AAP Tarragona 220/2016, 18 de Octubre de 2016
| Ponente | MANUEL GALAN SANCHEZ |
| ECLI | ES:APT:2016:318A |
| Número de Recurso | 712/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 220/2016 |
| Fecha de Resolución | 18 de Octubre de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
ROTLLO APEL·LACIÓ 712/2015
EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA Nº 222/2011
INCIDENT D'OPOSICIÓ
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 3 - VALLS
INTERLOCUTÒRIA
MAGISTRATS IL·LMS SRS.
GUILLERMO ARIAS BOO (President)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ (Ponent)
Tarragona, 18 d'octubre de 2.016.
Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació interposat pels Srs. Leon i Andrea representats per la Procuradora dels Tribunals Sra. Espejo Iglesias i defensats per la Lletrada Sra. Viader Matamala, contra la Interlocutòria de 30 d'abril de 2.015 dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Valls, procediment d'execució hipotecària nº 222/2011, en que han estat parts, com a part executant CAISSE REGIONALE DE CREDIT AGRICOLE MUTUEL SUD MEDITERRANEE representada per la Procuradora dels Tribunals Sra. M. R. Elías Arcalís i assistida pel Lletrat Sr. Sánchez Molina, i com a part executada els apel·lants.
ANTECEDENTS DE FET
En data 30-abril-2.015 es va dictar pel Jutjat d'instància Interlocutòria essent el contingut de la seva part dispositiva el següent:
"DISPONGO: Desestimar la oposición a la ejecución formulada por la representación procesal de D. Leon y de DÑA. Andrea contra la mercantil CAISSE REGHIONALE DE CREDIT AGRICOLE MUTUEL SUD MEDITERRANEE, mandando seguir adelante con la ejecución despachada.
En materia de costas sobre el presente incidente se hace expresa imposición a la parte ejecutada."
Contra l'esmentada resolució es va interposar recurs d'apel·lació per la representació processal dels Don. Leon i Andrea d'acord amb les al·legacions contingudes al seu escrit.
Per la representació de l'adversa s'ha presentat escrit d'oposició al recurs.
FONAMENTS DE DRET
Pronunciaments impugnats. Impugnen els Don. Leon i Andrea, els pronunciaments de la resolució d'instància que no declara nuls el pacte de liquiditat i la clàusula d'interessos moratoris, si bé aquest Tribunal manté el dubte de si també apel·la la resta de clàusules no declarades abusives atès el confusionisme del recurs: d'una banda, es parla de al·legació "PRIMERA" (foli 46) en femení; posteriorment es diu "SEGUNDO" (foli 49) en masculí, i dintre d'aquest només es recull un punt 2 referent a la "NULIDAD DE LA CLAUSULA DE INTERES MORATORIO"
, essent la següent al·legació la "CUARTA" (foli 49), sense "tercera", i a més, únicament es fa referència a que la declaració de nul·litat de les clàusules, entre elles, cita la de venciment anticipat, clàusula sòl, etc., "debe determinar el sobreseimiento del procedimiento" (foli 50), però sense expressar les raons per les quals considera que els pronunciaments de la Jutgessa d'instància son erronis o equivocats, incomplint el que diu l' article 458.2 de la LEC : "2. En la interposición del recurso el apelante deberá exponer las alegaciones en que se base la impugnación, ......." .
Pacte de liquiditat.
Manifesta la part recurrent que "la liquidación que se efectúa unilateralmente por la demandada" no compleix el que disposa el Reglament Notarial.
Aquest mateix Tribunal ha tractat la qüestió en diverses resolucions (v. per exemple Interlocutòria de 12-04-2016), i així hem dit:
"Como señala el AAP de Madrid, sección 10, del 10 de septiembre de 2015 (ROJ: AAP M 674/2015 - ECLI:ES:APM:2015:674A), la cláusula en sí no es nula por abusiva en relación con los contratos sometidos a la aplicación de intereses variables, en los que la determinación previa de la deuda se presenta como necesaria para abrir la vía del proceso de ejecución. Supondría la nulidad la imposibilidad o restricción de discusión por parte del deudor, si bien en el régimen de la LEC sigue contemplándose y admitiéndose tal pacto - arts. 572 y siguientes - por lo que no es objetable. Por otra parte, es difícil sustituir este mecanismo de acreditación inicial de la deuda por otro ya que es la entidad acreedora la que dispone de los datos oportunos y sobre ella pesa la carga de presentar la justificación de la deuda que reclama. Lo que importa es la posibilidad de oposición. La STJUE de 14/3/2013 en su punto 75 se refiere precisamente a esto al señalar que lo que deberá examinar el juez es, en definitiva, si el pacto dificulta el acceso del consumidor a la justicia y el ejercicio de su derecho de defensa. Tanto en la LEC vigente como en la anterior cuando se refería al juicio ejecutivo, está y estaba preservado el derecho del deudor a oponerse a la liquidación del acreedor, y en este sentido puede verse el artículo 695.1 .causa 2ª referente al error en la determinación de la cantidad exigible. Por tanto este motivo de apelación igualmente debe ser desestimado, puesto que a la certificación del Notario en la que se da fe de que la liquidación se ha realizado en la forma pactada, se adjunta el extracto de liquidación de la deuda (v. folios 39 y ss.), pudiendo la parte comprobar la concordancia o no con lo pactado mediante una operación aritmética" .
Respecte a que "a mayor abundamiento, se encuentra parte de ella escrita en idioma francés, por lo que resulta totalmente ininteligible a mis representados" (foli 48), el cert es que costa entendre aquesta al·legació ja que el certificat de deute està escrit en castellà (foli 40 del procediment principal), i únicament al revers existeix un text en idioma francès que en res afecta a la comprensió de la liquidació del deute.
El motiu es rebutja.
Interessos moratoris.
Sosté la part apel·lant que aquesta clàusula és nul·la "al haber sido estipulado un interés muy superior al previsto actualmente en la legislación" (foli 49).
Igualment ja ens hem pronunciat, per exemple a la sentència de 26-04-2016 : "tras la Sentencia del Pleno del Tribunal Supremo del 23 de diciembre de 2015 (ROJ: STS 5618/2015 - ECLI:ES:TS:2015:5618), esta misma Audiencia ha acordado en fecha 25-febrero-2016:
1r.) Es considerarà abusiva i, per tant, nul·la, la clàusula referent als interessos moratoris d'un contracte d'adhesió de préstec amb garantia hipotecària concertat entre un empresari i un consumidor quan fixi un interès de demora que suposi un increment de més de dos punts percentuals respecte de l'interès remuneratori pactat.
2n.) L'efecte de la declaració de abusivitat dels interessos moratoris i conseqüent nul·litat de la clàusula que els estableix, serà que la nul·litat afectarà a l'excés respecte de l'interès remuneratori pactat, es a dir, el préstec continuarà produint l'interès remuneratori fins al complet pagament del deute.
Al present supòsit, es van fixar uns interessos ordinaris, inicialment del 4,40% (foli 12 revers del procediment principal), i uns interessos de demora 15 punts percentuals a l'EURIBOR (foli 18 del procediment principal). Per tant, de conformitat amb la doctrina vinculant del Tribunal Suprem, la clàusula d'interessos moratoris pactada és nul·la i, en conseqüència, abusiva. Ara bé, l'efecte d'aquesta declaració de abusivitat de la clàusula no és l'establerta pel Jutjat d'instància, ni tampoc la que venia mantenint inicialment aquesta Audiència Provincial, sinó que serà que el préstec continuarà produint els interessos remuneratoris pactats fins al total pagament del deute, i això s'ha de predicar amb independència de que a la liquidació del deute s'hagin recalculat els interessos de demora (Interlocutòria de 26-07-2016 d'aquesta Sala).
Això implica que declarada la abusivitat i nul·litat de la clàusula d'interessos moratoris, el préstec continuarà produint l'interès remuneratori pactat. És en aquest sentit en el que el recurs d'apel·lació ha de ser estimat, si bé per raons diferents a les al·legades.
Resto de clàusules.
Ja hem dit abans que no queda clar al recurs si impugna o no la resta de clàusules i, en tot cas, que no expressa cap raó per tal d'acreditar una equivocació a la resolució impugnada. Malgrat això direm:
-
Venciment anticipat :
Hem assenyalat a la nostra Interlocutòria de 12-04-2016:
"Más recientemente, la Sentencia del Pleno del Tribunal Supremo de 23-12-2015 (ROJ: STS 5618/2015
- ECLI:ES:TS:2015:5618) ha fijado la siguiente doctrina jurisprudencial:
"Decisión de la Sala :
-
- En nuestro ordenamiento jurídico, el art. 1.129 CC prevé expresamente la posibilidad de que el acreedor pueda reclamar la totalidad de lo adeudado, antes del vencimiento del plazo pactado, cuando el deudor «pierde» el derecho a utilizar el plazo; y el art. 1.124 del mismo Código permite la resolución de las obligaciones bilaterales en caso de incumplimiento. A su vez, en el ámbito de los préstamos y créditos hipotecarios, tal posibilidad está expresamente contemplada en el artículo 693.2 LEC, siempre y cuando se haya pactado expresamente.
En términos generales, esta Sala no ha negado la validez de las cláusulas de vencimiento anticipado, siempre que esté claramente determinado en el contrato en qué supuestos se podrá dar lugar a dicho vencimiento, sin que ello pueda quedar al arbitrio del prestamista, en contravención de lo dispuesto en el ...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba