SJCA nº 1 231/2016, 27 de Mayo de 2016, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 27 de Mayo de 2016 |
| ECLI | ES:JCA:2016:1462 |
| Número de Recurso | 146/2015 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
Recurs Abreujat núm. 146/2015
Part actora : Olga
Representant part actora: NATALIA PUIGDEMASA DOMENECH
Part demandada : AJUNTAMENT DE FORADADA i Enrique
Representant part demandada : ARES JENE ZALDUMBIDE i XAVIER PIJUAN SANCHEZ
SENTÈNCIA NÚM. 231/2016
LLEIDA, a 27 de maig de 2016.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJAT en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 146 de l'any 2015 , promogut a instància de Doña. Olga , representada per la procuradora Sra. Natàlia Puigdemasa Doménech i assistida pel lletrat Sr. Pablo Cristóbal González; enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE FORADADA, representat per la procuradora Sra. Ares Jené Zaldumbide; i enfront Don. Enrique , representat pel procurador Sr. Xavier Pijuan Sánchez. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- El recurrent va interposar recurs Contenciós Administratiu, mitjançant escrit registrat el 31 de març de 2015 contra la resolució de 5 de febrer de 2015, dictada per l'Ajuntament de Foradada, per la què es desestimà el recurs de reposició formulat contra l'acord del ple de 20 de novembre de 2014, en el qual es desestimaren les al·legacions de l'actora pel que fa a la titularitat del camí municipal número NUM000 del mateix municipi.
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions, conforme són de veure a la demanda.
La part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat amb expressa imposició de costes per a l'adversa.
TERCER . - Conclòs el procediment, va quedar pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- Com s'anticipa en l'antecedent de fet primer, el recurs s'interposà contra la resolució de 5 de febrer de 2015, dictada per l'Ajuntament de Foradada, per la què es desestimà el recurs de reposició formulat contra l'acord del ple de 20 de novembre de 2014, en el qual es desestimaren les al·legacions de l'actora pel que fa a la titularitat del camí municipal número NUM000 del mateix municipi.
Interessa la part recurrent es declari nul i sense efecte la resolució impugnada mantenint i declarant que el camí número NUM000 del polígon NUM001 de Foradada s'ha de considerar i mantenir de domini públic municipal.
En la base de dita pretensió, a més de defensar la naturalesa pública del camí en qüestió, s'al·leguen un seguit d'infraccions, com ho és la de l' article 45 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny , per el què s'aprovà el Reglament de Béns de les Entitats Locals (en endavant RBEL). Es començarà amb l'exegesi d'aquesta primera qüestió conjuntament amb la qüestionada naturalesa pública de l'esmentat camí.
SEGON.- Convé examinar la naturalesa pública del terreny que es reivindica i la legitimació de l'Ajuntament. En aquest fonament i amb caràcter previ convé delimitar quin és l'abast de la jurisdicció contenciosa administrativa en casos com els què ens ocupa.
En aquest sentit, com és sabut, hi ha abundant doctrina que ha assentat que la competència per a resoldre qüestions exclusivament referides al dret de propietat en matèria de camins correspon a la jurisdicció civil ( STS de 22 de desembre de 1995 ), però això no vol dir que s'exclogui de l'àmbit de la jurisdicció contenciosa el control de la legalitat dels processos que segueix l'administració pública per a defensar el seu patrimoni o per a determinar-lo, podent analitzar i jutjar si les seves actuacions resulten conformes a l'ordenament jurídic i a la interpretació que se n'ha de fer. Per això, la STS de 14 d'octubre de 1998 , sense excloure la competència de la jurisdicció contenciosa, la matisa de la següent manera:
" la competencia de esta jurisdicción ha de limitarse a enjuiciar el correcto ejercicio por parte de los Entes Locales de las facultades recuperatorias que se les atribuye por el artículo 82.a) de la Ley 7/85 y los artículos 70 y 71 del Reglamento de Bienes de 1986 , quedando reservada la decisión sobre la propiedad o posesión definitiva de los mismos a los Tribunales de la Jurisdicción civil , por lo que ni la confirmación ni la revocación del acto impugnado han de prejuzgar estas cuestiones, siquiera para dilucidar tanto el carácter presuntivamente público o privado de tales bienes sea preciso analizar en vía contencioso administrativa los elementos probatorios que "prima facie" pudieran configurarlos como de una u otra clase".
Entre aquestes facultats o prerrogatives de defensa i conservació es destaquen (seguint el Decret 336/1988 de 17 d'octubre, pel que s'aprova el reglament del patrimoni del ens locals -RPEL-), la configuració de l'inventari, la investigació de la situació de béns que presumiblement puguin pertànyer al patrimoni públic, la delimitació de terrenys, el desnonament administratiu i l'exercici d'accions judicials.
En el cas que ens ocupa el control de la legalitat només pot anar referit a l'expedient d'investigació i als resultats del mateix. Per iniciar-se l'expedient d'investigació s'ha d'entendre suficient que l'administració albergui dubtes sobre la titularitat d'un bé per tal de determinar-la.
Finalment, la resolució que es dicti com a conseqüència de l'expedient d'investigació ha d'ajustar-se als paràmetres de raonabilitat, és a dir, ha de ser coherent amb la investigació practicada. Aquest examen s'haurà de fer coneixent amb caràcter prejudicial totes aquelles qüestions que tinguin a veure amb els drets civils que hi puguin haver sobre la indicada finca ( ex article 4 de la LJCA ).
Ara bé de l'exegesi de l'expedien administratiu, dels elements de judici aportats durant la seva tramitació, no es desprèn que la valoració dels mateixos hagi irraonable o arbitrària.
Així, en la resolució de 24 de novembre del 2014, s'especifica que el dia 10 d'abril del 2014 es va incoar un expedient d'investigació de la titularitat del camí NUM000 , situat a la parcel·la NUM002 del polígon NUM003 de Foradada. En aquesta resolució es va tenir en compte la certificació cadastral presentada per la Sra. Olga on hi constava la titularitat del camí de l'Ajuntament de Foradada. Alhora es van valorar les notes simples de les dues finques on no hi consta que el camí NUM000 sigui un camí municipal. Per tant, en aquella resolució, valorant que les declaracions dels testimonis no eren prou solvents com per acreditar la titularitat pública del camí i que la titularitat cadastral no és prova de la titularitat del bé, s'arribava a la conclusió següent:
"Declarar que la titularitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba