SAP Lleida 413/2015, 15 de Octubre de 2015
| Ponente | ALBERTO GUILAÑA FOIX |
| ECLI | ES:APL:2015:748 |
| Número de Recurso | 35/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 413/2015 |
| Fecha de Resolución | 15 de Octubre de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 35/2015
Procediment ordinari núm. 1511/2013
Jutjat Primera Instància 8 Lleida
SENTÈNCIA núm. 413/2015
PRESIDENT:
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYÀ I FOIX
MAGISTRADE:
IL·LMA. SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
IL·LMA. SRA. MARIA DEL CARMEN BERNAT ALVAREZ
Lleida, quinze d'octubre de dos mil quinze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de Procediment ordinari número 1511/2013, del Jutjat de Primera Instància 8 de Lleida, en virtut del recurs interposat per la part demandada Adela, representada per la procuradora MACARENA OLLE CORBELLA i assistida pel lletrat FRANCISCO SAPENA GRAU contra Sentència de data set de novembre de dos mil catorze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 35/2015. La part actora SARAS ENERGIA, S.A.U., representada per la procuradora MARÍA ORTIZ SALILLAS i assistida pel lletrat ANTONIO PINO GONZALEZ s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat president ALBERT GUILANYÀ I FOIX.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data set de novembre de dos mil catorze, és la següent:
"
Estimo la demanda interpuesta por SARAS ENERGIA SAU frente a Adela, y en consecuencia, DECLARO resuelto el contrato de arrendamiento de industria y local de negocio, de fecha 1 de enero de 2000 y CONDENO a la demandada al abono de la cantidad de 46.680,60 euros en concepto de rentas debidas por el arrendamiento de industria. A esta cantidad habrá que añadirse los intereses del art. 7 de la Ley 3/2004 de 29 de diciembre, por la que se establecen medidas de lucha contra la morosidad en las operaciones comerciales.
Todo ello, con expresa imposición en costas a la parte demandada. [...]"
Contra l'anterior sentència, Adela va/n interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 15 d'octubre de 2015 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant tres motius de recurs quin són: en primer lloc, l'indeguda aplicació de la Llei 3/2004 de 29 de desembre en relació als interessos de mora atès que aquella solament és aplicable a contractes celebrats amb posterioritat a l'any 2002 i el d'autos és de l'any 2000; en segon lloc, es denúncia infracció de l' article 395 de la LEC en relació a l'aplanament parcial a la demanda que hagués hagut de comportar la no imposició de les costes; finalment, es denúncia també error en la valoració de la prova, tant el que fa a l'apreciació que el jutge a quo fa dels pagaments efectuats per la demandada i que no els imputa a les mensualitats corresponents com pel que fa a la interpretació del clàusula del contracte i les obligacions assumides per un i altre. En definitiva demanda la revocació de la sentència amb desestimació de la demanda, que en tot cas no es faci aplicació dels interessos de la llei 3/2004 i subsidiàriament que no es faci especial declaració de les costes de la primera instància.
La part actora s'oposa al recurs i demana la confirmació de la sentència de primera instància per bé que, considera que en el cas de que es considerés que no és aplicable els interessos fixats en sentència, que es declarin imposats els de l' article 1108 del CC .
Analitzant separadament els diferents motius de recurs d'apel·lació i seguint l'ordre que proposa la part apel·lant, cal assenyalar en relació als interessos de la Llei 3/2004 mitjançant la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les obligacions comercials i que s'han imposat en sentència a la part demandada condemnada, cal estimar el motiu de recurs atès que la Disposició Transitòria Única de la Llei estableix clarament que " Esta Ley será de aplicación a todos los contratos que, incluidos en su ámbito de aplicación, hayan sido celebrados con posterioridad al 8 de agosto de 2002, en cuanto a sus efectos futuros, incluida la aplicación del tipo de interés de demora establecido en su artículo 7....", sent que el contracte d'autos data de l'any 2000 i per tant no entra dins del seu àmbit d'aplicació.
Malgrat tot, aquest fet no ha d'impedir que la part demandada, en el cas de que es desestimin la resta de motius de recurs, sigui condemnada al pagament dels interessos de l' article 1108 del CC atès que és evident que hauria incorregut en mora i les seves conseqüències han d'esser les assenyalades en aquell precepte, més quan expressament s'han demanat la condemna al pagament dels interessos corresponents i sense que aital decisió pugui ser titllada d'incongruent ( art 218 de la LEC ) a l'aplicar- se una norma diferent (iura novit curia) a la sol·licitud d'un mateix efecte. En el cas dels interessos de l'article 1108, estem enfront de l'aplicació d'uns interessos que operen ope legis i que tenen per finalitat corregir la depreciació monetària pròpia d'un sistema nominalista com el nostre, sense que per aquesta raó la seva aplicació pugui considerar-se com un enriquiment injust, com de fet...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba