SAP Girona 242/2015, 2 de Noviembre de 2015
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2015:1218 |
| Número de Recurso | 354/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIÓN |
| Número de Resolución | 242/2015 |
| Fecha de Resolución | 2 de Noviembre de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ PRIMERA
GIRONA
APEL·LACIÓ CIVIL
Rotlle núm. 354/2015
Actuacions: procediment ordinari núm. 778/2013
Jutjat Primera Instància 1 Ripoll
SENTÈNCIA NÚM. 242/15
PRESIDENT
Fernando Lacaba Sánchez
MAGISTRATS
Fernando Ferrero Hidalgo
Carles Cruz Moratones
Girona, dos de novembre de dos mil quinze
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 354/2015, en el qual ha estat part apel·lant l'entitat CATALUNYA BANC SA, representada per la Procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER i dirigida pel lletrat IGNASI FERNANDEZ DE SENESPLEDA, i part apel·lada l'entitat CIBIN PLAST, S.L., representada pel procurador LLUIS MARTINEZ FERRER i dirigida pel lletrat JOAN BOU MIAS. Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Primera Instància 1 Ripoll, en les actuacions 778/2013, que se segueixen a instància de l'entitat CIBIN PLAST, S.L., representada per la procuradora EVA MORER CABRÉ i defensada per la lletrada MARIA FERNÀNDEZ ROSALES, contra l'entitat CATALUNYA BANC SA, representada pel procurador EDUARD RUDÉ BROSA, i defensada per la lletrada MARTA RIUS, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: " Que estimando la demanda formulada por la representación procesal de la entidad CIBIN PLAST SL contra la entidad CATALUNYA BANC SA, debía declarar y declaro la nulidad del contrato denominado "Contrato Marco de Operaciones Financieras" de 23 de junio de 2006, así como la nulidad del contrato denominado "SWAP Creciente con Barrera" de 26 de junio de 2006, y de los documentos a él asociados como son la orden de compra de 23 de junio de 2006 y confirmación con fecha de contratación de 26 de junio de 2006, suscritos entre las partes. Asimismo, debo condenar y condeno a las partes a restituirse recíprocamente en las cantidades dimanantes de las liquidaciones efectuadas en virtud de los anteriores contratos de los que se ha declarado su nulidad, condenando a la entidad demandada a estar y pasar por dichas declaraciones. Con la imposición de las costas de esta instancia a la parte demandada.". Segon. La part demandada va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.
En el present litigi la part demandant CIBIN PLAST, SL reclama la nul litat del contracte marc d'operacions financeres signat en 23 de juny de 2006 (divendres) i el document denominat "Confirmación swap creciente con barrera" que porta data de 26 de juny de 2006 (dilluns) amb durada total de 9 anys, per error vici en el consentiment i devolució reciproca de les prestacions rebudes des de la seva constitució fins al darrer pagament. La sentència d'instància estima íntegrament la demanda i imposa el pagament de les costes causades a la part demandada.
Contra tal decisió s'alça la part condemnada.
Consideracions prèvies.
i) Interpretació de la normativa aplicable en el context de la realitat actual ( artícle 3.1 del Codi Civil )
Convé fer una sèrie de precisions que envolten la resolució d'aquests litigis i que en faciliten la solució jurídica.
I) En primer lloc, cal que ens referim a l'abordatge de la normativa aplicable a la contractació d'aquesta naturalesa. Alguns sectors doctrinals i jurisprudencials s'inclinen per l'aplicació de la normativa clàssica sobre la contractació civil que es recull essencialment en el Codi civil i la jurisprudència que l'ha desenvolupat, en especial, en tractar la delicada qüestió de l'error en el consentiment que, lògicament, sempre s'ha abordat amb cautela ja que la seguretat jurídica del trànsit civil o mercantil es pot veure afectada. Aquesta òptica jurídica es fonamenta en un punt de partida que sempre ha estat l'històricament més comú, que és la igualtat precontractual de les parts contractants i que, sens dubte amb èxit, s'ha incorporat a la nostra cultura jurídica. Es pot citar, entre moltes altres, la STS de 21.11.12 com a paradigma d'aquesta doctrina, especialment esmentada pel recurrent. El mateix succeeix amb la STS de 29.10.13 quant a la temporalitat diferent.
Un altre sector de la doctrina i de la jurisprudència entén que aquests conflictes amb productes financers s'han d'abordar des de l'òptica més actual, que parteix de la no igualtat de les parts contractants en el sector bancari i de les grans corporacions no només davant del consumidor individual sinó també davant altres empreses. En els convulsos i canviants temps actuals, en què la globalització dels moviments econòmics i financers els situa a escala mundial (o europea), l'accés a les fonts d'informació i de decisió i als recursos financers comunitaris està a l'abast tan sols d'unes quantes societats o sectors financers i està molt allunyada dels consumidors i de les petites i mitjanes empreses, que no tenen, per la seva dimensió, implantació en diversos mercats mundials com sí que la poden tenir les grans corporacions multinacionals. Aquest és l'entorn en el qual, per a aquest sector doctrinal i jurisprudencial, ha d'enquadrar-se la resolució d'aquests conflictes jurídics de caràcter massiu que sorgeixen en la nostra societat. En definitiva, es tracta d'emmarcar l'entorn en el qual ens movem amb "la realitat social del temps en què han de ser aplicades", en paraules de l' article
3.1 del Codi civil .
En aquesta línia resulta especialment clarificadora la Sentència del Ple de la Sala Civil del Tribunal Suprem de 9.5.13 quan diu: "...108. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat de manera reiterada que el sistema de protecció que estableix la Directiva 93/13 es basa en la idea que el consumidor es troba en situació d'inferioritat respecte al professional, pel que fa tant a la capacitat de negociació com al nivell d'informació, situació que el porta a adherir-se a les condicions redactades per endavant pel professional sense poder influir en el contingut d'aquestes (en aquest sentit STJUE de 27 de juny de 2000, Océano Grupo Editorial i Salvat Editores, C-240/98 a C-244/98 apartat 25; de 26 d'octubre de 2006, Mostaza Claro, C-168/05 apartat 25; de 4 juny 2009, Pannon GSM C-243/08 apartat 22; de 6 d'octubre 2009, Asturcom Telecomunicaciones, C40/08 apartat 29; 3 de juny de 2010, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid, C-484/08 apartat 27; de 9 novembre de 2010, VB Pénzügyi Lízing, C- 137/08 apartat 46; de 15 de març de 2012, Perenièová i Pereniè, C-453/10 apartat 27; de 26 abril de 2012, Invitel, C-472/10 apartat 33; de 14 juny 2012, Banco Español de Crédito, C-618/10 apartat 39; de 21 de febrer de 2013, Banif Plus Bank Zrt, C- 472/11 apartat 19; de 14 de març de 2013, Aziz VS Caixa d'Estalvis de Catalunya, C-415/11 apartat 44, i de 21 de març de 2013, RWE Vertrieb AG, C 92/11, apartat 41)." I ens recorda així mateix que ja es va traslladar aquesta visió sobre la realitat actual en relació amb les condicions generals de contractació tant si el client és un consumidor com un altre empresari:
...139. Els costos dels recursos que s'han d'invertir en el diàleg que tot procés individualitzat de negociació comporta -amb el correlatiu encariment del producte o servei que al final repercuteix en el preu que paga el consumidor o usuari-, unit a l'elevat volum d'operacions que es realitzen en el desenvolupament de determinades activitats negocials, va ser determinant perquè en certs sectors de l'economia se substituïssin els tractes personalitzats dels termes i les condicions dels contractes per la contractació per mitjà de condicions generals pròpies del trànsit en massa, en els quals el diàleg dóna pas al monòleg de la predisposició del contingut contractual per part del professional o empresari, ja que el destinatari - tant si és un altre professional o empresari com si és consumidor o usuari -, accepta o rebutja sense possibilitat de negociar de manera singularitzada, la qual cosa dóna lloc al que la STS 406/2012, de 18 de juny, RC 46/2010, qualifica com a 'una autèntica manera de contractar, diferenciable de la contractació per negociació, amb un règim i pressupost causal propi i específic'.
140. L'insatisfactori resultat d'aplicar les regles clàssiques de contractació liberals, pensades per a supòsits en els quals els contractants estan en una posició idèntica o semblant, per regular els contractes celebrats d'acord amb aquesta manera de contractar, va ser determinant perquè el legislador introduís certes especialitats conduents a un tractament asimètric, amb la finalitat, declarada en l'EM de la LCGC, de restablir en la mesura en què fos possible la igualtat de posicions ja que '[l]a protecció de la igualtat dels contractants és pressupòsit necessari de la justícia dels continguts contractuals i constitueix un dels imperatius de la política jurídica en l'àmbit de l'activitat econòmica. Per això la Llei pretén protegir els legítims interessos dels consumidors i usuaris, però també de qualsevol que contracti amb una persona que utilitzi condicions generals en la seva activitat contractual'.
I la pròpia Sentència del Ple de la Sala Civil del TS de 9.5.13 no dubta a incloure els serveis financers com els bancaris:
"...156. Doncs bé, és notori que en determinats productes i serveis tant l'oferta com el preu o contraprestació a satisfer per ells estan absolutament predeterminats. Qui pretén obtenir-los, alternativament, haurà d'acatar les condicions imposades per l'oferent o renunciar a contractar. Així ocorre precisament en el mercat de béns o serveis d'ús o consum comú, ordinari i generalitzat a què al ludeix l'article 9 del TRLCU. S'hi dóna el fenomen que una de les recorregudes descriu com a 'take it or leave it' -ho agafes o ho deixes-.
157...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba