STSJ Cataluña 6779/2015, 16 de Noviembre de 2015
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:10665 |
| Número de Recurso | 4720/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 6779/2015 |
| Fecha de Resolución | 16 de Noviembre de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 4720/2015
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 16 de novembre de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 6779/2015
En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 30 de març de 2015, dictada en el procediment núm. 305/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Silvia i Berta, ha actuat com a ponent Il· lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 20 de març de 2013, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de març de 2015, que contenia la decisió següent:
QUE ESTIMANDO la demanda formulada por Doña. Silvia, reconozco a la demandante el derecho a percibir una pensión de viudedad en cuantía equivalente al 60% del 52% de la base reguladora mensual de 2.728,68 euros, más las mejoras que en su caso fueran de aplicación legal y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a su abono y a estar y pasar por dicho reconocimiento con todas las consecuencias legales inherentes y CONDENO a Doña. Berta a estar y pasar por los pronunciamientos de esta Sentencia.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"Primero.- Doña. Silvia, con DNI NUM000, contrajo matrimonio con el Sr. Luis María en fecha 13/5/1989. En fecha 3/3/2006 el Juzgado de 1ª Instancia 1 de Cornellá de LLobregat dictó sentencia de divorcio en los Autos 596/2005 en la que declaraba disuelto el matrimonio y reconocía una pensión compensatoria de 150 euros a favor de la Sra. Silvia (folios 25 a 28).
Doña. Silvia constituyó una unión civil no matrimonial desde 19 de octubre de 2006 hasta 13 de octubre de 2008 (folio 6).
Don. Luis María falleció en fecha 16 de octubre de 2012 (folio 7).
En fecha 13/12/2012 la demandante solicitó al INSS pensión de viudedad (folio 29), que le fue denegada mediante Resolución de fecha 14/12/2012 indicando como motivo de denegación: "por haberse constituido como pareja de hecho con otra persona tras su divorcio con el fallecido" (folio 5).
Contra dicha Resolución del INSS, la demandante presentó en fecha 29/1/2013 reclamación previa solicitando se le reconociera la pensión de viudedad, reclamación que fue desestimada por resolución definitiva de fecha 4/2/2013 (folio 11).
La base reguladora mensual de la pensión solicitada asciende a 2.728,68 euros y el porcentaje en su caso es del 60% del 52%, habida cuenta de que la demandada Doña. Berta es perceptora también de pensión de viudedad del mismo causante (no controvertido)."
Contra aquesta sentència la part demandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i la part actora el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS JURÍDICS
ÚNIC.- A través d'un sol motiu de suplicació, articulat per la via de la lletra c) de l'article 193 LRJS, denuncia l'entitat gestora demandada la infracció d'allò previst a l'article 174.2 TRLGSS, en entendre que, com ja s'afirmava en la resolució administrativa inicial entre altres motius, el fet que amb posterioritat al divorci l'actora constituís una parella de fet amb una tercera persona impedeix l'accés a la pensió de viduïtat generada pel primer cònjuge.
Aquest plantejament aboca a la Sala a una reflexió sobre l'evolució normativa de l'article 174 LGSS en relació a les situacions de convivència more uxorio. Així, la regulació del divorci continguda a la Llei 30/1981 comportà un evident problema hermenèutic en relació a les pensions de viduïtat. En aquest marc, la DA 10a de l'esmentat precepte vingué a establir en primer lloc el dret a la dita prestació encara que hagués existit separació o divorci previ; alhora -i a banda del règim transitori respecte les persones que convivien en parelles de fet sense haver pogut contraure matrimoni per raó del marc legal anterior- en segon lloc, que la pensió de viduïtat es distribuiria a prorrata en funció del temps de convivència; i, per últim que els anteriors drets restarien sense efecte en els casos previstos a l'article 101 CC (per tant, per tant, la pèrdua de la pensió civil per nou matrimoni o convivència extramatrimonial).
Aquesta lògica fou recollida en el dret de la Seguretat a partir del text inicial del RD Legislatiu 1/1994; i, més en concret en la part final de l'article 174 LGSS, es contenia un resum de la dita DA 10a de la Llei 30/1981, incloent la menció a l'article 101 CC, per bé que aquest es vinculava únicament als supòsits de separació o divorci. Com és fàcil entendre allò que en definitiva es fixava era l'accés a la pensió de mort i supervivència discutida en el cas de separació o divorci, per bé que amb l'efecte de que un nou matrimoni o la constitució d'una parella de fet comportaven, en definitiva, l'inexistent dret a la prestació o bé la seva extinció. Per la seva banda, la Llei 66/1997, per bé que mantingué en un nou apartat 3 la referència a l'article 101 CC, donà una nova redacció a l'article 174 LGSS, exigint en el seu apartat 2 que el beneficiari no s'hagués casat a l'interí en el cas de divorci. Posteriorment, la Llei 24/2001 introduí en l'apartat 3 -això és: l'esment a l'article 101 CC- un afegitó, conforme al qual podia existir una disposició reglamentària en el cas de nou matrimoni.
En aquesta tessitura es produïa una evident contradicció, atès que mentre que la llei no establia cap efecte extintiu de la pensió de viduïtat o d'impossibilitat d'accés en el cas de persones no divorciades o separades que visquessin amb una altra parella de fet, mentre que en el cas contrari sí es preveia l'extinció. Aquest sense sentit fou abordat per la STC 125/2003, de 19 de juny declarà inconstitucionalitat de la part final de la DA 10a de la Llei 30/1981 -això és: la pèrdua de pensió per convivència...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 18 de Octubre de 2016
...la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de fecha 16 de noviembre de 2015, en el recurso de suplicación número 4720/2015 , interpuesto por INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, frente a la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social nº 12 de los de Barcelona......