STSJ Cataluña 523/2017, 26 de Enero de 2017
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2017:619 |
| Número de Recurso | 6275/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 523/2017 |
| Fecha de Resolución | 26 de Enero de 2017 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 6275/2016
IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 26 de gener de 2017
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 523/2017
En el recurs de suplicació interposat per Benjamín a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 15 de febrer de 2016 dictada en el procediment núm. 85/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Fondo de Garantia Salarial (FOGASA), ha actuat com a ponent Il lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre fogasa, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de febrer de 2016, que contenia la decisió següent:
DESESTIMO la demanda formulada por DON Benjamín, con NIE NUM000 contra FOGASA, y absuelvo a la demandada de todas las pretensiones de contrario, desestimando la interrupción de la prescripción solicitada por el actor.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
PRIMERO.- DON Benjamín, con NIE NUM000, se encontraban prestando servicios para la empresa GUIXOS TEBAR, SL cuando fue objeto de un despido objetivo en virtud del art. 52.c) del Estatuto de los Trabajadores, con fecha de efectos de 19.12.2012.
(No se discuten estos hechos)
SEGUNDO.- Por el actor se solicitó en fecha 8.04.2014 a FOGASA el pago del 40% de la indemnización por despido objetivo y se dictó Resolución de fecha 2.12.2014 por la que se denegaba tal solicitud argumentándolo en que había transcurrido más de un año desde el despido, plazo éste de prescripción, por lo que procedía la desestimación de la prestación solicitada.
(Expediente Administrativo. No se discute)
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es condemnés l'empresa demandada al pagament del 40% de la indemnització per acomiadament objectiu, s'interposa per aquella Recurs de Suplicació que s'estructura en un únic motiu, dedicat a examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència.
La sentència d'instància va estimar l'excepció de prescripció al.legada pel demandat, argumentant que en el moment en que l'actor va presentar la corresponent sol.licitud davant del dit organisme, ja havia transcorregut el termini de prescripció d'un any, d'acord amb el que estableixen els articles 19, 20 i 21 del R.D. 505/1985, sobre organització i funcionament del Fons de Garantia Salarial.
En l'únic motiu del recurs, que està formulat de forma incorrecta, atès que no es fonamenta en cap dels apartats de l' art. 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, encara que sí es fa referència als articles 190, 191 i 195.1 de la dita llei, s'impugna la sentència amb una sèrie d'afirmacions en les que s'indica com es pot iniciar l'expedient de sol.licitud al FGS, on s'ha de presentar, quan s'inicia el termini, així com es fa referència a diverses sentències del Tribunal Suprem i de diversos Tribunals Superiors de Justícia, però en cap cas s'indica quina és la normativa que ha infringit la sentència ni el motiu pel qual s'entén que la seva acció no havia prescrit en el moment en que va sol.licitar la indemnització del 40% de la indemnització davant el demandant.
Això no obstant, la Sala entén que el que es denuncia la infracció de l' art. 21 del RD 505/1985, per la qual cosa entrarà a l'examen del motiu, en aplicació del dret a la tutela judicial efectiva que reconeix l' art. 24 de la Constitució Espanyola .
Doncs bé, el motiu ha de ser desestimat, perquè la sentència d'instància no ha infringit l'article esmentat. El dit article estableix que el termini per a sol.licitar les prestacions del Fons de Garantia Salarial serà d'un any, comptat des la data de l'acte de conciliació, sentència, resolució de l'autoritat laboral o resolució judicial complementària d'aquestes, en que es reconegui el deute per salaris o es fixin les indemnitzacions. Així mateix disposa que el dit termini s'interromprà per l'exercici de les accions executives o de reconeixement dels crèdits en el procediment concursal, així com per la resta de formes admeses en dret.
Cal recordar, en primer lloc, que la reclamació de l'actor al Fons de Garantia Salarial que s'està examinant en el present litigi, es refereix a la responsabilitat directa del demandat en el pagament del 40% de la indemnització a càrrec de l'empresa, en supòsits d'acomiadaments objectius, en empreses de menys de 25 treballadors, és a dir, es tracta d'un supòsit en el que es reclama la responsabilitat directa del dit organisme i no pas la seva responsabilitat subsidiària en cas d'insolvència de l'empresa.
Aquesta qüestió ha estat ja estudiada pel Tribunal Suprem en diverses sentències, entre les quals podem citar la de data 21.11.2001 (R. 9901/01 ), seguida per les de 19.6.2022 i 3.5.2004, així com per aquesta Sala en la sentència de data 3.11.2010 (R. 3239/10 ), entre d'altres. En la primera de les sentències esmentades, amb cita d'altres...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 2 de Noviembre de 2017
...por la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 26 de enero de 2017, en el recurso de suplicación número 6275/16 , interpuesto por D. Eleuterio , frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 2 de los de Tarragona de fecha 15 de febrero de 2016......