STSJ Cataluña 3850/2016, 14 de Junio de 2016
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:5535 |
| Número de Recurso | 1552/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 3850/2016 |
| Fecha de Resolución | 14 de Junio de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 1552/2016
IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 14 de juny de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3850/2016
En el recurs de suplicació interposat per Crescencia a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 26 de novembre de 2015 dictada en el procediment núm. 1238/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Masajes a 1000, S.L. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 8-1-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de novembre de 2015, que contenia la decisió següent:
ESTIMO la demanda seguida en este Juzgado a instancia de Crescencia frente a MASAJES A 1000,S.L. Y FONDO DE GARANTÍA SALARIAL (FOGASA) que ha dado lugar al expediente número de procedimiento 1238/2014 en reclamación por DESPIDO y declaro IMPROCEDENTE el despido de Crescencia de fecha de efectos 09/11/2014 y declaro extinguida la relación laboral de la misma con fecha de esta sentencia (26/11/2015 ) y condeno a MASAJES A 1000,S.L. a abonarle la siguiente indemnización calculada hasta la fecha de la sentencia por importe de 1.385,95euros.
ABSUELVO al FONDO DE GARANTIA SALARIAL sin perjuicio de lo señalado en el último fundamento de la presente en cuanto a su responsabilidad subsidiara.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
- Crescencia con DNI NUM000 ha prestado sus servicios por cuneta y orden de MASAJES A 1000,S.L. con con CIF B-61459319 en las siguientes circunstancias profesionales bajo la modalidad de contrato temporal, con jornada a tiempo completo, no siendo actualmente representante de los trabajadores ni tampoco en el último año :
-antigüedad de 28/08/2014,
-categoría/grupo profesional recepcionista
-salario bruto anual con prorrata de pagas extras de 1.007,96euros mensuales conforme al convenio colectivo de aplicación de centros de estética y belleza de Catalunya para los anos 2014-2015 ( código convenio núm. 79002515012006).
El centro de trabajo de la empresa se hallaba en calle Mallorca 233 bajos de Barcelona.
-
- El contrato temporal fue suscrito por la actora en fecha 17/09/2014, y expresaba en su cláusula tercera que se extendería la vigencia del mismo desde 17/09/2014 y hasta el fin del servicio, y que se celebraba por obra o servicio determinado. La cláusula especifica de obra o servicio determinado estaba en blanco sin establecer identificación de cual fuera el mismo.
Identificaba la actividad económica de la empresa como peluquería y otros tratamientos de belleza
-
- Mediante comunicación de fecha 9 de noviembre de 2014, la empresa comunicó a la trabajadora que habia tomado la decisión de "cesar su contrato de trabajo dándolo por finalizado el día de hoy, 9 de noviembre de 2014, por haber finalizado el servicio para el que fue realizado."
-
- Se intentó la previa conciliación por la parte actora interponiendo papeleta de conciliación el 4/12/2014 que se celebró el 19/01/2015 con el resultado de intentada y sin efecto por incomparecencia del solicitante/s no interesado.
-
- El centro de trabajo de calle Mallorca 233 bajos de Barcelona que coincide con el domicilio registral de la empresa esta cerrado, no hallando a nadie en el mismo el funcionario de auxilio judicial en el intento de citación personal el dia 27/02/2015, recibiendo la información del conserje de la finca de que marcharon hacia mas de cuatro meses,
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que estima la seva pretensió i declara improcedent l'acomiadament objectiu de què va ser objecte per part de l'ocupadora Masajes a 1000 SL., i que extingeix d'ofici la relació laboral en la mateixa sentència, és per denunciar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència en empara en l'article núm. 193 c) de la Llei 36/2011 de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
L'empresa no presenta cap impugnació al recurs.
La recurrent demandant denuncia la vulneració de l'article núm. 110,1 b) de la LRJS., referit a què, si l'acomiadament es declara improcedent, es condemnarà l'empresa a la readmissió del treballador en les mateixes condicions que regien abans de que es produís, així com a l'abonament dels salaris de tramitació a que es refereix l'apartat 2 de l'article núm. 56 del ET., o, a elecció de l'ocupadora, se la condemna a abonar una indemnització fixada d'acord amb allò previst en l'apartat 1 de l'article núm. 56 del ET. amb les particularitats següents: "b) A sol licitud de la part demandant, si constés no ser realitzable la readmissió, es podrà acordar en cas d'improcedència de l'acomiadament, tenir per feta la opció per la indemnització en la sentència, declarant extingida la relació en la pròpia sentència, amb condemna a l'empresari a abonar la indemnització per acomiadament, calculada fins a la data de la sentència."
Combat la recorrent que en aquest cas la Sentència decideixi directament sense postulació de part per la seva banda, que la readmissió és impossible i condemni directament l'ocupadora a la indemnització fixant la data d'extinció de la relació de treball en la pròpia sentència, malgrat ser una possibilitat que havia de ser postulada per la demandant, que no va fer en absolut sinó que al contrari va postular la opció empresarial entre la indemnització i la readmissió, ja que legalment la norma que contempla l'extinció de la relació laboral en la mateixa sentència, requereix la petició prèvia de la treballadora. Conseqüentment, la Sentència infringeix els articles núm. 279 i 284 de la LRJS. d'execució dels acomiadaments definitius, perquè havia de fixar els salaris de tramitació fins a la data de la declaració de l'extinció de la relació laboral, d'acord amb l'article núm. 110, 1 b) de la LRJS..
També conseqüentment denuncia la infracció de l'article núm. 286,1 de la LRJS., que explicita que en cas d'impossibilitat material o legal de readmissió, el jutge dictarà Aute on declararà extingida la relació i acordarà abonar els salaris de tramitació fins aquella data d'acord amb l'article núm. 281.2 de la LRJS.. en relació amb l'article núm. 56.2 del ET..
Acaba la pètita del recurs en demanar la condemna de l'empresa a abonar la indemnització fixada per la sentència de 1.385,95 euros per la improcedència de l'acomiadament, i als salaris de tramitació des de la data de l'acomiadament 9 de novembre de 2014 fins a la data de la sentència recorreguda de 26 de novembre de 2015 a raó de 33,60 euros, que suposen 12.835,20 euros pels 382 dies transcorreguts.
De la relació fàctica no atacada destaquem que en data de 9 de novembre de 2014 la treballadora va ser acomiadada per finalització d'un contracte per obra o servei, tot i ser la professió de la treballadora de recepcionista del negoci de massatges, sense especificar el contracte en què consistia l'obra o servei objecte de contractació. Segons el cinquè fet provat, el centre de treball del c/ Mallorca de Barcelona estava tancat almenys des de la citació negativa de l'ocupadora el 27 de febrer de 2015.
És cert que en el Quart Fonament de Dret de la sentència la magistrada parteix de que la part demandant, desprès de la prova practicada, acreditat el cessament de l'activitat de l'empresa en el centre de treball del c/ Mallorca de Barcelona on va ser citada i on prestava serveis la treballadora, la readmissió era impossible, al assenyalar que " No obstant, tal com va interessar la part demandant després de la prova practicada que acreditava el cessament de l'activitat de l'empresa demandada, quant a què, tancat i abandonat el centre de treball constava la impossibilitat de la readmissió."
Davant aquesta contradicció específica entre la sentència i la controvèrsia suscitada per la recorrent en el recurs sobre la falta de postulació per la seva part de l'extinció de la relació laboral en la mateixa sentència, visionat per la Sala l'enregistrament de la vista oral, consta que al inici de la vista oral, al ratificar la demanda d'acomiadament improcedent, la defensa de la treballadora va fer constar expressament que interessava l'opció a l'empresa entre la readmissió o la indemnització perquè ignorava si l'empresa continuava l'activitat en algun altre centre de treball. En el tràmit de conclusions de la vista oral va insistir en què, tot i estar tancat el centre de treball del c/ Mallorca de Barcelona on la treballadora prestava serveis, interessava que la sentència determinés la opció de la demandada entre la readmissió o la indemnització, atesa la incompareixença de l'empresa ocupadora.
La controvèrsia consisteix en determinar si en el cas present procedeix corregir la sentència en el sentit establert en l'article núm. 56, 1, 2, 3, i 5 del ET. en relació amb l'article núm. 110, 1 b) de la LRJS, que, repetim, estableix : " A sol licitud de la part demandant, si constes no realitzable la readmissió, es podrà acordar, en cas d'improcedència de l'acomiadament, tenir per feta la opció per la indemnització, declarant extingida la relació laboral en la pròpia sentència i condemnant l'empresari a abonar la indemnització per acomiadament,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba