STSJ Cataluña 656/2016, 3 de Febrero de 2016
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2016:1304 |
| Número de Recurso | 5207/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 656/2016 |
| Fecha de Resolución | 3 de Febrero de 2016 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 5207/2015
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 3 de febrer de 2016
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 656/2016
En el recurs de suplicació interposat per Jose Antonio a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 17 de juny de 2015 dictada en el procediment núm. 520/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social i Tesorería General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 27-5-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de juny de 2015, que contenia la decisió següent:
Desestimo la demanda promovida por Jose Antonio contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social y la Tesorería General de la Seguridad Social, en reclamación de incapacidad permanente en grado de gran invalidez, derivada de enfermedad común, absolviendo a la susodicha parte demandada de las pretensiones objeto de la misma.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
-
El demandante, nacido el NUM000 de 1981, en situación de alta en el Régimen General de la Seguridad Social, de profesión habitual mozo de almacén- centro especial de empleo, inició un proceso de incapacidad temporal el 6 de septiembre de 2012, y por resolución de la Dirección Provincial de Barcelona del demandado Instituto Nacional de la Seguridad Social dictada el día 11 de febrero de 2014 fue declarado en situación de incapacidad permanente absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, contra la que formuló reclamación previa en solicitud de un grado de gran invalidez, desestimada mediante resolución del 28 de abril de 2014; la base reguladora de la prestación es de 470,04 euros, el complemento de la gran invalidez es de 594,98 euros, y los efectos económicos del 4 de noviembre de 2013.
-
Presenta: trastorno esquizoafectivo tipo depresivo con evolución tórpida, frecuentes decompensaciones clínicas que han precisado ingreso en unidad de agudos y subagudos, en la actualidad persiste clínica incapacitante a pesar de varios ajustes terapéuticos.
Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs del demandant contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent per Gran Invalidesa derivada de malaltia comuna i manté el grau d'incapacitat permanent absoluta reconegut en via administrativa, és per reposar les actuacions al moment anterior a infringir normes del procediment que causen indefensió, per revisar els fets provats i per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193, a), b ) i c) de la Llei 36/2011 de 10 d'octubre Reguladora de la Jurisdicció Social ( BOE 11 d'octubre).
El recurrent denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 89,1 i 2 de la LRJS. en relació a l'article núm. 24 de la Constitució Espanyola, a fi de reposar les actuacions al moment anterior al judici amb declaració de nul litat de les actuacions, degut a que pel secretari judicial es va deixar constància de l'enregistrament del judici pel sistema Arconte 2, que no s'incorpora al procediment, de forma que se li causa indefensió a efectes de la formalització de la suplicació, així com a efectes del control i contingut de la còpia original, desconeixent el lloc de custòdia i contingut de l'acta enregistrada que impedeix a les parts visionar l'acta original, ignorant si consta en les actuacions, de forma que s'infringeix l'obligació del Jutjat de posar a disposició de la part recurrent les actuacions completes d'acord amb l'article núm. 89.1 de la LRJS.. Conclou que aquest defecte no queda corregit pel fet d'incorporar una còpia de l'enregistrament del judici com a acta, amb posterioritat a la formalització i impugnació, de forma que s'han d'anul lar les actuacions des de el 15 de juny de 2015, dia del judici, o subsidiàriament des de la Diligència d'Ordenació de 2 de juliol de 2015, anterior al moment d'atorgar el termini de 10 dies per formalitzar el recurs de suplicació.
Efectivament l'article núm. 89.1 de la LRJS. estableix de forma imperativa que les sessions del judici oral s'enregistraran en suport apte per ser gravades i reproduïnt el so i la imatge. El secretari judicial s'encarrega de la custòdia del document electrònic que constitueix suport de l'enregistrament. Les parts podran demanar, a costa seva, còpia dels enregistraments originals.
En l'Apartat 2 de la norma es regula la forma de garantir l'autenticitat i integritat d'allò enregistrat mitjançant signatura electrònica o altre mitjà de seguretat per part del secretari judicial. Únicament es requerirà la presència del secretari en el judici en els casos que s'hi contempla de forma excepcional.
L'apartat 3 i següents fins el 6è. de l'article denunciat preveuen que en cas que no es puguin utilitzar el mecanismes precedents d'enregistrament l'acta s'estendrà de forma breu fent constar les dades que estableix l'apartat 4, pels mitjans informàtics segons l'apartat 5. En l'apartat 6 de l'article núm.89 de la LRJS. que examinem, s'estableix que del acta del judici s'haurà de lliurar una còpia als qui han set parts en el procés, si així ho interessen.
En aquest cas no consta que la part interessés còpia de l'acta del judici un cop aquest celebrat, ni en el moment d'anunciar el recurs de suplicació ni durant el termini per formalitzar-lo. D'acord amb la norma processal de reguladora, entenem que no és obligat que l'enregistrament del acta del judici consti adjuntada al procediment, doncs tan en l'apartat 1 com en els següents el secretari judicial custòdia i garanteix el contingut i autenticitat de l'acta, i s'estén còpia si així ho demanen les parts, sense que sigui causa de nul litat d'actuacions el fet de no incorporar en el procediment còpia del suport de l'enregistrament de la vista oral, tal com igualment expressa l'article núm. 195,1de la llei processal laboral que preveu la possibilitat de la substitució del trasllat material de les actuacions pel lliurament del suport informàtic o accés telemàtic, sense fer cap menció a l'enregistrament de l'acta del judici.
Desestimem doncs aquesta causa de nul litat de la sentència, perquè la falta d'acta material incorporada a les actuacions no li causa indefensió des del moment que no ha interessat del Jutjat que se li lliuri la corresponent còpia a costa seva, com preveu la norma processal. No se li causa indefensió des del moment que te coneixement directe com a part demandant del plet del transcurs i al legacions de les parts en la vista oral i de la prova practicada per elles.
També denuncia la infracció de l'article núm. 97,2 de la LRJS. i l'article núm. 218, 2 de la Llei d'Enjudiciament civil en relació amb l'article núm. 24, 2 de i núm. 120.3 de la Constitució Espanyola. Resumidament argumenta que la sentencia desestima la seva pretensió sense fer referència als seus mitjans de prova i a la valoració que li han merescut al magistrat, sense referència concreta al supòsit que examina, i sense atendre les declaracions de la prova testifical sobre les limitacions i impossibilitats de dur a cap actes essencials de la vida. Conclou que la resolució judicial no és degudament motivada i causa indefensió a la part amb vulneració al dret fonamental a la tutela judicial efectiva.
En el cas que es debat entenem que la sentència de la instància no incorre en incongruència ni per excés en resoldre més del que s'ha demanat ( STCo. Núm. 98/1996 per totes), ni tampoc es produeix incongruència per omissió o per error perquè l'òrgan judicial no resolgui sobre la pretensió de la demanda o sobre el motiu del recurs, sinó que erròniament es refereixi a un altra pretensió totalment aliena a la controvèrsia processal plantejada ( STCo. núm. 111/1997 per totes) o no es pronunciï sobre totes les pretensions postulades.
La sentència no peca d'incongruència ni obscuritat que causi indefensió a la part, que es va valer dels arguments d'oposició a la Resolució administrativa en la pretensió postulada, enregistrats en l'acta del judici tal com consta en els Antecedents de fet de la sentència, així com dels mitjans de prova que va considerar oportuns, i va conèixer la prova del Ens Gestor demandat.
La Sentencia resol sobre la pretensió de la demanda que és de reconeixement del grau d'incapacitat permanent de Gran Invalidesa amb total correspondència i correlació entre els elements subjectius i objectius de la relació jurídico-processal i l'acció exercida ( SS. TS. 23 de març de 1999, de 13 d'abril de 1998 i de 23 d'octubre de 1997, per totes), com en resulta de la comparació entre allò demanat i allò concedit o desestimat ( SSTS. de 23 de setembre de 1999, de 13 de maig de 1998 i de 30 de novembre de 1996 per totes).
El grau de convenciment que els raonaments de la resolució judicial mereixin a la part recurrent és irrellevant i independent...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Andalucía 913/2019, 4 de Abril de 2019
...pueda considerar por sí mismo como tributario de la ayuda de terceros a tales efectos. En los mismos términos, la STSJ de Cataluña de 03-02-2016, nº 656/2016, rec. 5207/2015, desestimó la pretensión del grado de gran invalidez en relación con una persona afectada igualmente de un trastorno ......