STSJ Cataluña 45/2008, 29 de Diciembre de 2008
| Ponente | ENRIQUE ANGLADA FORS |
| ECLI | ES:TSJCAT:2008:14520 |
| Número de Recurso | 138/2007 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 45/2008 |
| Fecha de Resolución | 29 de Diciembre de 2008 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. de cassació núm. 138/2007
SENTÈNCIA núm. 45
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats:
Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 29 de desembre de 2008.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats que s'esmenten més amunt, ha vist el recurs de cassació núm. 138/2007 interposat pel Sr. Juan i SEMINARIO CONCILIAR DE BARCELONA, representats davant aquest Tribunal per la procuradora Sra. Gloria Ferrer Massanas i dirigit per l'advocat Sr. Jordi Vives Folch, contra la Sentència dictada per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona el 25 de setembre de 2007 en conèixer del recurs d'apel·lació interposat contra la Sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona el 23 de gener de 2006 en el procediment ordinari núm. 906/04. La FUNDACIÓN MARIA ANGELA CATARINEU FORNES, aquí part contra la qual es recorre, ha estat representada en aquest Tribunal per la procuradora Sra. Enriqueta Sánchez Vallecillos i dirigida per l'advocada Sra. Assumpta Fortuny Capafons.
ANTECEDENTS DE FET
La procuradors Sra. Remei Puigvert Romaguera, en representació de Seminario Conciliar de Barcelona i Don. Juan , va formular demanda de judici ordinari núm. 906/04 davant el Jutjat de 1a Instància núm. 36 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat va dictar Sentència amb data 23 de gener de 2006, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"FALLO: Que estimando la excepción de Falta de Legitimación Activa debo absolver y absuelvo a FUNDACIÓN "MARIA ANGELA CATARINEU FORNES", sin entrar en el fondo del asunto, de las pretensiones de los actores en el presente procedimiento sin especial imposición de costas a ninguna de las partes".
Contra aquesta Sentència, la part actora va interposar un recurs d'apel·lació, el qual es va admetre i es va substanciar a la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictarSentència amb data 25 de setembre de 2007, amb la següent part dispositiva:
"FALLAMOS: Que desestimando el recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de Juan Y SEMINARIO CONCILIAR DE BARCELONA, contra la sentencia de fecha 23 de Enero de 2006 dictada por el Iltmo. Sr. Magistrado-Juez del Juzgado de Primera Instancia n 36 de Barcelona, en autos de Juicio Ordinario nº 906/2004, debemos confirmar y confirmamos la desestimación de la demanda aunque por los fundamentos aquí expresados.
Las costas del recurso deben ser impuestas al recurrente".
Contra la Sentència anterior, Don. Juan i Seminario Conciliar de Barcelona van interposar aquest recurs de cassació. Per interlocutòria de 25 de febrer de 2008, aquest Tribunal es va declarar competent i va admetre el recurs a tràmit, i de conformitat amb l'art. 485 de la LEC es va traslladar a la part contra la qual es recorre perquè en un termini de vint dies formalitzés l'escrit d'oposició. Un cop dut a terme, es va assenyalar per a la votació i decisió el dia 22 de maig de 2008, en què es va celebrar.
Ha estat ponent l'Il·lm. Sr. Enric Anglada i Fors.
FONAMENTS DE DRET
1. La part demandada va interposar un recurs de cassació contra la Sentència dictada en data 25 de setembre de 2007 per la Secció 17a de l'Audiència Provincial de Barcelona, amb fonament en una sèrie de motius, realment prolixos i detallats, els quals -després d'haver estat admès el present recurs al seu dia, per interlocutòria d'aquesta Sala, de data 25 de febrer de 2008, per raó de la quantia del litigi- s'han d'analitzar separadament, si bé, atès que la part demandada i aquí oponent insisteix en la inadmissió del recurs esmentat, ja sigui en la seva integritat, ja sigui pel que fa a alguns dels seus motius, cal fer un estudi previ de les diferents qüestions plantejades per l'entitat demandada en l'escrit d'oposició al recurs de cassació formulat quant a la seva admissibilitat.
-
El fet que, en l'actual estat de tramitació, els motius oposats per la part contrària en relació amb l'admissió del recurs només puguin determinar la seva desestimació (per totes, la STS, Sala 1a, de 27 de març de 2007 i la STSJC de 21 de juny de 2007) no obsta perquè, en aquest cas, hagin de ser examinats amb caràcter previ, sense perjudici de fer esment, en analitzar cadascun dels motius en concret, si escau, d'aquells altres inconvenients que incideixin també en la qüestió de l'admissibilitat, sense que sigui obstacle l'absència d'al·legació expressa per les parts, ja que és possible apreciar-la d'ofici perquè afecta normes de contingut imperatiu, segons proclama repetidament des de fa temps la Sala Primera del Tribunal Suprem en nombroses sentències (entre moltes altres, les STS de 5 de juny, 20 de setembre i 27 de novembre de 2003), tal com ha reiterat també la Sala Civil i Penal (STSJC de 21 de desembre de 2006), i segons ha admès el mateix Tribunal Constitucional pel que fa al recurs d'empara (STC 149/1995 de 16 d'octubre).
-
Un cop dit això, s'ha d'assenyalar, abans que res, com s'acaba d'exposar, que el recurs de cassació que ens ocupa va ser admès per raó de la quantia, d'acord amb el que estableix l'article 477.2.2n de la LEC, per la qual cosa ara no escau entrar de nou en l'examen i la valoració de tal concreta qüestió, quan en les actuacions consten dades més que suficients per apreciar raonablement la concurrència notòria de la quantia precisa per superar el límit mínim fixat en el precepte esmentat, ja que com ha sostingut reiteradament aquesta Sala Civil (STSJC de 5 d'abril i de 22 de novembre de 2004, de 10 d'octubre de 2005, de 24 d'abril de 2006 i de 27 de març de 2008) "la jurisprudència d'aquesta Sala, i la del Tribunal Suprem, són coincidents en assenyalar la inadmissibilitat del recurs de cassació per la via del núm. 2n de l'art. 477.2 de la Llei d'enjudiciament civil respecte els judicis la quantia dels quals sigui indeterminada; però cal que la indeterminació de la quantia sigui real, no merament formal, de manera que quan resulti palès que la quantia ultrapassa els 150.000 euros (25.000.000 de les antigues pessetes) la cassació serà admissible (per totes, les interlocutòries del Tribunal Suprem de 31 de juliol de 2001, 23 d'abril de 2002, i d'aquest Tribunal Superior de 20 d'octubre de 2005, etc.)". Però a més a més, el recurs que aquí ens ocupa presenta interès cassacional -art. 477.2.3r i 3. paràgraf segon de la LEC-, i la competència per resoldre'l, a diferència del que addueix l'oponent, correspon a aquest Tribunal Superior de Justícia i no al Tribunal Suprem, atès que els recurrents, juntament als preceptes del Codi civil, invoquen així mateix com a infringits altres de dret especial d'aquesta comunitat autònoma, i, per tant, en funció de la vis atractiva de la normativa del dret propi, prevista a l' article 478.1, paràgraf segon de la LEC , el recurs de cassació a què es fa referència va ser correctament preparat i interposat davant el TSJC, atès que la Sala Civil i Penal de l'esmentat Tribunal és qui haurà d'analitzar i resoldre els diferents motius de cassació formulats pels recurrents.
-
No obstant això, cal assenyalar, d'acord amb el que ha indicat la part oponent, que la cassació téatribuïda només una funció nomofilàctica, és a dir, contrastar la correcta aplicació de l'ordenament jurídic, però només en el que es refereix al dret substantiu, ja que la matèria processal queda reservada per al recurs extraordinari per infracció processal, i és per això que, segons una reiterada i pacífica doctrina jurisprudencial, "en ningún caso pueda admitirse la cita como infringida una norma de derecho procesal para fundamentar un recurso de casación en el régimen de la nueva LEC" (ITS, Sala 1a, de 26 de febrer de 2002, de 9 de desembre de 2003, de 7 de juny de 2005, de 17 i de 31 d'octubre de 2006 i de 27 de febrer i de 19 de juny de 2007, entre d'altres, i STSJC de 9 de gener de 2006 i ITSJC d'11 de gener de 2007 i de 25 de febrer, de 27 d'octubre i d'11 de novembre de 2008, per destacar només algunes de les resolucions més recents pel que fa a aquest punt).
1. Partint del que s'ha descrit en la precedent fonamentació jurídica i entrant en l'anàlisi de cadascun dels motius de cassació interposats, cal ressenyar que, per raons d'ordre lògic i sistemàtic, la Sala estima necessari entrar a pronunciar-se en primer terme respecte dels motius que contenen els ordinals sisè, setè i setè (bis o vuitè), intitulats, respectivament, "Infracción del art. 1894 CC, art. 1158, art. 1101 y 1902 CC y principio de prohibición del enriquecimiento injusto en relación con el artículo 10 LEC y 217 LEC ", "Infracción del art. 10 LEC , en relación con el artículo 411 LEC " i "Infracción del art. 394.1 CC " (sic) -quan en realitat vol referir-se a l' article 394.1 LEC .
-
Els dos primers motius transcrits, és a dir, el sisè i el setè, es refereixen a infraccions de caràcter pròpiament adjectiu, ja que en el seu desenvolupament se centra fonamentalment en l' article 217 LEC -relatiu a la càrrega de la prova-, en la vulneració de la qual insisteix de manera constant al seu escrit d'interposició. I, per tant, com abans s'ha apuntat, l'única via adequada per a l'estudi d'aquests dos motius seria a través del recurs extraordinari per infracció processal, i com sigui que aquest no ha estat formulat, els dos motius esmentats no poden prosperar, atès que no han estat plantejats a través de la via processal adequada.
-
La mateixa sort desestimatòria ha de córrer l'últim dels motius, des d'un prisma completament genèric, ja que el recurs extraordinari en matèria de costes processals, després de la promulgació de la nova LEC, ha quedat totalment proscrit, i així ho ha declarat el Tribunal Suprem (ITS, Sala 1a, de 21 de juny de 2005, de 19 de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba