STSJ Cataluña 4636/2016, 14 de Julio de 2016
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:6906 |
| Número de Recurso | 1851/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 4636/2016 |
| Fecha de Resolución | 14 de Julio de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 1851/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 14 de juliol de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 4636/2016
En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la interlocutòria del Jutjat Social 3 Tarragona de data 5 de febrer de 2015 dictada en el procediment Execucions núm. 354/2014 en el qual s'ha recorregut contra la part Martin i Tesoreria General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data de 3 de desembre de 2014 va tenir entrada demanda en reclamació del reconeixement de la incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de la incapacitat permanent total reconeguda al demandant el juliol de 1992 per a la seva professió de paleta al Jutjat Social núm. 3 de Tarragona.
En data de 21 de maig de 2013 es va dictar sentència pel Jujat Social núm. 3 de Tarragona en el procediment seguit núm.. 1008/2012, per la qual estimava la demanda i declarava el treballador Martin afectat d'una incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna amb efectes de 15 d'agost de 2012, condemnant al INSS. al pagament de la prestació del 100% de la base reguladora de 1.497,40 euros, mes les millores i revaloritzacions.
En el sisè fet provat de la sentència constava que el demandant prestava serveis com Auxiliar Vigilant a l'Ajuntament de Calafell des de l'any 2004.
El INSS. va interposar en temps i forma recurs de suplicació contra la sentència amb l'objecte de revisar el cinquè fet provat referit a les lesions, patologies i limitacions funcionals que hi constaven, i per denunciar les infraccions de normes substancials o de la jurisprudència en empara en els apartats b) i c) de l'article núm. 193 de la LRJS..
En data de 18 de juny de 2014, aquesta Sala Social del TSJ de Catalunya va dictar Sentència en el recurs 5060/2013 per la qual desestimava el recurs i confirmava la Part Dispositiva de la sentència de la instància.
Consta en el procediment, en Diligència d'ordenació de 23 de desembre de 2014 que el 19 de desembre havia entrat escrit del lletrat del demandant interessant l'execució de la sentència. Es va formar peça separada, i es va requerir al INSS. per a que donés compliment de la Sentència, en empara en l'article núm. 287, 1, 2 i 4 de la LRJS.
En data de 15 de gener de 2015, el INSS. va presentar recurs de reposició contra la Diligència d'Ordenació manifestant que estava abonant la pensió d'incapacitat permanent absoluta, però no abonava al beneficari la prestació pel període des de 5 d'agost de 2012, data d'efectes de la sentència, fins al dia 5 de juny de 2013, període en que va estar d'alta en el Règim General de la Seguretat Social com a auxiliar vigilant de l'Ajuntament.
S'estenia en consideracions sobre que el requeriment judicial infringia l'article núm. 141 de la LGSS., l'article núm. 24 de l'Ordre de 15 d'abril de 10969 i l'article núm. 18,4 de l'Ordre de 18 de gener de 1986, assenyalant que no es tractava d'activitats compatibles amb l'estat del invàlid absolut. Argumentava que l'activitat d'auxiliar vigilant en la que estava prestant serveis des de 2004 era l'activitat des de la qual interessava el demandant la incapacitat permanent absoluta, de manera que s'havia d'entendre que no era compatible amb la incapacitat permanent absoluta reeconeguda. Concloïa que els efectes econòmic únicament es poden remuntar al moment en que cessa en el treball.
Donat trasllat al demandant d'execució, el beneficiari va presentar escrit d'al legacions ( f. 43) en els termes que consten, amb invocació de doctrina jurisprudencial sobre la interpretació de l'article núm. 141.2 de la LGSS ( STS. de 19 de març de 2013 ). Argumentava que el fet de meritar la prestació per incapacitat permanent absoluta quan estava prestant serveis en altra professió que la que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total a l'any 1992 com a paleta, no impedia que l'actual professió resultés compatible i no impeditiva amb el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta reconeguda d'acord amb l'article núm. 141.2 de la LGSS. Manifestava que va haver d'estar treballant durant la tramitació administrativa del procediment de la incapacitat permanent absoluta, precisament perquè el INSS. no li va reconèixer la incapacitat en via administrativa. Argumentava també que la interpretació del INSS. comportava una penalització al demandant, en lloc de considerar que tenia el mèrit i la necessitat ineludible de treballar en les seves condicions severes de salut per subsistir, atesa la pensió de 235,33 euros mensuals bruts que estava percebent per la incapacitat permanent total reconeguda a l'any 1002 per a la professió de paleta.
En data de 5 de febrer de 2015 es va dictar Aute per part del Magistrat pel qual desestimava les al legacions del INSS i estimava les del demandant, basant-se en què en la vista oral de la instància ja es va valorar que el treballador prestava serveis com a auxiliar vigilant de l'Ajuntament de Calafell des de 2004, sense que en cap moment el Ens Gestor fes cap objecció sobre la prestació de treball ni sobre la data d'efectes de la incapacitat permanent absoluta en cas de ser reconeguda pel Jutjat Social, i sense que es plantegés tampoc la data d'efectes ni en aquell acte processal ni amb posterioritat en el recurs de suplicació, presentat pel mateix INSS. amb la única finalitat de que es revoqués el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta per les patologies i limitacions que presentava.
Argumentava que el Ens Gestor no pot fer valer aquest motiu ex novo en el tràmit d'execució de sentència, perquè es produeix cosa jutjada en sentència ferma amb efectes negatius respecte de posteriors processos. Assenyala que la sentència ja és inatacable ( art. 207.2 de la LEC ), invariable ( art. 214 de la LEC .) vincula a les parts del procés ( art. 222.3 de la LEC ) i al Tribunal que ha dictat la Resolució ( 207.3 de la LEC). Conclou que en fase d'execució no es pot discutir el contingut de la prestació reconeguda al demandant per sentència ferma. Tan el magistrat, com el Tribunal, com el INSS. estan vinculats per la sentència ferma, que s'ha de complir en els propis termes.
En data de 20 de febrer de 2015 el INSS va presentar nou recurs de reposició contra l'execució confirmada pel Jutjat Social, oposant-se al institut de cosa jutjada, invocant iura novit curia, i insistint en la impossibilitat d'exercir el beneficiari un treball, encara que fos sedentari, tenint reconeguda la incapacitat permanent absoluta, i arribava a la conclusió que per 'pura definició' del grau d'incapacitat no procedia l'abonament del període d'efectes de la prestació discutit. Invocava doctrina jurisprudencial sobre incompatibilitat de percepció de salari i percepció de prestació d'incapacitat permanent en el mateix lloc de treball que ocupava quan se li va reconèixer, referida a la incapacitat permanent total. De nou el demandant executant va formular al legacions impugnant l'oposició, reiterant els arguments ja referits en el Tercer ordinal d'aquest apartat.
En data de 31 de març de 2015 el magistrat del Jutjat Social núm. 3 de Tarragona va dictar Aute pel qual desestimava el recurs de reposició contra aquell primer Aute de 5 de febrer de 2015, que confirmava.
Contra aquesta resolució el INSS. va interposar en data de 12 d'abril de 2015 recurs de suplicació amb l'objecte de denunciar infraccions de normes substantives o de la jurisprudència.
Anunci de recurs i formalització al mateix temps, que el Jutjat no va admetre per Aute de 16 d'abril de 2015, perquè entenia que el Aute de 5 de febrer de 2015 que resolia un recurs de reposició no podia ser objecte de nou recurs de reposició perquè no es tractava d'un fet sobrevingut amb posterioritat a ser dictada la sentència de 29 de maig de 2013, de forma que no s'estava davant un punt no debatut en la resolució judicial, de manera que per l'article núm. 191,4 d) 2 de la lRJS. rebutjava l'anuncia del recurs encara que en el mateix escrit es formalitzés.
El 5 de maig de 2015 el INSS va presentar Recurs de Queixa davant aquesta Sala Social del
TSJ. de Catalunya reproduint arguments dels recursos anteriors
El 4 d'octubre de 2015 la Sala Social del TSJ. de Catalunya va dictar Aute resolent la Queixa en el sentit de donar lloc a la suplicació, ja que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba