SAP Girona 173/2015, 1 de Julio de 2015
| Ponente | JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT |
| ECLI | ES:APGI:2015:1028 |
| Número de Recurso | 362/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 173/2015 |
| Fecha de Resolución | 1 de Julio de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel·lació civil núm. 362/2015
Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 1 LA BISBAL D'EMPORDÀ
Procediment núm. 544/2013
Classe: Procediment Ordinari
SENTÈNCIA 173/2015.
Il·lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNANDEZ FONT
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, u de juliol de dos mil quinze
En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant COMUNITAT PROP. DIRECCION000
, representada pel Procurador LLUIS VERGARA COLOMER, i defensada pel Lletrat JOSEP PUJOL SUREDA, i com a part contra la qual s'apel·la Hortensia, representada per la Procuradora ANNA MARIA MAESTRO GENOVER, i defensada pel Lletrat JOSEP PI RENART.
ANTECEDENTS DE FET
Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de COMUNITAT PROP. DIRECCION000 RESIDENCIAL contra Hortensia .
La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: "Declaro la falta de jurisdicció d'aquest Jutjat per a conèixer aquest procediment per raó de la matèria, per correspondre el seu coneixement als òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa".
En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.
En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al· legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 1/7/15. CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.
FONAMENTS DE DRET
L'entitat de conservació urbanística demandant reclama en aquest procés que la demandada, propietària d'unes parcel les integrades dins l'àmbit de la demandant, pagui les quotes que considera que li pertoquen.
La sentència de primera instància ha desestimat la pretensió perquè ha entès que d'acord amb la jurisprudència que cita, la jurisdicció que ha de conèixer de la pretensió de la demandant no és la civil sinó la contenciosa - administrativa, el que fa que no tingui jurisdicció.
La demandant no està d'acord amb aquesta decisió.
En el seu recurs al lega que la decisió impugnada ha infringit el principi dispositiu. Aquesta afirmació es fonamenta en què el tema litigiós sobre quina era la jurisdicció competent va ser resolt en l'audiència prèvia en sentit contrari a la falta de jurisdicció, sense que ningú no la impugnés, el que ha fet que esdevingués ferma.
La recorrent al lega que la decisió de primera instància infringeix allò que disposen els articles 414, segon paràgraf i 416.2 de la LEC, així com el 216 i 218 de la mateixa norma.
De manera principal demana que es declari la nul litat de la sentència impugnada i que es torni a dictar una nova sentència de primera instància entrant a resoldre el fons del tema.
Subsidiàriament, al lega que no s'ha valorat correctament la prova practicada sobre la manca de competència objectiva del jutjat, el fa que procedeixi la seva revocació i entrar a resoldre el fons del tema litigiós.
El recurs que ara estudiem parteix d'una premissa doblement errònia.
Primer, perquè confon la jurisdicció amb la competència objectiva. La primera és antecedent de la segona i implica que un orde jurisdiccional determinat hagi de conèixer d'un concret tema litigiós.
Es regula pel que disposen, en el que ara ens interessa, els articles 22 i 24 de la LOPJ pel que fa a les jurisdiccions civil i contenciosa, respectivament.
Un cop determinada la jurisdicció que ha de conèixer d'un tema, entren en joc les normes reguladores de la competència objectiva per raó de la matèria i de la quantia ( articles 45 i següents de la LEC ).
Segon, perquè al lega la infracció del principi dispositiu, que esdevé inaplicable en matèria de jurisdicció.
En aquest sentit, els articles 37 i 38 de la LEC disposen d'una manera clara que la manca de jurisdicció s'acordarà d'ofici pels tribunals en el moment que s'apreciï la seva existència.
El recurs no és precís quan afirma que la sentència impugnada infringeix l' article 414 "paràgraf segon" de la LEC, senzillament perquè aquest article s'ocupa de regular la finalitat de l'audiència prèvia, en quin moment processal s'ha de fer i qui hi ha d'intervenir. És a dir, no el pot infringir.
Pel que fa a l' article 416.2, és cert que preveu que el demandat que no hagi proposat la declinatòria per al legar, entre altres coses, la falta de jurisdicció, (que s'ha de proposar segons el que preveu l ' article 64 de la LEC ), no la pot oposar en aquell moment. Ara bé, això no exclou, que el jutge faci efectiu el control d'ofici de la possible manca de jurisdicció com imposa l' article 38 de la LEC .
Fetes aquestes precisions necessàries, no podem estar d'acord amb què el jutge de primera instància hagi actuat d'una manera incongruent.
En realitat hauríem de parlar d'una possible incoherència i no d'una eventual incongruència des del moment que, com a cabem de veure, no resta sotmès a les al legacions de les parts sobre aquesta qüestió, perquè estem davant d'un pressupòsit del procés que ha de ser apreciat d'ofici.
Ara bé, podem coincidir amb l'apel lant a banda de precisions terminològiques, en què pot sobtar d'entrada que en l'audiència prèvia es rebutgés la falta de jurisdicció i continués endavant el procés, i en canvi en el moment de dictar la sentència sí que s'estimés. Dit això, i com diu la resolució impugnada, en l'audiència prèvia no es va arribar a apreciar pròpiament si existia aquesta falta de jurisdicció perquè el jutge va considerar que la declinatòria no s'havia plantejat en forma per la demandada, sense entrat en una valoració més acurada.
Tanmateix, fins i tot si s'hagués refusat la falta de jurisdicció per motius no purament formals, tampoc no impediria al jutge apreciar-la en el moment de dictar sentència, per exemple si s'hagués produït entre ambdós actes processals un canvi del sentit de la jurisprudència sobre la qüestió litigiosa.
Sigui com sigui, i fins i tot en el cas que hipotèticament acceptéssim la tesi del recurs en el sentit que el jutge de primera instància ja no podia apreciar la falta de jurisdicció perquè no ho havia fet en el moment de l'audiència prèvia, el que hauria d'abocar a la nul litat de la sentència (petició principal) o a què aquest tribunal d'apel lació la revoqués i passés a dictar-ne una altra (pretensió subsidiària), el cert és que l'èxit i la viabilitat de qualsevol de les dues peticions passa necessàriament perquè el coneixement de l'assumpte correspongui a la jurisdicció civil.
És prou evident que si aquest tribunal coincideix amb el jutjador d'instància en què la jurisdicció que ha de conèixer d'aquesta reclamació és la contenciosa, difícilment pot decidir que es dicti una nova sentència sobre el fons del tema.
Això ens portarà a estudiar si la qüestió litigiosa correspon o no a la jurisdicció civil.
La sentència impugnada ha...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba