SAP Barcelona 198/2016, 29 de Junio de 2016
| Ponente | MARTA RALLO AYEZCUREN |
| ECLI | ES:APB:2016:6355 |
| Número de Recurso | 14/2015 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 198/2016 |
| Fecha de Resolución | 29 de Junio de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 16ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ 16a
ROTLLE n. 14/2015-A
JUDICI ORDINARI 1018/2012
JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 3 DE VIC
SENTÈNCIA núm. 198/2016
Magistrats Srs.:
JORDI SEGUÍ PUNTAS
MARTA RALLO AYEZCUREN
JOSÉ LUIS VALDIVIESO POLAINO
Barcelona, 29 de juny de 2016
La Secció 16a d'aquesta Audiència Provincial ha vist, en apel·lació, les actuacions de judici ordinari número 1018/2012, seguides davant el Jutjat de Primera Instància número 3 de Vic, a instàncies de MAJOSERI, SA, representada per la procuradora Sra. María Teresa Aznárez Domingo i defensada pel lletrat Sr. Antoni Doménech i Blázquez, contra ALTAMIRA SANTANDER REAL ESTATE, SA, representada per la procuradora Sra. Maria Teresa Bofias Alberch i defensada pel lletrat Sr. Enrique Pecourt Gozalbez. Aquest tribunal coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel·lació interposat per MAJOSERI, SA, contra la Sentencia dictada pel Jutjat el 25 de setembre de 2014 .
ANTECEDENTS DE FET
-
La Sentència del Jutjat diu en la part dispositiva:
" Que desestimo totalmente la demanda interpuesta por doña Esther Roqueta Mauri, Procuradora de los Tribunales y de MAJOSERI, SA, frente a la mercantil ALTAMIRA SANTANDER REAL ESTATE, SA, representada por la Procuradora de los Tribunales dona María Teresa Bofias Alberch, y absuelvo a la mercantil demandada ALTAMIRA SANTANDER REAL ESTATE, SA de todos los pedimentos formulados.
Condeno a la parte demandante MAJOSERI, SA, al pago de las costas procesales causadas en primera instancia ."
-
MAJOSERI, SA, va apel·lar contra la Sentència dictada pel Jutjat. Admès el recurs a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Sala, prèvia citació a termini de les parts; es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 21 d'abril de 2016.
Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.
FONAMENTS DE DRET
-
Demanda de Majoseri, SA La demanda de Majoseri, SA, contra Altamira Santander Real Estate, SA (en endavant, Altamira), presentada l'11 de desembre de 2012, exposava, en síntesi, que Majoseri era propietària de la finca situada a Vic, Passeig de la Generalitat, número 69, coneguda com Ca l'Erra, i que una part d'aquesta finca havia estat envaïda per Altamira, en construir una edificació a la finca contigua, del Passeig de la Generalitat, números 63 a 67.
Concretament, s'al·legava que Altamira havia ocupat una amplada de 15 centímetres per 20 metres de llarg, en la construcció de les plantes 1a, 2a, 3a, 4a i sota coberta de l'edifici iniciat l'any 2007, la construcció del qual es va aturar poc després i es va reprendre l'any 2011. Segons la demanda, la paret esquerra entrant (nord) de la casa de l'actora, de caràcter privatiu, d'una amplada de 32 centímetres en la planta primera, ha perdut gruix perquè la demandada ha executat la seva paret de tancament dreta (sud) envaint 15 centímetres de la finca de l'actora, a partir de la planta primera, en tota la profunditat de l'edificació (20 metres).
La societat demandant exposa que va adreçar requeriments a Altamira per tal que paralitzés la construcció sobre la propietat de Majoseri i la demandada s'hi va negar, tot al·legant que la paret entre ambdues finques era mitgera. L'actora sosté que era una paret privativa.
Atesos els perjudicis que comportaria l'enderroc del que s'ha construït, la demandant tracta la invasió com si fos de bona fe i sol·licita l'aplicació de l' article 542-9 del Codi civil de Catalunya (CCC), és a dir, demana ser indemnitzada pel que considera el valor del sòl (10.122,13 euros), més els danys i perjudicis causats
(22.652,86 euros).
-
Contestació d'Altamira
Altamira va oposar-se a la demanda i va sostenir que era inadequada l'acció exercida. Segons la demandada, l'accessió tenia com a pressupòsit la invasió de sòl aliè, no la invasió d'una altra construcció o edificació. Al·legava que l'actora havia d'haver exercit una acció negatòria de servitud, el termini de prescripció de la qual havia transcorregut. Sostenia que la paret en qüestió era mitgera.
En la hipòtesi, que descartava, que es reconeguessin a la demandant drets d'indemnització, la demandada quantificava el valor del terreny afectat en 2.266,11 euros i negava qualsevol altre dany indemnitzable.
-
Sentència del Jutjat
El Sr. jutge conclou que, com defensa la part demandada, no es donen en el cas els pressupòsits per a l'acció d'accessió invertida. Entén que no existeix l'element essencial, el sòl, perquè el que s'imputa a la part demandada no és la invasió de sòl sense construir, sinó la invasió de part de la paret de la finca de la demandant. Per això desestima la demanda.
-
Recurs d'apel·lació de Majoseri
Majoseri, en el recurs d'apel·lació, defensa, en primer lloc, la procedència de l'acció exercida. Examina després la prova practicada sobre la construcció extralimitada i sobre la quantia de la indemnització i reitera la reclamació feta en la demanda.
Altamira s'hi oposa i demana la confirmació de la Sentència del Jutjat.
-
Sobre l'admissibilitat de l'acció d'accessió invertida
La norma l'aplicació de la qual demana la part actora apel·lant és l' article 542-9 del Codi civil de Catalunya (CCC), Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del CCC, relatiu als drets reals. L'article 542-9, sota la rúbrica "Construcció en sòl aliè amb valor superior de l'edificació", diu, en l'apartat 1: "El propietari o propietària del sòl en què una altra persona ha construït totalment o parcialment, de bona fe, quan el valor del sòl envaït és inferior o igual al de la construcció i el sòl aliè, ha de cedir la propietat de la part del sòl envaïda als constructors si aquests l'indemnitzen pel valor del sòl més els danys i perjudicis causats i si l'edificació constitueix una unitat arquitectònica que no és divisible materialment."
-
El recurs d'apel·lació afirma que cal una interpretació extensiva de l'expressió sòl aliè, en l'àmbit de l'accessió immobiliària, no només limitat al concepte estricte de sòl, sinó amb inclusió del vol i el subsòl; en definitiva, comprensiu de tot allò inherent al dret de propietat sobre la finca.
La recurrent assenyala: (i) que així ho ha interpretat sistemàticament la jurisprudència; (ii) que, si es considerés que només la invasió de la superfície del terreny (exclosos el vol i el subsòl) permet exercitar l'acció d'indemnització per construcció extralimitada, s'arribaria a la solució absurda que el titular de la propietat envaïda hauria d'exercir l'acció reivindicatòria, amb la conseqüència de l'enderrocament d'allò construït, en lloc de la solució més equitativa de l'accessió invertida; (iii) que, si la part demandada desitjava que es declarés l'existència d'una mitgeria, hauria d'haver instat la demanda reconvencional en exercici de l'acció confessòria de mitgeria, la càrrega de la prova de la qual recau sobre la part que l'al·lega i (iv) que, contra el que va afirmar la part demandada, la demandant no havia d'exercir -ni podia- l'acció negatòria, per fer cessar la pertorbació, què només hi queb quan les pertorbacions no consisteixen en la privació de la possessió, privació que ha existit en el cas (article 544-4 CCC).
-
Hem d'acollir el primer motiu d'apel·lació per les raons adduïdes en el recurs.
Quan l'article 542-9 CCC, parla del propietari o la propietària del sòl en què una altra persona ha construït, s'ha d'entendre que es refereix a la propietat del sòl en sentit ampli, incloent-hi el vol i el subsòl. Així ho raonen les Sentències del Tribunal Suprem ( SSTS) invocades per la demandada, de 10 de desembre de 1980, 3 d'abril de 1992 i 7 de novembre de 1995 .
La STS de 3 d'abril de 1992 examina un cas en el qual l'edificació de la demandada, a l'alçada del forjat de cobriment de la planta de locals comercials, envaïa la propietat (vol) de la casa del demandant, en una amplada de 10 cm, per una longitud de 3 metres. Les sentències de la primera i la segona instància van condemnar la demandada, tal com havia demanat l'actora, a demolir la construcció invasora, en l'extensió indicada. El TS, però, va considerar infringida la doctrina jurisprudencial sobre l'accessió invertida Va declarar que el tema litigiós no es podia resoldre en atenció només als requisits de l'acció reivindicatòria, perquè tenia una incardinació legal i jurisprudencial específica en el dret d'accessió. La STS deia " la invasión del suelo ajeno no solamente se produce por traspasar los linderos del terreno por medio de una construcción que le afecta al igual que al subsuelo, sino igualmente y con igual fuerza al erigirse una construcción que invade el vuelo al tener proyección sobre las facultades dominicales, como lo puede ser por voladizos. "
La STS de 3 d'abril de 1992 cita la STS de 10 de desembre de 1980 . D'acord amb aquesta última, si bé els casos examinats per les sentències que estableixen la doctrina de l'accessió invertida contemplen supòsits de construccions que envaeixen el terreny aliè, la propietat del sòl ho és tant del vol com del subsòl, és a dir, del que està per sobre del sòl com per sota. Cita l' article 350 del Codi civil espanyol (CC) que determina l'extensió objectiva del domini en sentit vertical (" el propietario de un terreno es dueño de su superficie -vuelo- y de lo que está debajo de ella ") i conclou que la invasió del sòl aliè no solament es produeix per traspassar els límits del terreny mitjançant una construcció que l'afecta, com el subsòl, sinó igualment quan s'erigeix una construcció que envaeix el vol, en tenir projecció sobre les facultats dominicals. Recorda l'axioma dels glossadors dels textos romans, segons els quals el domini del propietari s'estén al sòl " usque ad coelum et usque ad inferos " (literalment, fins al cel i fins als inferns) -o " usque ad sidera, usque ad inferos " (fins a les estrelles, fins als inferns).
El TS argumenta que si l'accessió invertida troba la justificació en raons de política econòmica, social i fins i tot de veïnatge i dona lloc a la inversió " solo cedit superficies ", ha d'aplicar-se...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba