STSJ Cataluña 5590/2016, 4 de Octubre de 2016
| Ponente | ANDREU ENFEDAQUE I MARCO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:8595 |
| Número de Recurso | 2885/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 5590/2016 |
| Fecha de Resolución | 4 de Octubre de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8012690
EBO
Recurs de Suplicació: 2885/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL.LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLE PUIG
IL.LMA. SRA. LIDIA CSTELL VALLDOSERA
Barcelona, 4 d'octubre de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5590/2016
En el recurs de suplicació interposat per Emilia a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 7 de desembre de 2015 dictada en el procediment Demandes núm. 261/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. ANDREU ENFEDAQUE MARCO.
ANTECEDENTS DE FET
En data 19 de març de 2015 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de desembre de 2015, que contenia la decisió següent:
"Desestimando la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña Emilia, debo absolver y absuelvo al Instituto demandado de las peticiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada. "
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
- Doña Emilia, con nacimiento el día NUM000 de 1975 y con DNI NUM001, solicitó la concesión de la prestación por orfandad en fecha de 23 de diciembre de 2014
-
- Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por el ICAM 16 de febrero de 2015 con el siguiente resultado: trastorno adaptativo/trastorno de ansiedad obsesivo compulsivo/estado de ansiedad/trastorno de la personaidad no especificado.
-
- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 18 de febrero de 2015 declaró a Doña Emilia denegar la perstación de orfandad po ser mayor de 23 años y no estar incapacitada para el trabajo en la fecha del fallecimiento del causante, sin incapacidad permanente en grado de absoluta al hecho causante. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía Previa, que fue expresamente desestimada.
-
- La base reguladora mensual no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 2.042,25 €.
-
- Doña Emilia acredita las siguientes dolencias y secuelas: trastorno adaptativo/trastorno de ansiedad obsesivo compulsivo/estado de ansiedad/trastorno de la personaidad no especificado.
-
- La actora ha permanecido en situación de alta un total de 469 días 4 de diciembre de 1997 y 27 de septiembre de 2014. Carece de los requisitos para el acceso a prestación de incapacidad permanente.
-
- El padre de la actora falleció el día1 de septiembre de 2009. El óbito de la madre se produjo el día 11 de octubre de 2008.
-
- Consta un primer diagnóstico de trastorno límite de personalidad efectuado en enero de 1993.
-
- La actora tiene reconocida un grado de discapacidad del 68% por Resolución del ICASS de 21 de octubre de 2014 y efectos desde el día 14 de mayo del mismo año a partir del diagnóstico de trastorno de la personalidad de etiología idiopática (55%) y 13 puntos de factores sociales complementarios.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la sentència de la instància, que va desestimar la demanda de prestació d'orfenesa, recorre la demandant amb acceptació dels fets provats de la mateixa i denunciant la vulneració dels articles 175.1 i 2, 179.2.1 i 141.2 LGSS (Text 1994). Substancialment entén la recurrent que a la data de mort dels seus pares (2008 i 2009 respectivament) ja patia incapacitat per a tot tipus de feina.
D'acord amb els admesos fets provats de la sentència, la demandada, nascuda el 1975, va treballar 469 dies entre 1997 i 2014. En concret i segons l'expedient administratiu i informe de vida laboral va cotitzar amb certa continuïtat entre 2000 i 2005 en concret en 35 períodes, en tots per breus dies (la durada màxima de prestació de serveis continuats ha estat de 60 dies amb forces períodes de un sol dia i de menys de deu). El 2007 va treballar sis dies i a partir del 23/3/2007 no va tornar a prestar serveis. Aquestes dades fan palès que la demandant, quan van morir els seus pares i malgrat tenir ja 33 anys d'edat i segons consta ser mare de dos fills, estava apartada del mercat de treball. Qüestió diferent es si estava ja incapacitada per a qualsevol feina. En la situació actual, la demandant, a la qual ha estat reconeguda una disminució del 68% per resolució del l'ICASS de 21 d'octubre de 2014 amb fonament en transtorn de la personalitat d'ideologia idiopàtica no té capacitat, segons entén aquest Tribunal, per a desenvolupar cap professió o ofici amb mínimes garanties de continuïtat i eficàcia dins el mercat de treball lliure.
I per determinar si aquesta situació ja concorria a la mort dels seus pares hem de tenir en compte:
-
la absoluta irregularitat de les seves prestacions laborals, fins el punt de que del total de les cotitzacions des de 1997 fins ara (dinou anys), solament acredita poc més de quinze mesos de cotització, dividits en 38 periodes de feina, el que dona un promig de dotze dies per període que evidencia una total manca de integració laboral, doncs la prestació més llarga en el temps no supera els seixanta dies o, si es vol, un promig de 25 dies de cotització per any natural; b) a la data de la mort dels seus pares no treballava feia més d'un any i ja no va tornar a treballar, encara que percebés subsidis per desocupació; c) com indica el jutjat, la seva primera diagnosi de trastorn de personalitat es va produir el 1993, tenint llavors divuit anys; d) consta en els informes mèdics emesos per centre públic que la demandant ha rebut tractament d'ençà 1993 amb escassos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba