SAP Barcelona 124/2016, 18 de Abril de 2016
| Ponente | ESTEVE HOSTA SOLDEVILA |
| ECLI | ES:APB:2016:3919 |
| Número de Recurso | 733/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIÓN |
| Número de Resolución | 124/2016 |
| Fecha de Resolución | 18 de Abril de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA NÚM. 124/2016
Secció Catorze
Rotllo núm. 733/2014
Il·lustres senyors magistrats:
AGUSTÍN VIGO MORANCHO
RAMÓN VIDAL CAROU
ESTEVE HOSTA SOLDEVILA
Barcelona, 18 d'abril de 2016 FETS
El Jutjat de Primera Instància núm. 20 de Barcelona en el procediment ordinari núm. 1237/2013 promogut per OBRES VORA MAR 2000, SL, contra el Sr. Jesus Miguel va dictar el 15 de maig de 2014 Sentència amb la part dispositiva següent:
Estimo parcialmente la demanda de juicio ordinario presentada por la procuradora Beatriz Aizpun Sarda en representación de la mercantil Obras Vora Mar 2000 SL contra Jesus Miguel y condeno a la demandada a que abone a la actora la cantidad de 37.642,24 €, más los intereses legales desde la interposición de la demanda sin hacer imposición de costas a ninguna de las partes.
La part demandada hi va interposar recurs d'apel·lació, al qual, admès a tràmit. La part actora hi va formular oposició i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 17 de març de 2016.
En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals.
VIST, sent ponent el magistrat Sr. ESTEVE HOSTA SOLDEVILA.
FONAMENTS DE DRET
Antecedents de l' assumpte i objecte del recurs.
-
- Obres Vora Mar 2000, SL, va presentar demanda de judici monitori contra Jesus Miguel el coneixement de la qual va correspondre al Jutjat de Primera Instància nº 26 de Barcelona (actuacions 298/2013-2a), que després d'intentar el requeriment de pagament al deutor amb resultat negatiu i esbrinar altres possibles domicilis també amb resultat negatiu, va arxivar les actuacions.
-
- Arxivat el judici monitori, Obres Vora Mar 2000, SL, va presentar demanda de judici ordinari sobre reclamació de quantitat contra Jesus Miguel en l'encapçalament de la qual designà va com domicili del demandat el carrer DIRECCION000, NUM000, NUM001 NUM002, 08020, de Barcelona, (que presumim que era el mateix domicili que l'indicat a l'escrit inicial del judici monitori) tot i que al segon altressí va indicar que desconeixent un altre domicili del demandat, va sol·licitar que s'efectués la seva citació a termini a través del procurador Sr. Blesa en dos procediments judicials de dos Jutjats de la ciutat de Barcelona en què el demandat estava comparegut.
-
- En el decret d'admissió de la demanda (actuacions 1237/2013), el Jutjat va disposar la citació del demandat en el domicili indicat per la part actora i, quant al segon altressí, va afegir: no ha lugar al emplazamiento de la demandada conforme interesa, sin perjuicio de tener en cuenta la fecha 10.4-14 para el caso de que el demandado, si no ha sido ya emplazado, comparezca ante el Juzgado número 5 de Barcelona .
-
- La citació a termini del demandat es va intentar practicar per correu certificat amb acusament de recepció al domicili de la DIRECCION000, amb resultat negatiu. El carter va indicar "Desconegut". A través del Punt Neutre Judicial, el Jutjat va localitzar un segon domicili al carrer DIRECCION001, NUM003, 09019, Barcelona, però l'intent de practicar-hi la citació a termini també va resultar negatiu. El carter va tornar a indicar "Desconegut".
-
- La part actora va sol·licitar que la citació es practiqués per edicte, cosa que el Jutjat, després de comprovar que el demandat no constava en el Registre Central de Rebels Civils, va disposar. Publicat l'edicte al tauler del Jutjat, com que el demandat no va comparèixer a les actuacions dins del termini legal, fou declarat en rebel·lia.
-
- L'audiència prèvia es va celebrar el 13 de maig de 2014 amb només l'assistència de la part actora, que es va ratificar en la demanda i va proposar només la prova documental, inclosa la fotocòpia d'una Sentència dictada el 24 d'abril de 2014 pel Jutjat de Primera Instància nº 5 de Barcelona en un procediment ordinari contra el mateix Sr. Jesus Miguel, que estava comparegut a les actuacions amb advocat i procurador. El Jutjat va admetre tota la prova i el plet va quedar vist per a sentència.
-
- El 15 de maig de 2014 el Jutjat va dictar Sentència en què va estimar parcialment la demanda, sense imposar el pagament de les costes a cap de les parts. El 30 de juny de 2014 va dictar interlocutòria en què a instància de la part actora va rectificar un error comès a la Sentència
-
- El Jutjat va disposar que es lliurés exhort al Jutjat de Primera Instància nº 5 a fi i efecte que el procurador del Sr. Jesus Miguel en el plet d'aquell Jutjat indiqués el domicili en el qual aquest pogués ser trobat a l'objecte de notificar-li personalment la Sentència.
-
- El 4 de juliol de 2014 el Sr. Jesus Miguel va comparèixer en forma a les actuacions del Jutjat de Primera Instància nº 20 mitjançant escrit en el qual va indicar que havia tingut coneixement de l'existència del plet a través de l'exhort enviat al Jutjat de Primera Instància nº 5 i va sol·licitar que es declarés la nul·litat d'actuacions.
-
- El Jutjat va denegar la nul·litat d'actuacions i el Sr. Jesus Miguel va interposar el recurs d'apel·lació que, admès a tràmit, és l'objecte d'aquesta alçada.
-
- Els motius del recurs són: infracció de les normes i garanties processals de la citació a termini del demandat per edicte, que li ha produït indefensió, amb base al qual la part apel·lant reitera la seva petició de nul·litat d'actuacions; i, subsidiàriament, oposició al fons de la pretensió de la part actora, que la part apel· lant sol·licita que es desestimi.
-
- La part actora/apel·lada s'oposa als dos motius del recurs i sol·licita la confirmació de la Sentència d'instància.
El primer motiu del recurs. Doctrina jurisprudencial sobre la citació a termini del demandat per edicte.
La STC 214/2005, de 12 de setembre, diu el següent:
En síntesis, hemos reiterado la gran relevancia que posee la correcta constitución de la relación jurídica procesal para garantizar el derecho de defensa reconocido en el art. 24 CE, que implica la posibilidad de un juicio contradictorio en que las partes puedan hacer valer sus derechos e intereses legítimos. De ahí la especial trascendencia de los actos de comunicación del órgano judicial con las partes, en particular del emplazamiento a quien ha de ser o puede ser parte en el procedimiento, pues en tal caso el acto de comunicación es el necesario instrumento que facilita la defensa en el proceso de los derechos e intereses cuestionados ( STC 16/1989, de 30 de enero, FJ 2), de tal manera que su falta o su deficiente realización, siempre que se frustre la finalidad con ellos perseguida, coloca al interesado en una situación de indefensión que vulnera el referido derecho fundamental, salvo que la situación de incomunicación sea imputable a la propia conducta del afectado por haberse situado voluntaria o negligentemente al margen del proceso, pese a tener conocimiento por otros medios distintos de su existencia ( STC 268/2000, de 13 de noviembre, FJ 4, y las allí citadas); si bien es necesario recordar que la posible negligencia, descuido o impericia imputables a la parte, o el conocimiento extraprocesal de la causa judicial tramitada inaudita parte, que excluiría la relevancia constitucional de la queja, "no puede fundarse sin más en una presunción cimentada en simples conjeturas, sino que debe acreditarse fehacientemente para que surta su efecto invalidante de la tacha de indefensión, pues lo presumido es, justamente, el desconocimiento del proceso si así se alega ( SSTC 219/1999, de 29 de noviembre, FJ 2, y 128/2000, de 16 de mayo, FJ 5)" ( STC 268/2000, de 13 de noviembre, FJ 4).
Por las razones expuestas, recae sobre el órgano judicial no sólo el deber de velar por la correcta ejecución de los actos de comunicación, sino también el de asegurarse de que dichos actos sirven a su propósito de garantizar que la parte sea oída en el proceso. Ello comporta, en lo posible, la exigencia del emplazamiento personal de los afectados y, desde otra perspectiva, la limitación del empleo de la notificación edictal a aquellos supuestos en los que no conste el domicilio de quien haya de ser emplazado o bien se ignore su paradero (ya desde la STC 9/1981, de 31 de marzo ). En congruencia con lo anterior, hemos señalado que la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba