: 4157/2014, de data 04/11/2014, que s'exposa:

"La qüestió controvertida en el present...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
2 sentencias
  • ATS, 10 de Octubre de 2018
    • España
    • 10 octobre 2018
    ...la sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña 13 de febrero de 2017, en el recurso de suplicación nº 7185/2016, interpuesto frente a la sentencia dictada el 6 de junio de 2016 por el Juzgado de lo Social nº 16 de Barcelona, en los autos nº 645/2015, segu......
  • STS 470/2018, 8 de Mayo de 2018
    • España
    • 8 mai 2018
    ...contra la sentencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de 13 de febrero de 2017, en el recurso de suplicación nº 7185/2016 , interpuesto frente a la sentencia dictada el 6 de junio de 2016 por el Juzgado de lo Social nº 16 de Barcelona , en los autos nº 645/2015, segu......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR