SAP Tarragona 231/2015, 28 de Julio de 2015
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2015:1643 |
| Número de Recurso | 43/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 231/2015 |
| Fecha de Resolución | 28 de Julio de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3a
Apel lació 43/15
Verbal 778/13 del Jutjat de 1a Instància 8 de Tarragona
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il lm. Sr. GUILLERMO ARIAS BOO
MAGISTRATS
Il lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA (Ponent)
Il lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 28 de juliol de 2015
Vist en aquesta Secció 3a de l'Audiència Provincial recurs d'apel lació interposat per IBERIAN SHOPPING CENTRES HOLDING S.A., representada en aquesta instància pel Procurador/a Sra. García Díaz i defensada pel Lletrat/da Sra. Cubillo Ruiz, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 8 de Tarragona de data 28-11-2013, en procediment Verbal 778/13, en el que figura com a demandant la recurrent i com a demandat Alfredo .
ANTECEDENTS DE FET
En data 9-1-2014 es va presentar per IBERIAN SHOPPING CENTRES HOLDING S.A. recurs d'apel lació contra la Sentència d'instància que disposa: "Estimo parcialment la demanda interposada per IBERIAN SHOPPING CENTRES HOLDING S.A. contra Alfredo, i, en conseqüència, es declara resolt per manca de pagament el contracte d'arrendament que unia a les parts sobre el local comercial número B-2/3 situat al centre comercial "Parc Central", a l'av. Vidal i Barraquer, número 15-17, de Tarragona, decretant conseqüentment el desnonament respecte dit immoble, condemnant-lo a desallotjar-lo i deixar-lo lliure i a disposició de l'actora, així com a pagar a la pròpia demandant la quantitat que, en concepte de rendes degudes i interessos de demora, es determini en fase d'execució a instància de l'actora i conforme a les bases reflectides en el FJ 3r d'aquesta resolució. No es fa pronunciament exprés sobre les costes del procediment".
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
FONAMENTS JURÍDICS
OBJECTE DEL PLET
Es va interposar demanda exercitant acció de desnonament per manca de pagament i, acumuladament, acció de reclamació de rendes i despeses comunes a càrrec de l'arrendatari, més els interessos pactats pel cas de demora, respecte a un local comercial, reclamant en concepte de rendes, despeses comunes a càrrec de l'arrendatari i interessos de demora pactats al contracte la quantitat de 65.977,27 euros, reclamant també les rendes, quantitats assimilades i interessos de demora pactats al contracte que es meritin des de la data de presentació de la demanda fins a l'efectiva recuperació de la possessió del local per part de l'actora.
La sentència impugnada estima parcialment la demanda, considerant provat l'impagament al legat per l'actora, estimant l'acció de desnonament i la condemna al pagament de les rendes degudes més els interessos pactats per la demora. Desestima, però, la demanda pel que fa a la reclamació de les despeses comunes a càrrec de l'arrendatari, al considerar que el contracte va infringir l' art. 20 LAU, ja que si bé es va pactar que tals despeses comunes serien a càrrec de l'arrendatari no es va fixar la quantitat concreta, ni aproximada, a la que pujarien.
Interposa recurs la part actora al legant infracció de llei, ja que el present arrendament no és d'habitatge sinó de local comercial, per la qual cosa no li és d'aplicació l' art. 20 LAU sinó el pacte exprés del contracte de que l'arrendatari es farà càrrec de les despeses comunes, sent totes les sentències de les audiències al legades pel Jutge a quo per a fonamentar la seva decisió no referides a arrendaments de locals comercials sinó a l'arrendament d'habitatges.
DOCTRINA D'AQUEST TRIBUNAL SOBRE L' ART. 20 LAU : NECESSITAT DE DETERMINAR EN EL CONTRACTE L'IMPORT ANUAL DE LES DESPESES GENERALS A CÀRREC DE L'ARRENDATARI
L' art. 20 LAU, que està en el Títol II de la LAU, que regula els "Arrendaments d'habitatge", estableix que "Las partes podrán pactar que los gastos generales para el adecuado sostenimiento del inmueble, sus servicios, tributos, cargas y responsabilidades que no sean susceptibles de individualización y que correspondan a la vivienda arrendada o a sus accesorios, sean a cargo del arrendatario. En edificios en régimen de propiedad horizontal tales gastos serán los que correspondan a la finca arrendada en función de su cuota de participación. En edificios que no se encuentren en régimen de propiedad horizontal, tales gastos serán los que se hayan asignado a la finca arrendada en función de su superficie". Però el precepte exigeix que "Para su validez, este pacto deberá constar por escrito y determinar el importe anual de dichos gastos a la fecha del contrato. El pacto que se refiera a tributos no afectará a la Administración".
El mateix art. 20 estableix que "3. Los gastos por servicios con que cuente la finca arrendada que se individualicen mediante aparatos contadores serán en todo caso de cuenta del arrendatario".
-
Naturalesa i finalitat de la norma:
El precepte (art. 20) distingeix, doncs, entre:
1) Despeses susceptibles d'individualització mitjançant aparells comptadors pels serveis o subministraments que l'arrendatari utilitzi en l'habitatge (llum, aigua, gas, telèfon, etc.), despeses que haurà de pagar l'arrendatari (excepte pacte en contrari).
2) Despeses no susceptibles d'individualització, que són les despeses que corresponguin a l'habitatge i annexes en funció de la seva quota de participació en la comunitat de propietaris o, en defecte de comunitat horitzontal, en funció de la seva superfície. Aquestes despeses són les conegudes comunament com a "despeses comunitàries".
L'exigència legal del pacte exprés i per escrit per què l'arrendatari hagi de pagar tals despeses no susceptibles d'individualització...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba