STSJ Cataluña 58/2016, 12 de Julio de 2016
| Ponente | ENRIC ANGLADA FORS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:6060 |
| Número de Recurso | 40/2015 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 58/2016 |
| Fecha de Resolución | 12 de Julio de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 40/2015
SENTÈNCIA núm. 58
President:
Il·lm. Sr. José Francisco Valls Gombau
Magistrats:
Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Il·lma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Barcelona, 12 de juliol de 2016
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat pel senyor Pedro Antonio , representat davant aquest Tribunal per la procuradora senyora Pilar Asensio Tort i dirigit per l'advocat senyor Luis Piera Pijoan, contra la Sentència dictada per la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 10 de febrer de 2015 en conèixer del recurs d'apel· lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 19 de Barcelona el 9 d'octubre de 2013 en el procediment de modificació de mesures núm. 956/12. La senyora Gabriela , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Mercè Crespillo Llorens i dirigida per l'advocada Ana M. Tejero Miquel. Amb la deguda intervenció del MINISTERI FISCAL.
La procuradora senyora Pilar Asensio Tort, en representació del senyor Pedro Antonio , va formular demanda de judici de modificació de mesures definitives de divorci núm. 956/12 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 19 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 9 d'octubre de 2013 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Estimo parcialment la sol·licitud de modificació de mesures definitives de la sentència núm. 278/2010 d'aquest Jutjat de data 10 de juny de 2010 (dictada en el procediment 706/20019) i en conseqüència; s'estableixen les següents modificacions:
Primera.- Quant les pensions d'aliments a partir d'aquesta resolució, la pensió que ha d'abonar Don. Pedro Antonio en favor del fill en Emiliano és de 500 euros mensuals (inclòs l'abonament de les despeses del centre escolar) que ha d'ingressar en el compte de Doña. Gabriela , aquesta quantitat serà incrementada de conformitat al IPC, més el 50% de les despeses extraordinàries.
Segona.- A partir de la present resolució queda extingida la prestació compensatòria que havia establert la sentència esmentada en favor de la Sra. Gabriela .
Tercera.- Respecte a la custodia del menor en Emiliano , es manté el règim establert a la repetida sentència.
Finalment, es mantenen la resta de mesures definitives establertes per la sentència núm. 278/2010 d'aquest Jutjat de data 10 de juny de 2010 (dictada en el procediment 706/20019).
No imposo les costes a cap de les dues parts".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part demandada va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 18a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 10 de febrer de 2015 , amb la següent part dispositiva:
"ESTIMEM el recurs d'apel·lació que formula Gabriela contra la sentència dictada en data 9-10-2013 pel Jutjat de Primera Instància n. 19 de Barcelona en les actuacions de Modificació de Mesures n. 956/2012 de les quals dimana el present rotllo, ES REVOCA la resolució i es denega la modificació de les pensions d'aliments i la contribució al pagament de les despeses extraordinàries fixades en la sentència de divorci de 10-6-2010 que es mantenen vigents, sense condemna sobre les costes".
Tercer. Contra la Sentència anterior, el senyor Pedro Antonio va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 21 de desembre de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 7 de juliol de 2016, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors.
PRIMER. Contra la Sentència dictada en segona instància que confirma la del jutjador a quo , s'alça la part actora, que hi interposa un recurs extraordinari per infracció processal i de cassació.
En aquest supòsit, després que el Tribunal hagi dictat la interlocutòria, d'acord amb l' article 483.4 de la LEC , la qüestió que cal resoldre ha quedat centrada exclusivament en si la Sentència impugnada ha infringit la doctrina jurisprudencial d'aquesta Sala en el que concerneix a la proporcionalitat en la quantificació i distribució de l'import de la pensió alimentària dels fills dels litigants.
Mitjançant la formulació del recurs extraordinari per infracció processal, la part recurrent sol·licita que es corregeixi la valoració d'algunes de les proves practicades en les actuacions, i concretament la documental i la relativa al propi interrogatori de la part demandada, i així mateix addueix que la Sentència de l'Audiència ha incorregut en incongruència i en falta de motivació, incardinable en els articles 218.1 i 2 de la Llei d'enjudiciament civil.
SEGON. RECURS EXTRAORDINARI PER INFRACCIÓ PROCESSAL
-
En virtut del que estableix la disposició final 16a de la LEC 1/2000 , la Sala ha d'examinar en primer lloc el recurs extraordinari per infracció processal i resoldre després d'acord amb el que s'hagi al·legat com a fonament del recurs de cassació.
-
En primer terme, cal assenyalar, en base els al·legats de la pròpia part recurrent, que invoca la doctrina jurisprudencial, la qual disposa que "la valoració de la prova només pot tenir accés a la cassació mitjançant un suport adequat, be per l'existència d'un error notori o arbitrarietat en la valoració de la prova, ja que, segons la doctrina Constitucional, això comporta la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, o be per incompliment d'una norma concreta de la prova que ha estat valorada pel jutjador. També quan s'efectuen apreciacions contràries a les regles de l'experiència comuna o s'extreuen conclusions contràries a la racionalitat, absurdes o que conculquen els criteris més elementals i bàsics de la lògica o s'adopten criteris exorbitants o irracionals" ( STSJC 70/2014, de 30 d'octubre ), la qual cosa no es dóna precisament en el cas aquí examinat, ja que no existeix vulneració de la normativa continguda en els articles 9.3 i 24 CE i 218.2 de la LEC .
Convé recordar en aquest punt la restrictiva doctrina del TS (vegeu per totes la ITS, Sala 1a, de 18 de setembre de 2007 ), seguida per aquesta sala de cassació autonòmica, sobre el control en cassació de la valoració arbitrària o il·lògica de la prova, segons la qual només "se ha venido admitiendo con carácter excepcional esta impugnación sólo: a) cuando se ha incurrido en un error patente, ostensible o notorio; b) cuando se extraigan conclusiones contrarias a la racionalidad, absurdas o que conculquen los más elementales criterios de la lógica, o se adopten criterios desorbitados o irracionales; y c) cuando se efectúen apreciaciones arbitrarias o contrarias a las reglas de la común experiencia" ( STSJC 27/2009, de 6 de juliol , 22/2010, de 31 de maig i 22/2012, de 26 de mar ç).
Certament, tal com s'acaba d'apuntar, hi ha la possibilitat excepcional de revisar la valoració de la prova per mitjà del recurs extraordinari per infracció processal en cas d'error palès o notori o d'interpretació il·lògica o irraonable dels diferents mitjans de prova legalment previstos -acord adoptat pels magistrats de la Sala Primera del Tribunal Suprem, en la junta general celebrada el dia 4 d'abril de 2006-.
Tanmateix, l'òrgan jurisdiccional no està obligat a basar les seves decisions en una prova concreta ni a explicitar per què dóna major credibilitat a una prova que a una altra, ja que això és connatural a la tasca valorativa de competència exclusiva de la Sala. En definitiva, ni el recurs extraordinari per infracció processal ni el de cassació no poden esdevenir una tercera instància en la qual les parts descontentes amb la resolució judicial impugnada aconsegueixin una nova valoració de la prova i del conjunt probatori, ja que aquests recursos estan relegats exclusivament als supòsits d'infracció certa dels preceptes aplicables, no pas a l'aplicació d'aquests amb resultats contradictoris als interessos de la part.
El recurs extraordinari per infracció processal, tal com s'acaba d'expressar, no pot esdevenir en cap cas "una tercera instància on es pugui valorar de nou el material fàctic i probatori incorporat a les actuacions, per a l'apreciació del qual la Sala d'apel·lació és sobirana" (STSJC de 27 de juliol de 2009 , 31 de maig de 2010 i 26 de mar ç i 26 de juny de 2012 , entre d'altres).
Així mateix, hem d'assenyalar que l' art. 24 CE no pot ser utilitzat per pretendre una nova valoració de la prova, i l'esmentada valoració només pot tenir accés excepcionalment al recurs extraordinari mitjançant un suport adequat si s'evidencia un error palès o arbitrarietat en la valoració, ja que, en cas contrari, és funció del tribunal d'instància i aliena a la cassació tal com reiteradament ha declarat una constant jurisprudència del Tribunal Suprem -així, STS, Sala 1a, de 9 de maig de 2005 , 17 de juliol de 2006 , 4 de desembre de 2007 , 2 de juliol , 30 de setembre i 6 de novembre de 2009 i 26 d'octubre i 23 de desembre de 2010 , entre d'altres-, com d' aquesta Sala -STSJC 4/2011, de 31 de gener , 15/2011, de 14 de mar ç, 19/2011, de 4 d'abril i 28/2011, de 20 de juny , entre d'altres- i aquesta última hi afegeix "... que sólo en caso de que se diera una clara y hasta grosera desviación del resultado probatorio podría pensarse en vulneración del artículo 24 de la Constitución Española , que contempla el número cuatro de del art. 469. 1 LEC ; pero nunca puede encauzarse por este...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba