STSJ Cataluña 3/2006, 1 de Febrero de 2006
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2006:1113 |
| Número de Recurso | 23/2005 |
| Número de Resolución | 3/2006 |
| Fecha de Resolución | 1 de Febrero de 2006 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, u de febrer de dos mil sis.
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats
més amunt, ha dictat aquesta sentència.
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3/2006
ANTECEDENTS DE FET
ÚNICO. En data 14 de novembre de 2005 va arribar a aquesta Sala demanda en matèria de impugnació conveni col.lectiu interposada FEDERACION ESTATAL DE TRABAJADORES DE COMERCIO, HOSTELERIA-TURISMO Y JUEGO DE UGT (CHTJ-UGT) i FEDERACION ESTATAL DE TRABAJADORES DE COMERCIO, HOTELERIA -TURISMO Y JUEGO DE COMISIONES OBRERAS (FECOHT-CCOO), contra CONFEDERACIO EMPRESARIAL D'HOSTELERIA I RESTAURACIÓ DE CATALUNYA, CONFEDERACIÓ SINDICIAL DE LA COMISIÓ OBRERA DE CATALUNYA i l'UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS DE CATALUNYA (UGT), sent part el MINISTERI FISCAL i admesa a tràmit per resolució de data 16 de novembre de 2005, de conformitat amb els articles 82.2 i 83.2 de la L.P.L ., es van convocar a les parts a judici, que es va celebrar el 18 de gener de 2006 amb el resultat que obra en autos.
FETS PROVATS
En data 27 de maig de 2.002 es va signar a Bilbao el II Acord Laboral d'àmbit estatal del Sector d'Hoteleria (en endavant l'ALEH II), que fou publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat el dia 1 de juliol següent. L'àmbit territorial de l'Acord citat és el de tot l'Estat i el seu àmbit temporal era del dia 1 de gener de
2.001 al 31 de desembre de 2.004. Els signats de l'Acord citat eren, d'una part, com representació sindical la Federación Estatal de Trabajadores de Comercio Hostelería-Turismo y Juego de UGT i la Federación Estatal de Comercio, Hostelería i Turismo de CC.OO; i de l'altre part, com representació empresarial, laFederación Española de Hoteles (FEH), la Federación Española de Hostelería (FEHR) i la Agrupación Hotelera de las Zonas Turísticas de Espanya (ZONTUR).
L'article 10 de l'Acord citat anteriorment estableix que "las materias contenidas y reguladas en el presente Acuerdo no podrán ser negociadas en ámbitos inferiores, quedando reservadas al ámbito estatal sectorial". Així mateix, el capítol II (articles 11 a 19) regula la Classificació professional i el Capítol V (articles 35 a 42) el Règim disciplinari Laboral.
El 26 d'octubre de 2.004 es publicà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Conveni Col.lectiu de Treball de la Indústria d'Hoteleria i Turisme , amb un àmbit temporal de l'1 de maig de
2.004 al 30 d'abril de 2.007. L'àmbit territorial d'aplicació de l'esmentat Conveni és el de Catalunya. El citat conveni fou signat, en data 13 de setembre de 2.004, d'una part per la Confederació Empresarial d'Hoteleria i Restauració de Catalunya i de l'altre, per la Federació de Catalunya de Treballadors de Comerç, d'Hosteleria-Turisme i Joc de la Central Sindical UGT i la Federació de Comerç, Hosteleria i Turisme de Catalunya del Sindicat CC.OO.
L'article sisè de l'esmentat Conveni estableix que en tot allò no previst en aquest s'aplicarà amb caràcter supletori l'Estatut dels Treballadors i el II Acord Laboral d'àmbit Estatal per al Sector d'Hoteleria firmat a Madrid el 18 de juliol de 2001. Així mateix el Capítol V (articles 14 i 15) regula la classificació del personal en grups professionals i el Capítol XV, (articles 51 a 58) regula les Faltes i sancions dels treballadors.
FONAMENTS DE DRET
Cal dir, en primer lloc, que els fets que es declaren provats no han estat controvertits, atès que la qüestió a resoldre és purament jurídica.
La part actora impugna per l.legalitat els articles 6, -només en la part en que estableix que l'ALEH II té un mer caràcter supletori en relació al Conveni d'Hoteleria de Catalunya-, els articles 14 i 15 sobre classificació professional en grups professionals i sobre la definició dels grups professionals i els articles 51 a 58 que regulen el règim disciplinari dels treballadors, del Conveni Col.lectiu de la Indústria d'Hosteleria i Turisme de Catalunya, per la qual cosa sol.licita es declari la seva nul.litat. Basa aquesta pretensió en el que estableix l' article 83, apartats 2 i 3 de l'Estatut dels Treballadors i en l' article 84 del mateix text legal .
De les parts demandades, únicament van acudir a l'acte del judici la Confederació Sindical de la Comissió Obrera de Catalunya, que es va aplanar a la demanda i la Confederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de Catalunya, que es va oposar a aquesta al.legant les excepcions processals de manca d'acció i de prescripció. I, pel que fa al fons, també es va oposar afirmant que la regulació del règim disciplinari era una mera transcripció dels articles de l'ALEH II, que la redacció de l'article 6 no posa en qüestió el que es tracti d'una norma de rang superior i que pel que fa a les normes referents a la Classificació Professional, es tracta d'una regulació de grups professionals que el que pretén és adaptar-se a les categories que existeixen en la Comunitat Autònoma i en l'últim paràgraf de l'article 15 s'estableix una polivalència de funcions que s'hauria de conservar.
Per la seva part, el Ministeri Fiscal va sol.licitar l'estimació de la demanda.
Pel que fa a l'excepció de manca d'acció, l'Associació empresarial la fonamenta en que l'ALEH II fou signat el dia 27 de maig de 2.002 i va ser publicat el dia 13 de juny del mateix any i segons el seu article sisè, la seva vigència era des del dia 1 de gener de 2.001 al 31 de desembre de l'any 2.004, mentre que el Conveni col.lectiu impugnat va ser signat el 13 de setembre de 2.004 i publicat el 26 d'octubre del mateix any, amb una vigència que va des del dia 1 de maig de 2.004 fins el 30 d'abril de 2.007, per la qual cosa en aquest moment no es troba vigent l'Acord citat. Fonamenta aquesta pretensió en les sentències del Tribunal Suprem de data 29 de gener de 1992, 7 d'abril de 1994, 23 d'octubre de 1995 i 16 de juliol de 2001 . Per la seva part les actores van oposar-se afirmant que el que s'exigeix és que l'Acord estigui vigent en el moment de la firma i publicació del Conveni impugnat i en aquell moment l'Acord vigent era l'ALEH II. Cita la sentència del Tribunal Suprem de data 28 de gener de 2.004 .
Cal refusar aquesta al.legació. S'ha de tenir en compte que en aquest cas el que es demana és que es declari la nul.litat de determinades clàusules del Conveni Col.lectiu d'Hoteleria de Catalunya, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat el dia 26 d'octubre de 2004, que van entrar en vigor en data 1 de maig de
2.004, d'acord amb el que estableix l' article 5è del citat conveni , precisament perquè regula diverses matèries que, segons els demandats, s'oposen a l'establert a l' article 84, tercer paràgraf de l'Estatut delsTreballadors , perquè havien estat negociades en un àmbit superior. Doncs be, és evident que s'haurà de comprovar si aquesta al.legació es certa confrontant el que disposa el Conveni amb l'acord d'àmbit superior que en aquell moment estava en vigor, que era l'ALEH II. Si les clàusules impugnades eren nul.les ho eren en relació amb el que en aquell moment establia l'Acord citat, que es una norma imperativa, i això amb total independència de que hagués acabat la seva vigència el dia 31 de desembre del mateix any. D'altra banda, cal indicar que les sentències esmentades no es refereixen al present supòsit.
En segon lloc l'Associació patronal demandada al.lega que l'acció ha prescrit, perquè entén que és d'aplicació l' article 59.1 de l'Estatut dels Treballadors , el qual estableix que les accions derivades del contracte de treball que no tinguin assenyalat un termini especial prescriuran a l'any del seu acabament i afirma que l'esmentat termini s'ha de comptar des de la signatura del Conveni. En recolzament de la seva tesi invoca la Sentència del Tribunal Suprem de data 10 de març de 2003 i les sentències del Tribunal Constitucional de dates 14 de febrer de 1983 i 22 de març de 1993 . Per la seva parts els actors afirmen que l'acció no està prescrita perquè en no haver- hi un termini concret establert per la llei, l'acció es podrà exercitar durant tota la vigència del conveni.
Aquesta al.legació haurà de córrer la mateixa sort desestimatòria que l'anterior. En efecte, cap de les tres sentències esmentades per l'Associació demandada son aplicables al present assumpte, atès que les dues del Tribunal Constitucional es refereixen a que encara que els drets fonamentals són permanents i imprescriptibles, això és compatible, tanmateix, amb que l'ordenament jurídic limiti temporalment la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS, 19 de Julio de 2007
...del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 1 de febrero de 2006 . Esta sentencia estimando parcialmente las demandas acumuladas núms. 23/05 y 25/05 declaró nulos por ilegales los siguientes artículos del convenio colectivo de Trabajo para la Industria de Hostelería y Turismo de Catalu......