STSJ Cataluña 5114/2016, 16 de Septiembre de 2016
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:7769 |
| Número de Recurso | 1806/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5114/2016 |
| Fecha de Resolución | 16 de Septiembre de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 1806/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 16 de setembre de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5114/2016
En el recurs de suplicació interposat per María Consuelo a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 31 de juliol de 2015 dictada en el procediment núm. 311/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 19-3-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 31 de juliol de 2015, que contenia la decisió següent:
Que se desestima íntegramente la demanda formulada por D. María Consuelo contra el INSS y en consecuencia se absuelve a la entidad gestora de los pedimentos habidos en su contra.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
- La demandante solicitó la pensión de viudedad el 18 de enero de 2013 por el fallecimiento de su cónyuge D. Rosendo el 8 de diciembre de 2012 siendo denegada por resolución de fecha de 22 de enero de 2013 por no ser perceptor de pensión compensatoria ni haberse producido la separación judicial y/o divorcio con anterioridad a 1 de enero de 2008. La parte demandante presentó reclamación previa a la vía jurisdiccional siendo desestimada por resolución expresa . ( Expediente administrativo)
-
- La parte demandante se encontraba separada legalmente de D. Rosendo en la fecha de su fallecimiento y no tenía reconocida a su favor pensión compensatoria . La separación tuvo lugar con posterioridad al 1 de enero de 2008 ( Expediente administrativo) 3º.- La base reguladora de la prestación en su caso sería de 728,14 euros. (Expediente administrativo).
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte el recurs de la demandant contra la Sentència que desestima la seva pretensió de prestació de viduïtat per la mort del cònjuge Don. Rosendo el 8 de desembre de 2012, de qui estava separada judicialment amb posterioritat al 1 de gener de 2008 tot i que mantenien la convivència sense comunicar-ho al jutjat que va decretar la separació, és per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives o del procediment en empara en l'article núm. 193, b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
Postula la modificació del 2on fet provat de la sentència, a fi d'addicionar al final del text que " Els cònjuges sempre van conviure i mai es va fer efectiva la separació, tal com queda demostrat a través dels rebuts de cotització d'autònom del causant que s'abonaven en el compte corrent comú."
Basa l'addició en els rebuts de cotització en el RETA. i quotes de pagament del vehicle al compte corrent comú pel període de gener de 2012 a gener de 2013, que consten aportats al procediment.
Cal recordar el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, quasi de cassació ( Sentencia del Tribunal Constitucional de 18 de octubre de 1993, RTC 1993 \294), cosa que significa que el Tribunal no pot revisar o analitzar el procés en tota la seva dimensió, sinó únicament les qüestions que, entre les controvertides i en els termes legals establerts, acotin les parts; contràriament, si d'ofici per part del Tribunal es construïssin els motius de suplicació, quedaria desnaturalitzada l'essència del recurs mateix i la Sala assumiria una posició de part impròpia i contra llei.
L' article 196.2 i 3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social es refereix a les actuacions de la instància, que es revisen en la suplicació, -no com una apel lació amb prova nova o segona instància-, dintre de les limitacions legalment establertes. Aquesta limitació no resulta contraria al principi de tutela judicial efectiva establerta en l' article 24 de la Constitució Espanyola, sinó que n'és conseqüència ja que impedeix que el Tribunal superior dedueixi una pretensió que no estigui rigorosament formulada, a fi de no contravenir el principi d'imparcialitat que regeix la funció judicial per a garantir que no es trenqui l'equilibri entre les parts processals ( STS. IV. de 23 de novembre de 2001 Ar. 10298).
És per la instància única que regeix el procediment de la jurisdicció social i la revisió limitada de les resolucions de la instància en suplicació, que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient a fi de no dur a cap el tribunal ad quem una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància d'acord amb els principis de concentració, immediació i oralitat que informen el procediment laboral recollits en l'article núm. 74 de la Llei processal laboral que aprecia els elements de convicció segons l'article 97.2 de la mateixa norma, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja que compren tan els mitjans de prova que enumera l'article 299 de la Llei d'Enjudiciament Civil com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada.
En aplicació de la doctrina jurisprudencial citada, l'addició que postula la recorrent no pot prosperar, tota vegada que es remet a documents aportats al procediment que la magistrada de la instància va examinar i valorar conjuntament amb la resta de proves practicades i d'elements de convicció portats al procediment per les parts. Els documents que cita no demostren cap error de fet greu en la seva apreciació judicial, atès que es redueixen a l'últim any abans de la mort del finat, de manera que ni tan sols demostra la convivència continuada sense interrupció dels cònjuges malgrat la separació legal.
La magistrada de la instància relaciona en la relació fàctica les proves que li han merescut mes convicció de totes les practicades d'acord amb la facultat exclusiva judicial de valorar la prova practicada atenent a les que li han merescut major grau de convicció d'acord amb el imperatiu de l'article núm. 97.2 de la LRJS., de manera que desestimem aquest motiu de suplicació.
Denuncia la infracció de l'article núm. 174.1 de la Llei General de la Seguretat Social perquè parteix de que no va haver cap separació efectiva entre els cònjuges segons declaració de la filla en comú, dels testimonis, veïns de la finca on residien i convivien, com es demostra també amb el comte corrent conjunt, on es domiciliaven els càrrecs, com l'assegurança obligatòria del taxi del causant, el préstec del cotxe o les quotes al RETA.. Conclou que es compleixen els requisits legals establerts en l'article núm. 174.1 de la LGSS. denunciat com a infringit.
No havent modificat la relació fàctica i sent conforme el fet que el matrimoni constava legalment separat prèviament al moment de la mort de causant, no procedeix l'aplicació de l'apartat 1 de l' article 174 de la LGSS . que la part denuncia com a infringit, perquè el fet causant no es va produir legalment 'constant el matrimoni', atès que no s'havia produït la reconciliació que mana l'article núm. 84 del Codi Civil davant del jutjat que va decretar la separació legal en cas de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba