STSJ Cataluña 7650/2016, 23 de Diciembre de 2016
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:12162 |
| Número de Recurso | 5662/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 7650/2016 |
| Fecha de Resolución | 23 de Diciembre de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 5662/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 23 de desembre de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 7650/2016
En el recurs de suplicació interposat per Geronimo a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 8 de gener de 2016 dictada en el procediment núm. 255/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i MC MUTUAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 16-4-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 8 de gener de 2016, que contenia la decisió següent:
Que acogiendo la excepción de CADUCIDAD DE LA ACCION alegada por la parte demandada y desestimando la demanda presentada por D. Geronimo contra MC MUTUAL, INSS y TGSS, debo absolver y absuelvo a las citadas entidades de las pretensiones deducidas en su contra en el presente procedimiento.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
D. Geronimo, se encuentra afiliado al Régimen Especial de Trabajadores Autónomos con el número NUM000, asegurando la cobertura de las contingencias comunes con la Mutua MC Mutual.
El 12/3/2012 el demandante pasó a la situación de Incapacidad Temporal derivada de Enfermedad Común, en la que permaneció hasta el 7/8/2013, no percibiendo prestación alguna por Incapacidad Temporal por parte de las entidades demandadas.
La base de cotización para contingencias comunes se fija en la cantidad de 1.200 euros mensuales.
En el momento de la baja el actor no estaba al corriente del pago de sus cotizaciones sociales.
El 3/12/2012 se le otorgó el aplazamiento de la deuda contraída con la Seguridad Social durante el periodo de mayo de 2011 a diciembre de 2012. Por resolución de la TGSS se dejó sin efecto el aplazamiento concedido por impago del actor.
El actor solicitó nuevo aplazamiento el 10/12/2014, que fue otorgado por Resolución de la TGSS de fecha 21/1/2015.
En fecha 29/12/2014 el actor solicitó a la mutua el pago directo de la prestación de IT que fue denegada en fecha 3/2/2015 por no estar en el momento de la baja, al corriente del pago de sus cotizaciones sociales.
El actor ha agotado la vía administrativa previa.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (Mutual Midat Cyclops). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del demandant contra la sentència que desestima la prestació d'incapacitat temporal pel Règim Especial de Treballadors Autònoms per no estar al corrent de les quotes en el moment d'iniciar la situació, és per revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article núm. 193, b) i c) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
La Mútua presenta escrit d'impugnació al recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.
El recorrent postula la modificació del quart fet provat de la sentència que es refereix a que en el moment de la baixa per malaltia del treballador no es trobava al corrent del pagament de les cotitzacions socials. Proposa que es digui que des del inici del pagament directe de la prestació d'incapacitat temporal el 12 de març de 2012 va interessar el pagament aplaçat que li va ser concedit el posterior 3 de desembre de 2012, pel període en descobert des del maig de 2011 al desembre de 2012, de manera que en el moment del fet causant del inici de la IT. el 12 de març de 2012, es trobava al corrent de pagament de la cotització atenent al reconeixement del pagament aplaçat . Es remet a les resolucions de l'aplaçament de pagament dels endarreriments de les cotitzacions assenyalades que consten en el mateix fet provat.
La modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i del fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i per l'article núm . 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals.
La doctrina jurisprudencial pacífica i reiterada dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja que aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors, ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova. També la Sala ha establert en aplicació de la doctrina jurisprudencial reiterada i pacífica que per a que la pretensió revisora tingui èxit, els errors o omissions denunciats han de ser suficientment transcendents per a variar el signe de la decisió judicial ateses les raons d'economia processal que impedeixen acollir en la revisió de fets errors fàctics denunciats sense rellevància. En aplicació de la doctrina jurisprudencial citada desestimem la modificació postulada perquè és reiterativa del mateix fet i únicament pretén introduir una valoració jurídica impròpia del fets provats, que han de reflectir les circumstàncies de la pretensió qüestionades segons el convenciment judicial basat en les proves practicades. La valoració de la part és pròpia en tot cas de l'examen del dret aplicat per la sentència a resoldre en el segon objecte del recurs.
En conseqüència desestimem aquest objecte del recurs.
Denuncia la infracció dels articles 44.2 i 43 de la LGSS. de 1994, d'aplicació atenent a la data del fet causant de la prestació de IT. derivada de malaltia comuna de 12 de març de 2012. Assenyala que en el cas present de reclamació de prestació d'incapacitat temporal no reconeguda en via administrativa per la Mútua demandada, regeix el termini de prescripció de l'article núm. 43 i no la caducitat de l'acció ni la caducitat de les prestacions reconegudes segons l'article núm. 44 de la LGSS., com enten aplica indegudament el magistrat de la instància. Invoca doctrina jurisprudencial del TS. i conclou que en cap moment el demandant beneficiari ha restat passiu en el pagament de les cotitzacions pendents del RETA i en reclamar percebre la prestació davant la Mútua asseguradora . Assenyala que, sent en aquest cas el fet causant el moment del inici del pagament directe de 12 de març de 2012, no ha transcorregut el termini de prescripció de cinc anys des d'aquella data fins a la reclamació prèvia i fins a la interposició de la demanda judicial.
L' article 43 del la LGSS de 1994 d'aplicació, sent el mateix redactat que reprodueix l'article núm. 53 i 54 de la Llei GSS. de 2 de gener de 2015, estableix " El derecho al reconocimiento de las prestaciones prescribirá a los cinco años, contados desde el día siguiente a aquel en que tenga lugar el hecho causante de la prestación de que se trate, sin perjuicio de las excepciones que se determinen en la presente ley y de que los efectos de tal reconocimiento se produzcan a partir de los tres meses anteriores a la fecha en que se presente la correspondiente solicitud. Si el contenido económico de las prestaciones ya reconocidas resultara afectado con ocasión de solicitudes de revisión de las mismas, los efectos económicos de la nueva cuantía tendrán una retroactividad máxima de tres meses desde la fecha de presentación de dicha solicitud. Esta regla de retroactividad máxima no operará en los supuestos de rectificación de errores materiales, de hecho o aritméticos ni cuando de la revisión derive la obligación de reintegro de prestaciones indebidas a la que se refiere el artículo 45.
-
La prescripción se interrumpirá por las causas ordinarias del artículo 1973 del Código Civil y, además, por la reclamación ante la Administración de la Seguridad Social o el Ministerio de Empleo y Seguridad Social, así como en virtud de expediente que tramite la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en relación con el caso de que se trate."
L'article núm. 44 de la LGSS.,amb igual redactat l' article 54 de la LGSS . de 2015...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba