STSJ Cataluña 31/2016, 19 de Mayo de 2016
| Ponente | JUAN MANUEL ABRIL CAMPOY |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:3769 |
| Número de Recurso | 73/2015 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 31/2016 |
| Fecha de Resolución | 19 de Mayo de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 73/2015
SENTÈNCIA núm. 31
President:
Il lm. Sr. Miguel Angel Gimeno Jubero
Magistrats:
Il lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Il lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy
Barcelona, 19 de maig de 2016
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació i extraordinari per infracció processal interposat per BARCELONA PROJECT'S SA, representada davant aquest Tribunal per la procuradora Karina Sales Comas i dirigida pels advocats Francisco Peña González i Diego Martín Ortega, contra la Sentència dictada per la Secció 16a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 18 de desembre de 2014 en conèixer del recurs d'apel lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 27 de Barcelona el 4 de juliol de 2013 en el procediment ordinari núm. 647/12. Teodulfo , aquí part contra la qual es recorre, ha estat representat en aquest Tribunal pel procurador Francisco Javier Manjarín Albert i dirigit per l'advocat Enrique Moreno Almárcegui.
El procurador Francisco Javier Manjarín Albert, en representació de Teodulfo , va formular demanda de judici ordinari núm. 647/12 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 27 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 4 de juliol de 2013 , la part dispositiva de la qual diu el següent:
"Que, ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por el Procurador Sr. Manjarin Albert en nombre y representación de Don Teodulfo , DEBO CONDENAR Y CONDENO a SAKURA COUNTRY CLUB Y A BARCELONA EVENTS S.L. a que abonen solidariamente al actor la suma de SEISCIENTOS SETENTA Y DOS MIL QUINIENTOS TREINTA Y UN EUROS (672.531 euros), respondiendo solidariamente BARCELONA PROJECT'S S.A. parcialmente, del pago de dicha suma, en concreto por la cantidad de DOSCIENTOS SETENTA MIL NOVECIENTOS CINCUENTA Y NUEVE EUROS (270.959 euros), con los intereses legales desde el 30 de marzo de 2005, abonando cada parte las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad".
Segon. Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 16a de l' Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència amb data 18 de desembre de 2014 , amb la següent part dispositiva:
"Que con estimación del recurso de apelación interpuesto por Teodulfo contra la sentencia de fecha 4 de julio de 2013 dictada por el Juzgado de 1ª Instancia número 27 de Barcelona , en los autos de que el presente rollo dimana, debemos revocar y revocamos la misma en el sentido de incrementar la condena de Barcelona Project's SA a 672.531 euros y de imponer a las demandadas las costas, confirmando expresamente el recurso de la sentencia impugnada, sin hacer imposición de las costas originadas en la alzada.
Devuélvase el depósito constituido para recurrir".
Tercer. Contra la Sentència anterior, la part apel lada va interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal. Per interlocutòria de 16 de juliol de 2015, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l' art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre i al Ministeri Fiscal perquè en un termini de vint dies formalitzessin l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 25 d'abril de 2016, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il lm. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
PRIMER.- La representació processal de BARCELONA PROJECT'S SA, va interposar recurs extraordinari d'infracció processal i de cassació contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona, secció 16.
El recurs extraordinari per infracció processal es fonamenta en dos motius diversos. En el primer, a l'empara dels apartats 2 i 4 de l'article 469.1 LEC , denúncia la infracció dels articles 217 , 218.2 , 316 , 319 , 326 i 376 LEC . Afirma que la sentència de la Sala d'apel lació ha incidit en una errada patent i en una arbitrària valoració de la prova. En primer terme, manifesta que la càrrega del frau per a poder procedir a l'aixecament del vel, correspon a la part que ho denuncia i entén que mai es va acreditar l'existència de l'ànim defraudatori.
En segon terme, assenyala que la sentència sosté que l'existència d'un grup d'empreses suposa la inexistència de personalitats jurídiques diverses. No es va aportar cap dada clara ni significativa que permetin dubtar de l'efectiva separació de les personalitats jurídiques de les societats demandades.
En tercer terme, argumenta que la sentència corregeix indegudament al jutjat d'instància i ignora el reconeixement per part del Sr. Teodulfo de que va ocultar deliberadament el seu suposat crèdit contra SAKURA. Sustenta que s'ha prescindit de l'abundant i contundent prova per a valorar el context que va envoltar la contractació i desenvolupament del càrrec d'administrador per part del Sr. Teodulfo , alhora que ignora o fragmenta les declaracions testificals al judici, al procés social i a les diligències prèvies. Afegeix que l'aplicació de la ficta admissio no es pot estendre a la part recorreguda, a la vegada que, encara que fos així, la seva aplicació requeriria una absència de prova manifesta i la voluntat d'entorpir l'activitat probatòria de la part que no assisteix a declarar. Consegüentment, entén que s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva.
El present motiu del recurs extraordinari d'infracció processal no pot prosperar per les següents raons. Existeixen defectes en la formulació del mateix que revelen una inadequada tècnica cassacional. Així, s'acumulen en un sol motiu infraccions de l'apartat segon i quart de l' article 469.1 LEC , quan, de conformitat amb allò que exposen els criteris establerts per la Sala primera del Tribunal Suprem, de data 30-12-2011, cadascuna de les infraccions que s'al leguin s'han de formular de manera separada en motius independents. També, s'acumulen infraccions de preceptes heterogenis que abasten des de la càrrega de la prova, com és l' article 217 LEC , que conté set apartats i sense que s'indiqui en quin d'ells es residencia la infracció comesa, l' article 218.2, relatiu a la manca de motivació i la infracció de preceptes referents a la valoració de diferents mitjans de prova ( arts. 316 , 319 , 326 i 376 LEC ).
Al marge d'aquests defectes enunciats, el recurrent fonamenta el seu motiu en l'existència d'errades patents i en una valoració arbitrària de la prova practicada. I arribats a aquest extrem, esdevé innecessari per a desestimar el motiu examinar la doctrina d'aquesta Sala i del Tribunal Suprem que admeten excepcionalment la revisió de la prova practicada a la instància, a l'empara de l' article 469.1.4 LEC , quan s'argumenta la concurrència d'una errada patent o notòria o bé que la valoració de la prova es pot considerar irracional, absurda o inversemblant respecte de la manca d'acreditació del frau per a aixecar el vel i de la consideració d'un grup de societats.
I resulta innecessari perquè la sentència de primera instància, en el seu fonament de dret tercer, entén que existeix un grup d'empreses, fonamentat en l'existència d'una unitat dels seus òrgans de gestió i de caixa econòmica, de manera que Barcelona Events, S.L. esdevé una societat merament instrumental i Barcelona Project's S.A. ha de ser condemnada solidàriament.
Contra aquest pronunciament de primera instància, la part ara recurrent en cassació no va interposar recurs d'apel lació. És a dir, no va impugnar en el moment processal oportú, i en el que podria entendre que la decisió sobre aquest extrem (consideració de l'existència d'un grup d'empreses) li era lesiva. Aleshores, no va complir amb l'exigència continguda a l' article 469.2 LEC , que exigeix que la infracció processal o la vulneració de la tutela judicial efectiva s'hagin denunciat a segona instància quan s'han produït a la primera instància. Per tant, al no haver donat compliment a aquesta exigència, prevista a l'apartat segon de l'article 469 i al 470.2 del mateix text legal, el motiu quan a aquest extrem no pot ésser acollit i ha de ser desestimat.
Pel que fa a l'al legació que la sentència d'apel lació corregeix indegudament l'apreciació de la prova del Jutjat de primera instància i ignora el reconeixement del Sr. Teodulfo que va ocultar deliberadament el seu suposat crèdit front a SAKURA, així com l'adduïda infracció de l'eficàcia de la ficta confessio ( art. 304 LEC ), dos són els esculls que determinen la seva desestimació.
El primer que, en seu de valoració irracional, il lògica o absurda de la prova, aquesta Sala, amb esment de la doctrina del Tribunal Suprem, ha posat en relleu que l'examen de la denunciada valoració irracional, il lògica o arbitrària de la prova no pot triomfar quan qui denuncia la vulneració dels drets fonamentals pretén una nova valoració de la prova, quan no s'al lega una regla específica de valoració de la prova o quan no es denuncia l'existència d'un error patent o d'arbitrarietat en la valoració de la prova (cfr. SSTS 26-09-2008 i 6-11-2008 , i STSJC 6-07-2009 ), a la vegada que en la darrera sentència esmentada ja indicàvem que no calia, per a donar compliment al deure de motivació, procedir a l'examen de totes i cadascuna de les al legacions realitzades (" En efecto, como es bien sabido ( SS TS 1ª 20/2007 de 31 ene ., 156/2007 de 15 feb . y 737/2008 de 17 jul ., así como el A TS 1ª 18 sep. 2007), la exigencia constitucional de motivar las sentencias ( art. 120.3 CE ) no supone la necesidad de que el Juez o el Tribunal lleven a cabo una exhaustiva descripción del proceso intelectual que les haya conducido a resolver en un determinado sentido, ni les impone una determinada...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba