STSJ Cataluña 86/2016, 7 de Noviembre de 2016
| Ponente | ENRIC ANGLADA FORS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:8292 |
| Número de Recurso | 26/2015 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 86/2016 |
| Fecha de Resolución | 7 de Noviembre de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 26/2015
SENTÈNCIA NÚM. 86
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Barcelona, 7 de novembre de 2016
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per l'entitat GEIBA 2005, SL, representada davant aquest Tribunal pel procurador Jaume Gassó i Espina i dirigida per l'advocada Núria Pons i Ballarà, contra la Sentència dictada per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 21 de novembre de 2014 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 54 de Barcelona el 27 de novembre de 2012 en el procediment ordinari núm. 759/12. La COMUNITAT DE PROPIETARIS DE RAMBLA000 , NUM000 DE BARCELONA, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal pel procurador Pedro M. Adan Lezcano i dirigida per l'advocat Luis Català Rovira.
PRIMER.- El procurador Jaume Gassó Espina, en representació de "Geiba 2005 SL", va formular demanda de judici ordinari núm. 759/12 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 54 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 27 de novembre de 2012 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que debo desestimar y desestimo la demanda formulada por GEIBA 2005 SL contra la Comunidad de propietarios de RAMBLA000 nº NUM000 de Barcelona.
Se imponen las costas a la demandante".
SEGON.- Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 16a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 21 de novembre de 2014 , amb la següent part dispositiva:
"Estimar parcialmente el recurso de apelación interpuesto por "Geiba 2005, S.L.", representada en esta alzada por el Procurador Don Jaume Gassó i Espina, y, consiguientemente, revocar, también de forma parcial, la sentencia dictada en fecha 27 de noviembre de 2012 por el Juzgado de Primera Instancia número 54 de Barcelona en los autos de juicio ordinario número 759/2012, promovidos contra Comunidad de Propietarios el edificio RAMBLA000 , NUM000 de Barcelona, representada en esta alzada por el Procurador Don Pedro Manuel Adán Lezcano.
En su consecuencia, se modifica la sentencia recurrida en el único sentido de que no se adopta pronunciamiento expreso sobre las costas de primera instancia.
Idéntica consecuencia se establece respecto a las costas devengadas en esta alzada.
Devuélvase a la apelante el depósito en su día constituido de conformidad con lo establecido en la Disposición Adicional 15ª de la LOPJ ".
TERCER.- Contra la Sentència anterior, "Geiba 2005, SL" va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 10 de març de 2016, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 12 de setembre de 2016, en què es va celebrar.
Ha estat ponent el magistrat Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors.
PRIMER.- La representació processal de la entitat demandant s'alça contra la Sentència dictada el 21 de novembre de 2014 per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona , interposant un recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació, sobre la base que dita resolució presumeix la concurrència de la voluntat d'ambdós copropietaris favorable a la imputació de les despeses de la comunitat per parts iguals, a més de considerar que aquest repartiment no es contrari a la llei, ni perjudicial pels interessos de l'actora.
A tal efecte, invoca, d'una banda, error en l'apreciació dels fets i indeguda aplicació de les presumpcions judicials de l' article 386 en relació amb l ' article 218 de la LEC , i, d'una altra, la ineficàcia dels actes propis a l'hora de distribució de les despeses comunitàries, considerant que la Sentència impugnada ha infringit el disposat a l' article 553-3 del CCCat .
SEGON.- RECURS EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL
-
En virtut del que disposa la disposició final 16a de la Llei d'enjudiciament civil, un cop interposat el recurs extraordinari per infracció processal i de cassació, cal examinar aquell en primer lloc, d'acord amb el que estatueix la regla 6a de l'esmentada disposició.
-
En aquest supòsit, la part recurrent al·lega com a únic motiu d'aquest recurs extraordinari, la infracció de les normes reguladores de la sentència, segons el disposat a l' article 469.1.2 de la LEC , i en concret: "Error en la apreciación de los hechos e indebida aplicación de las presunciones judiciales, del artículo 386 en relación con el artículo 218 de la Ley de Enjuiciamiento Civil " , al considerar, com abans s'ha dit, que la Sentència d'apel·lació, a l'igual que la de primera instància, presumeix que existia una "voluntad concorde de los dos comuneros en orden a la imputación por partes iguales de los gastos" , la qual afegeix "tampoco se estima comporte... el perjuicio que se invoca en la demanda y en el recurso" .
-
Doncs bé, entrant a examinar dit motiu del recurs extraordinari per infracció processal, cal assenyalar, abans que tot, que la utilització de la via del núm. 2n de l'article 469.1 de la LEC requereix inexcusablement la citació expressa d'alguna de les normes reguladores de la sentència contingudes en la secció 2a, capítol VIII, títol V, llibre I de la Llei d'enjudiciament civil (articles 216 i següents de la LEC), sens perjudici de la menció d'altres preceptes -processals- relacionats amb la matèria concretament afectada.
En aquest punt, cal remarcar que, en el cas enjudiciat, la cita que es fa de manera específica és a l' article 218 i al 386 de la LEC , però no s'arriba a precisar quin/s apartat/s concret/s, dels que tenen dits preceptes, pot ser el suposadament vulnerat per la Sentència objecte de recurs, ni tan sols s'indica o es transcriu algun d'ells en l'escrit d'interposició del recurs, la qual cosa per si sola constitueix un defecte substancial mereixedor de la inadmissió o, si escau, de la desestimació ( sentències del TSJC 22/2007, de 17 juliol , 26/2011, de 9 de juny i 30/2013, de 15 d'abril , entre d'altres).
De tota manera, constitueix un plantejament cassacional erroni pretendre utilitzar la denúncia de la indeguda aplicació de les presumpcions judicials per rebatre la valoració probatòria del tribunal d'apel·lació ( sentències del TS 1a 392/2004, de 19 de maig ; 521/2004, de 15 de juny ; 855/2004, d'1 de setembre , i 481/2006, de 18 de maig ), en base a l' article 469.1.2 de la LEC -i no el 469.1.4 LEC -, màxim quan en el supòsit d'autes no es qüestiona de forma explícita la motivació emprada per la Sentència de l'Audiència Provincial i tampoc es diu exactament quin és el perjudici real sofert, introduint en aquest punt, un fet nou, com és el de la presa de decisions en el marc de la comunitat, que va més enllà de l'aspecte econòmic debatut.
Totes dites qüestions, que no són específiques de valoració dels mitjans de prova, s'han d'enfocar i combatre, en tot cas, mitjançant el recurs de cassació, atès que el problema que es planteja té un caire pròpiament jurídic, la qual cosa comporta, sense necessitat de cap altra consideració, el rebuig de l'adduïda infracció processal.
-
Corol·lari del que s'ha indicat és la desestimació del recurs extraordinari per infracció processal interposat, atès que la Sentència impugnada no ha incorregut en vulneració de cap normativa processal.
TERCER.- RECURS DE CASSACIÓ
-
El recurs de cassació formulat, a l'empara de l' article 3. b de la Llei 4/2012, de 5 de març, del Parlament de Catalunya , el fonamenta la part recurrent en un únic motiu: "Ineficacia de los actos propios (7.1 del Código Civil) a la hora de modificar normas de distribución de gastos de comunidad. Infracción del artículo 553-3 del Codi Civil de Catalunya ".
-
L'esmentat article 553-3 del CCCat , que es troba dins de la Subsecció primera relativa a la "Configuració de la comunitat" , contempla en el seu número 1. "La quota de participació" , la qual, segons es diu en el apartat c): "Estableix la distribució de les despeses i el repartiment dels ingressos, llevat de pacte en contra " .
La tesi de la part recurrent és que, en no haver-se regulat, ni en els Estatuts de la comunitat ni en l'escriptura de constitució de la propietat horitzontal, el sistema de contribució a les despeses comunes, aquestes s'han de determinar en funció de la quota de participació. I afegeix que el fet de que la distribució de les despeses s'hagi vingut portant a terme des de la seva constitució, per meitat, és contrària a la llei.
Dit això, la questio iuris a resoldre en el present cas i que conforma l'interès cassacional, rau en determinar si la pràctica continuada en el temps quan a la distribució de les despeses i el repartiment dels ingressos de manera diferent a la prevista legalment, pot ser equiparada o no a pacte.
En el supòsit d'autes, són fets realment transcendents per solucionar la qüestió plantejada que:
- Des de l'any 2001, en que es va constituir la comunitat en règim de propietat horitzontal, fins a la data de la interpel· lació judicial -juny de 2012-, el repartiment i distribució d'ingressos i despeses s'ha anat efectuant per meitat.
- En aquests onze anys, només s'ha proposat el canvi, seguint la quota de participació, dues vegades, una a l'any 2007, que fou denegada i l'altre, la que ha donat lloc...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba