SJCA nº 1 459/2015, 12 de Noviembre de 2015, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 12 de Noviembre de 2015 |
| ECLI | ES:JCA:2015:1780 |
| Número de Recurso | 213/2015 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
Recurs ordinari núm.: 213/2015 - Secció B-
Part actora : Elena
Representant part actora: NEUS BELLERA FONDEVILA
Part demandada : INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT, Companyia d'Assegurances i Reassegurances ZURICH ESPAÑA, SA.
Representant part demandada : RAÜL LLEVOT PÉREZ
SENTÈNCIA Núm. 459/15
LLEIDA, a 12 de novembre de 2015.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 213 de l'any 2015 , promogut a instància de la SRA. Elena , assistida i representada per lletrada Sra. Neus Bellera Fondevilla, enfront L'INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT assistit i representat pel Sr. Raül Llevot Pérez. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- La part recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 5 de maig de 2015, contra la desestimació presumpta evers la reclamació de responsabilitat patrimonial que presentà la Sra. Elena en la què sol·licitava una indemnització com a conseqüència de l'assistència sanitària rebuda a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
SEGON.- La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol· licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions.
Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat.
TERCER .- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, la part recurrent interposà el recurs contenciós administratiu contra la desestimació presumpta evers la reclamació de responsabilitat patrimonial que presentà la Sra. Elena en la què sol·licitava una indemnització com a conseqüència de l'assistència sanitària rebuda a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova.
Interessa la part recurrent que es condemni a l'Institut Català de la Salut i a la companyia d'assegurances i reassegurances Zurich España SA al ple restabliment dels danys i perjudicis causats.
La part actora fonamenta la base de la seva pretensió en considerar que s'ha produït una negligència mèdica en la intervenció de la part actora.
SEGON.- L'acció jurídica d'exigència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques es correspon amb l'exercici del dret conferit als ciutadans per l' article 106.2 de la Constitució , per veure's rescabalats de tota lesió que pateixin qualsevol dels seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, tret dels casos de força major.
El règim de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques apareix regulat en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de Règim Jurídic de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Una nodrida jurisprudència ha definit els requisits d'èxit de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Administració en la línea següent:
-
L'acreditació de la realitat del resultat dolós - "en tot cas, el mal al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones" -.
-
La antijuridicitat de la lesió produïda per no concórrer en la persona afectada el deure jurídic de suportar el perjudici patrimonial produït.
-
La imputabilitat a l'Administració demandada de l'activitat, entenent-se la referència al "funcionament dels serveis públics" com comprensiva de tota classe d'activitat pública, tant en el sentit jurídic com material i inclosa l'actuació per omissió o passivitat; i entenent-se la fórmula d'articulació causal com l'apreciació de que el desplegament de poder públic ha estat determinant en la producció de l'efecte lesiu; havent-se de precisar que per l'apreciació d'aquesta imputabilitat resulta indiferent el caràcter lícit o il·lícit de l'actuació administrativa que provoca el mal, o culpa subjectiva de l'autoritat o Agent el el causa.
-
L'excepció exonerant en els supòsits de força major.
-
La sujecció de l'exercici del dret al requisit temporal de que la reclamació es causi abans del transcurs de l'any des del fet que motiva la responsabilitat - "en tot cas, el dret a reclamar prescriu a l'any produït el fet o acte que motiva la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu. En el cas de mals, de caràcter físic o psíquic, a les persones el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l'abast de les seqüeles" -. ( STSJ de Catalunya de 29 de gener del any 2007 ).
TERCER.- Sembla desprendre's de la demanda que la base de la pretensió es deriva en la mala praxi de no haver-se posat tots els mitjans que tenia a la seva disposició el servei d'otorrionlaringologia de l'Hospital Arnau. A més, s'invoca un "clar incompliment de la "lex artis adhoc" per una incorrecta realització de la operació per part del metge encarregat de fer-la que va ocasionar greus seqüeles físiques i morals a la Sra. Elena " ( vid fonament tercer de la demanda) .
En l'acte de la vista, en el seu torn inicial, la part actora es va limitar a afirmar-se i ratificar-se en el seu escrit de demanda sense incloure nous fonaments a la seva pretensió en els que s'afirmava que des del servei d'otorrinolaringología de l'Hospital Arnau no es van posar tots els mitjans que tenien a la seva disposició per evitar el dany, acusant d'un dèficit de mitjans per al diagnòstic, el que reportaria una infracció clara de la "lex artis".
Pel que fa a l'incompliment de la lex artis, cal dir que en cap moment de la demanda es concreta la possible negligència mèdica comesa durant la intervenció per part del metge que va dur-la a terme. Més aviat sembla que s'associï la prova de la negligència als resultats de l'operació. En aquest sentit, tant els informes com els dictàmens mèdics obtinguts, així com les declaracions dels pèrits deponents, coincideixen en afirmar que la intervenció era necessària i que no hi havia altra opció que la de dur-la a terme de la mateixa manera que ho feu el Dr. Lucio .
La Dra. Bibiana , va insistir en la necessitat de l'operació, tot manifestant que la grandària del tumor i la zona en la que es trobava, molt a prop de les cervicals, feien necessària la intervenció quirúrgica. Pel que fa a la tècnica d'intervenció, va aclarir que depèn de l'accessibilitat, però que en el cas que ens ocupa la tècnica va sr la correcta.
En la mateixa direcció es va pronunciar el Dr. Roque que mostrà el seu convenciment que no hi havia altres formes de procedir per la mida de la tumoració. En l'informe de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), també s'arriba a la mateixa conclusió (foli 77 EA).
Per altra banda, ha quedat constatat que el trencament de la mandíbula fou necessari per extirpar el tumor i fer totes les operacions d'assecament (en aquest sentit s'hi van pronunciar tant la Dra. Guillerma com la Dra. Bibiana ). Segons les declaracions del Dr. Lucio l'alineació de la mandíbula després de l'operació era correcte i es va desplaçar després.
De fet, no consta que durant l'operació sorgís cap incident a remarcar. La Dra. Bibiana constata en el seu informe que:
"Tras la lectura detenida de la documentación clínica aportada, desde el punto de vista clínico y médico pericial para este tipo de patología (...) CONCLUSIONES (...) Desde un punto de vista clínico y médico pericial se debe decir que no hay ningún dato que permita suponer que haya existido negligencia o incumplimiento de la "lex artis adhoc" para el tratamiento de este paciente o de este tipo de enfermedad"
En el mateix sentit, en l'informe de la Dra. Guillerma es diu es següent:
"En el caso de la Sra. Elena no solamente no se produjo ningún tipo de incidencia quirúrgica en el momento de la exéresis del tumor, a pesar de su peligrosa localización anatómica, sino que se consiguió la resección completa del mismo, sin que quedara ningún resto tumoral, tal como se pudo comprobar en la RNM que se realizó al año de la cirugía."
El Dr. Roque va constatar en el seu informe...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba