STSJ Cataluña 786/2016, 5 de Febrero de 2016
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:1369 |
| Número de Recurso | 6925/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 786/2016 |
| Fecha de Resolución | 5 de Febrero de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 6925/2015
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 5 de febrer de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 786/2016
En el recurs de suplicació interposat per Marí Juana a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 13 d'octubre de 2015, dictada en el procediment núm. 1199/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Eulen, S.A. i Fondo de Garantia Salarial, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre acomiadament disciplinari, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 d'octubre de 2015, que contenia la decisió següent:
Que debo desestimar y desestimo la demanda planteada por Marí Juana contra EULEN, SA, FOGASA y debo declarar y declaro el despido procedente sin derecho a indemnización ni al abono de salarios de tramitación.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"PRIMERO.- La actora inició su relación laboral en la empresa en fecha 21.2.2007, con la categoría profesional de teleoperadora especialista y una retribución de 987,09 euros brutos mensuales con inclusión de extras. Es de aplicación el convenio colectivo del sector de Contact Center (BOE 27.7.2012).
La empresa le comunicó su despido el 24.11.2014, con efectos de esa fecha, según la carta de despido que obra en su ramo, que se da por reproducida.
El despido fue precedido de un expediente contradictorio de fecha 6.11.2014, realizando alegaciones la delegada sindical de CCOO.
La actora debía entrar a trabajar a las 9,30 horas. Los días que señala la carta de despido entró a la hora que en ella se indica.
Al incorporarse efectivamente a su puesto de trabajo el teleoperador debe conectarse a la consola mediante la inserción de una clave que indica su disponibilidad para el trabajo. Si existen problemas posteriores que dificultan el trabajo es responsabilidad de la empresa no de la trabajadora.
El supervisor de la plataforma, Sr. Raimundo, indica que puso en conocimiento de la empresa el 31.10.2014 la falta de puntualidad de la actora al inicio de su jornada de trabajo, que comenzaba a las 9,30 horas, de lunes a viernes; que se le ha informado en varias ocasiones por él y por el coordinador de la actora de su impuntualidad y ya había sido sancionada anteriormente por incumplimientos análogos. El documento tres de la demandada recoge los pantallazos de los controles horarios, reconocido por el testigo.
La actora había sido sancionada anteriormente por falta grave en 13.8.2013, confirmada judicialmente, por retrasos en la incorporación al trabajo. Se le sancionó con otra falta grave el 11.2.2013, conciliada como leve en conciliación administrativa, también por retrasos.
La actora no ha ostentado en el último año la condición de representante de los trabajadores.
Se celebró sin conciliación sin avenencia."
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la demandada EULEN el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS denuncia la part actora la infracció d'allò previst a l' article 93.2 LRJS, per entendre (o així sembla entendre's del confús redactat del recurs) que el testimoni proposat per l'empresa no reuneix les necessàries característiques d'objectivitat, en estar vinculat a l'empresa i haver disposat en la mateixa condició en plets anteriors.
És obvi que aquest motiu allò que denuncia és, en definitiva, un error processal pel que, en puritat, hauria d'haver-se formulat per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS . D'aquí que, tot i articular-se com a segon motiu, l'analitzem en primer lloc.
Doncs bé, caldrà recordar que en el procés social regeix el principi d'instància única, la qual cosa determina, entre altres aspectes, que la prova es practica únicament en el primer grau jurisdiccional i que, en conseqüència, la seva valoració es pràctica única i exclusivament pel jutjat del social. Al què hem d'afegir que la suplicació és un recurs extraordinari, el que comporta que la Sala no pot suplir la dita activitat valorativa del magistrat "a quo", restant les seves competències limitades estrictament a l'anàlisi de si ha existit un error en relació a mitjans de prova que constitueixen prova plena. En conseqüència, si el jutjador del primer grau ha donat versemblança a la dita testifical a ell li correspon la dita funció, sense que aquest tribunal tingui cap competència al respecte en tràmit de recurs. D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat.
Per la mateixa via anterior es denuncia la infracció d'allò disposat a l' article 54.2 TRLET, per entendre que no existí cap incompliment contractual greu que es pugui qualificar com suficient a efectes de validació de l'extinció contractual. En aquest punt el recurs conté una sèrie d'afirmacions (el temps de preparació dels ordinadors, el concret lloc de treball exercit, etc.) que no consten en el relat fàctic de la sentència -és més, són descartades en la valoració de la prova a la sentència-, sense que se'ns demani al respecte la modificació fàctica, la qual cosa impedeix la seva conformació en les nostres reflexions en quant la qualificació de l'acomiadament. D'altra banda, s'afirma també que al llarg de sis mesos no existí cap advertència prèvia, la qual cosa tot i ser certa cap incidència pot tenir en el nostre pronunciament tenint present que concorrien ja prèviament dues sancions per retards. Volem recalcar, alhora, que les circumstàncies concretes de la determinació de l'inici del lloc de treball -vinculades amb allò que es qualifica com l'acció de "logarse"- està ja plenament valorada a la sentència i que, a més, ha estat acceptada per pronunciaments previs de la Sala respecte la mateixa empresa (per exemple, a les nostres sentències 5629/2015 i 7358/2015 ). Consideració a la que caldrà afegir que si les circumstàncies concorrents són les postulades a la demanda i recalcades en el recurs és clar i evident que, atesa l'existència de dues sancions prèvies pels mateixos fets, l'actora era plenament conscient del sistema de determinació de l'inici de la jornada per l'empresa, amb independència de la seva adequació a legalitat o no. Centrats així els termes del debat és deriva clarament de les presents actuacions que la demandant en un període de dos anys enrere des de l'acomiadament havia estat ja sancionada en dues ocasions pels seus retards (fet provat setè, pacífic). I això no obstant, en dinou ocasions al llarg d'un període de menys de sis mesos arribà tard en intervals oscil lants entre cinc i quinze minuts.
Volem recordar, d'entrada, que el tipus d'acomiadament de faltes d'assistència i puntualitat en el treball té una lògica configuradora en el deure de diligència en la prestació laboral que deriva del element patrimonialista del contracte de treball, com aportació de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba