STSJ Cataluña 2967/2016, 11 de Mayo de 2016
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:4125 |
| Número de Recurso | 855/2016 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIÓN |
| Número de Resolución | 2967/2016 |
| Fecha de Resolución | 11 de Mayo de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RM
Recurs de Suplicació: 855/2016
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 11 de maig de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2967/2016
En el recurs de suplicació interposat per Rosa a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 29 d'octubre de 2015 dictada en el procediment núm. 130/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part MINISTERIO FISCAL, MUTUA EGARSAT, INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i METALUXE, SA, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 d'octubre de 2015, que contenia la decisió següent:
Desestimo la demanda interpuesta por Rosa contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, MÚTUA EGARSAT y METALUXE, SA, habiendo sido emplazado, asimismo, en MINISTERIO FISCAL, en reclamación de PENSIÓN DE VIUDEDAD
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
" 1.- La demandante convivió maritalmente con el causante, Carlos Alberto, desde 29.7.92, convivencia reflejadada en el Padrón Municipal de Barcelona desde el 1.5.96 (según certificado, doc. 5 adjunto a la demanda).
-
- Fruto de esta convivencia nació el hijo común, Arcadio, el NUM000 .93 (doc.6 adjunto a la demanda). 3.- Dicha convivencia marital finalizó cuando el causante, Carlos Alberto, falleció en fecha 21.10.02, a consecuencia de un accidente de tráfico, calificado de accidente laboral "in itinere", mientras estaba trabajando (doc. 7 y 8 adjuntos a la demanda).
-
- La demandante solicitó pensión de viudedad ante el INSS, que la denegó por resolución de 25.11.02, por falta de vínculo conyugal y de imposibilidad de haberlo contraído (doc. 9 adjunto a la demanda).
-
- En fecha 2.7.13 la demandante formuló nueva solicitud de pensión de viudedad, denegada por nueva resolución del INSS, de fecha 3.7.13, por derivar el fallecimiento de accidente de trabajo y corresponder la cobertura de la contingencia a la mútua codemandada (doc. 11 adjunto a la demanda).
-
- Derivada dicha solicitud a la mutua codemandada, fue rehusada por comunicación de 9.9.13 al considerar que "según la legislación vigente Ley 40/07 de 4 de diciembre, estipula ensu disposición adicional 3ª, apartado e) que la solicitud deberá ser presentada en el plazo improrrogable de los doce meses siguientes a la entrada en vigor de esta Ley, para los fallecimientos anteriores a 1.1.08" (doc. 12 adjunto a la demanda).
-
- La base reguladora de la pensión de viudedad solicitada, coincidente con la de la pensión de orfandad reconocida al hijo en común de la demandante y el causante, es de 17.807,90€ al año (folio 91, aportado por Mútua Egarsat).
-
- La demandante no acredita ingresos anuales superiores al 75% del SMI en los ejercicios de 2010, 2011 y 2012, previos a la solicitud (declaraciones IRPF, folios 31-51)."
Contra aquesta sentència la part actora, Rosa, va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Mutua EGARSAT. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
La part actora interposa recurs de suplicació contra la sentència dictada pel Jutjat d'instància, que desestimà la seva demanda, en la qual sol.licitava la pensió de viduïtat.
La sentència d'instància va desestimar la demanda argumentant que el Tribunal Constitucional no havia admès la qüestió de constitucionalitat presentada pel Magistrat "a quo" en relació amb si el requisit de la lletra e) de la DA 3ª de la Llei 40/2007, és a dir, l'exigència de que la sol.licitud de la pensió es formuli en el "improrrogable termini de 12 mesos", podia constituir una directa vulneració del principi de igualtat davant la llei consagrat en l' art. 14 de la CE o be si aquesta requisit tenia un impacte negatiu de gènere evident i, per tant, podia constituir una discriminació indirecta per raó de gènere, també prohibida per l' art. 14 de la CE .
El citat recurs consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, en el que s'afirma que el fet de que hi hagi un requisit temporal en la DA 3ª de la Llei 40/2007, produeix una diferència de tracte evident en establir un termini de 12 mesos per a la sol.licitud de la pensió de viudetat, en els casos en que el fet causant es produeix abans de l'1.1.2008, en contraposició de la regla general de la imprescriptibilitat per mandat de l' art. 178 de la LGSS, el que és contrari al Dret Comunitari i argumenta que aquesta disposició podria suposar una flagrant violació del principi de no discriminació en establir un sistema preclusiu dels drets fonamentals establint ciutadans de primera i de segona dins de la UE, de forma artificiosa i sense una justificació objectiva i raonable i que afecta principalment al col.lectiu de dones que, per no haver estat casades en el moment del traspàs de la seva parella i abans de l'1.1.2008, es troben en una clara situació de desemparament.
Cita com infringit l' art. 13 CEDH que estableix com principi general la prohibició de discriminació, els arts. 2 i 3.3 de la TUE, arts. 10 i 19 del TFUE, la Directiva 2006/54 de 5 de juliol de 2.006, la Directiva 70/7/ CEE de 19.12.1978 i la jurisprudència comunitària, assumpte Kücükdeveci, C-555/07 de 19.1.2010, S. Barber de 17.5.1990, S. Brachner de 20.10 i S. 22.11.2012 (Elbal).
Com a conclusió sol.licita a la Sala que, en atenció als aspectes discriminatoris establertes en la DA 3ª de la Llei 40/2007 i d'acord amb el que disposa l' art. 267 TFUE plantegi qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a l'objecte de que l'esmentat Tribunal resolgui sobre si la dita disposició és contrària al Dret de la Unió Europea.
El motiu ha de ser desestimat, perquè la qüestió ja ha estat resolta, en sentit desfavorable a la pretensió de la part, per les sentències del Tribunal Suprem de dates 13.6.2012 (R. 3558/11 ), seguides per les de
27.3.13, 26.9.13, 29.10.13 i 6.3.14 i per les sentències de la Sala de 7.5.14 (R. 268/14 ), 19.1.15 ( R. 5589/14 ) i 21.7.15 (R. 2.558/15 ). Així mateix, també la qüestió d'una possible inconstitucionalitat de la dita norma per possible discriminació, ha estat plantejada pel magistrat d'instància davant el Tribunal Constitucional i no ha estat admesa per aquest.
Doncs bé, davant d'aquest iter processal i tenint en compte que la Sala comparteix els raonaments, tant del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, en relació amb aquesta qüestió, no es pot estimar la petició d'instar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè entenem que el termini d'un any que estableix la norma impugnada per a sol.licitar la prestació de viduïtat des l'entrada en vigor de la Llei 40/2007, de 4 de desembre, no infringeix els articles citats pel recurrent dels Tractats i Directives de la Unió Europea relatius a la discriminació per raó de gènere.
En efecte, tal com es diu en la STS abans citada, de 13.6.2012 (R. 3558/11 ),
" 1...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba