SAP Lleida 282/2016, 16 de Junio de 2016
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2016:504 |
| Número de Recurso | 389/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 282/2016 |
| Fecha de Resolución | 16 de Junio de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 389/2015
Judici verbal (desnonament per manca de pagament) núm. 53/2015
Jutjat Primera Instància 8 Lleida
SENTÈNCIA núm. 282/2016
PRESIDENT:
D. ALBERT GUILANYÀ FOIX
MAGISTRATS:
D. ALBERT MONTELL GARCÍA
DÑA. MARÍA DEL CARMEN BERNAT ÁLVAREZ
Lleida, setze de juny de dos mil setze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de judici verbal (desnonament per manca de pagament) número 53/2015, del Jutjat Primera Instància 8 Lleida, en virtut del recurs interposat per SALES SERNA, S.A., representada per la procuradora PATRICIA AYNETO VIDAL i assistitda pel lletrat JOSE LUIS VALADEZ LAZARO contra sentència de data disset de març de dos mil quinze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 389/2015. Saturnino, representat per la procurador/a ARES JENE ZALDUMBIDE i assistit pel lletrat MIGUEL ANGEL ALONSO SANCHO impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat
D. ALBERT MONTELL GARCÍA.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data disset de març de dos mil quinze, és la següent:
"DECISIÓ.- Estimo la demanda presentada por Saturnino frente a SALES SERNA SA y acuerdo lo siguiente:
-Declaro la resolución del contrato de arrendamiento de local de negocio por expiración del plazo contractual suscrito entre las partes el 20 de diciembre de 1986 sobre el inmueble sito en CALLE000 número NUM000 .
-Condeno a la mercantil SALES SERNA SA a desalojar el local, y a dejarlo libre y expedito y a disposición del actor, con la prevención de que de no hacerlo así, se procederá al desalojo y lanzamiento del mimso. Se imponen las costas a la parte demandada. [...]"
Contra l'anterior sentència, SALES SERNA, S.A. va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i Saturnino s'hi va oposar. Un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 16 de juny de 2016 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
El recurs interposat torna a plantejar una vegada més la qüestió relativa a la durada d'un contracte d'arrendament per a ús diferent a l'habitatge, antigament denominats de local de negoci, que ha estat signat sota la vigència del celebèrrim Reial Decret 2/85, de 30 d'abril, (conegut popularment com "Decret Boyer"). En el supòsit que motiva aquest procés, el contracte locatiu data de 20-12-86. La sentència de primera instància estima la demanda i considera extingida la durada contractualment pactada sense possibilitat de tàcita reconducció al constar l'oposició expressa de l'arrendador de 10-9-14. El recurs interposat per la societat arrendatària planteja, en primer lloc, que ha de ser declarada la nul·litat de les actuacions practicades en primera instància, amb retroacció al moment anterior a ser dictada la sentència de primer grau, perquè afirma que la Sra. Jutge no s'ha pronunciat sobre la seva sol·licitud d'acumulació d'aquest procediment verbal de desnonament amb el judici ordinari 202/15 del Jutjat de Primera Instància núm. 5 de Lleida, així com tampoc s'hauria pronunciat sobre la seva sol·licitud de prejudicialitat civil amb aquest mateix procediment ordinari. Malgrat que a l'escrit de recurs es diu que "La juez (sic) de instancia no ha resuelto la solicitud de acumulación..." (textual, foli 132 al seu revers), i malgrat que també demana la nul·litat de la sentència "por no haberse resuelto la existencia de prejudicialidad civil" (textual, f. 133 anvers), el cert és que totes dues qüestions processals van ser resoltes de forma expressa a l'acte del judici, per a ser desestimades, i davant aquest pronunciament desestimatori, la mateixa part ara apel·lant va formular protesta. No hi ha, doncs, cap vici originador de nul·litat d'actuacions i menys encara concorre el requisit necessari per a declarar-la, consistent en que el pretès vici comés hagi provocat una situació d'indefensió a la part que l'al·lega. L'ara apel·lant, a l'acte del judici, va poder argumentar amb tota extensió la procedència de la per ella demanada acumulació de processos i prejudicialitat civil, va rebre en el propi acte de judici resposta fonamentada i va poder formular protesta. Amb aquesta forma de procedir es va donar compliment al principi d'oralitat i concentració que regeix el procediment verbal i, més en concret, es va seguir el que disposa l' art. 443. 2 i 3 de la LEC, posat en relació amb l' art. 210 de la mateixa LEC que, precisament, obliga a que les resolucions que s'hagin de dictar en la celebració d'una vista es realitzarin oralment en la mateixa, llevat que la llei permeti diferir el pronunciament a un moment posterior. No escau, doncs, acordar la nul·litat amb retroacció de les actuacions per a que la Sra. Jutge de primera instància resolgui sobre una acumulació de processos que, precisament, sí que va resoldre abans de dictar la sentència que ara s'apel·la. El mateix succeeix en relació a la prejudicialitat civil plantejada, sense que escaigui tampoc ara resoldre-la per admetre-la i suspendre la tramitació d'aquest procés en la fase actual de segona instància mentre no es resolt el judici ordinari 202/15, tota vegada que ens trobem davant un judici verbal de desonament per expiració del termini contractual i, per tant, la sentència que li posi fi no produeix efecte de cosa jutjada ( art. 447.2 de la LEC ), a la qual cosa cal afegir el que tot seguit es dirà en relació a la darrera qüestió processal plantejada per l'apel·lant.
Efectivament, considera el recorrent que s'ha incidit en una inadequació de procediment al substanciar la pretensió del demandant pels tràmits del judici verbal en lloc de fer-ho pels tràmits del judici ordinari. Si ens atenim al contingut dels arts. 249 i 250 de la LEC, les normes que regulen el tipus de procediment en matèria d'arrendaments urbans estan determinades per raó de la matèria, és a dir, del tipus d'acció exercitada. En el supòsit que ara es planteja, el demandant exerceix una acció d'extinció d'un arrendament de local de negoci per motiu d'expiració del termini contractual, per la qual cosa li és aplicable l'art. 250.1.1 que estableix, de forma expressa, que es decidiran pels tràmits del judici verbal, sigui quina sigui la seva quantia, les demandes "que versin sobre reclamació de quantitats per impagament de lloguers i quantitats degudes i les que, igualment, amb fonament en l'impagament de la renda o quantitats degudes per l'arrendatari, o en l'expiració del termini fixat contractual o legalment, pretenguin que l'amo, usufructuari o qualsevol altre persona amb dret a posseir una finca rústica o urbana donada en arrendament, ordinari o financer o en parceria, recuperin la possessió de la finca". Per si no n'hi hagués prou, disposa l' art. 437.3 de la LEC, en seu de la regulació del judici verbal, que: "Si en la demanda se solicitase el desahucio de finca urbana por falta de pago de las rentas o cantidades debidas al arrendador, o por expiración legal o contractual del plazo, el demandante podrá anunciar en ella que asume el compromiso de condonar al arrendatario todo o parte de la deuda y de las costas, con expresión de la cantidad concreta, condicionándolo al desalojo voluntario de la finca dentro del plazo que se indique por el arrendador, que no podrá ser inferior al plazo de quince días desde que se notifique la demanda". I, dintre del mateix àmbit, disposa l' art. 447.2 de la LEC que: "No producirán efectos de cosa juzgada las sentencias que pongan fin a los juicios verbales sobre tutela sumaria de la posesión ni las que decidan sobre la pretensión de desahucio o recuperación de finca, rústica o urbana, dada en arrendamiento, por impago de la renta o alquiler o por expiración legal o contractual del plazo, y sobre otras pretensiones de tutela que esta Ley califique como sumarias". I pel que fa a la possibilitat que pugui ser objecte de controvèrsia entre les parts litigants, i decisió per resolució judicial en seu del judici verbal de desnonament per expiració del termini contractual, quin hagi de ser el termini contractual o legal, ha establert reiteradament el TS que no es pot: "calificar de cuestión compleja susceptible de excluir la idoneidad del procedimiento de desahucio la alegación de la demandada relativa a la existencia de varios contratos de arrendamiento con diversas fechas, pues la discrepancia de las partes sobre la misma, ni aún en el supuesto de que la decisión del tema entrañase dificultad,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba