STSJ Cataluña 5686/2015, 2 de Octubre de 2015
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:9508 |
| Número de Recurso | 3668/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 5686/2015 |
| Fecha de Resolución | 2 de Octubre de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
F.S.
Recurs de Suplicació: 3668/2015
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS
Barcelona, 2 d'octubre de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 5686/2015
En el recurs de suplicació interposat per Graciela a la sentència del Jutjat Social 27 Barcelona de data 27 de març de 2015 dictada en el procediment núm. 597/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) i TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 18-6-2014 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de març de 2015, que contenia la decisió següent:
Desestimo la demanda interpuesta por Graciela frente a INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) y TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en materia de viudedad, y absuelvo a los demandados de la misma.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
Por la actora Graciela se solicitó al INSS en 26-3-2014 pensión de viudedad como pareja de hecho del fallecido Miguel Ángel en 10-12-2013.
Por resolución de 17-4-2014 se le denegó por las causas indicadas en la misma, cuyo contenido se tiene por reproducido por obrar en el expediente administrativo.
Interpuso reclamación administrativa previa que se desestimó por resolución de 18-5-2014.
La actora y Miguel Ángel habían contraido matrimonio en 4-10-1970 y se habían separado de mutuo acuerdo por Sentencia del Juzgado de 1ª Instancia núm. 51 de Barcelona de 29-1-1999 que decretó la separación judicial de los cónyuges y aprobó el convenio regulador de 1-12-1998 suscrito por los mismos, cuyos contenidos se tiene por reproducidos por obrar en autos.
La resolución del INSS de 16-10-2008 que reconocía a la actora, previa su solicitud, una pensión de invalidez permanente total para su profesión habitual, se le notificó en el domicilio conyugal, C. DIRECCION001, NUM002, piso NUM003 de Barcelona. El previo proceso de incapacidad temporal de 21-2-2007 a 20-8- 2008 también se le notificó en el citado domicilio.
La actora desde 1-12-1998 pasó a residir en la C. DIRECCION000 núm. NUM000, NUM001 de Barcelona y el fallecido continuó residiendo en el que había sido domicilio conyugal, en la C. DIRECCION001 NUM002, NUM003, de Barcelona (Acuerdo de separación entre las partes).
El INSS notificaba a Miguel Ángel el certificado, a los efectos del IRPF, de los rendimientos del trabajo por las prestaciones de Seguridad Social que percibía en el 2007, 2010, 2011, 2012; y a Graciela en 1/2011 el citado certificado, y en 1/2012, 2013 y 2014 a ésta, la comunicación sobre revalorización de su pensión, a ambos, en el domicilio de la C. DIRECCION001, NUM002, de Barcelona.
En 9/2009 y en 11/2010 el Sr. Miguel Ángel tenía su domicilio en DIRECCION001 NUM002 . NUM003 (documento 1,3 y 5 del actor).
Miguel Ángel en 22-10-2010 solicitó al ICASS el reconocimiento de la dependencia haciendo constar que su dirección es C/ DIRECCION001 NUM002 de Barcelona. En 11-4-2011 solicitó el reconocimiento del grado de discapacidad, haciendo constar que su dirección era C/ DIRECCION000 NUM000 de Barcelona.
Por Escritura Pública de 2-12-2010 Miguel Ángel, que hacía constar que su domicilio C/ DIRECCION001 NUM002 de Barcelona, confirió poder general a favor de Graciela que hacía constar con domiclio en C/ DIRECCION000, NUM000, y que estaban separados, cuyo contenido se tiene por reproducido. La actora hizo uso de los mismos en 1-6-2011.
En el padrón municipal de habitantes del Ayuntamiento de Barcelona están inscritos en el domicilio de la C. DIRECCION000, NUM000 de Barcelona, la actora con alta de 26-4-1999 y Miguel Ángel con alta de 6-4-2011 a 10-12-2013 (Doc. 17 de la demanda).
En 20-6-2011 comparecieron en el domicilio de Miguel Ángel sito en Pg. DIRECCION002 NUM004 - NUM005 de Barcelona, la valoradora de la situación de dependencia, acompañando a la actora que se identíficó como ex. mujer del Sr. Graciela (Doc. 14 de la actora).
Las resoluciones del ICASS de 8-11-2011 y de 14-3-2012 se remitieron al Sr. Miguel Ángel al domicilio de RAMBLA000, NUM006 de Barcelona (documento 11 de la actora).
Por resolución del ICASS de 8-11-2011 se reconoció al Sr. Miguel Ángel la prestación económica cuidador profesional con efectos desde 23-6-2011 a 30-8-2011 en la persona de Graciela como su cuidadora. Por resolución de 11-7-2013, se reconoció al Sr. Miguel Ángel entre otras prestaciones, la de cuidador profesional en la persona de la actora.
En 9-5-13 la actora, como representante legal del Sr. Miguel Ángel, solicitó al Ayuntamiento de Barcelona la tarjeta de aparcamiento individual para personas con discapacidad para el aquel (documento nº 15 y 16 de actora).
En 20-11-13 la actora y Miguel Ángel presentaron en el Juzgado de 1ª Instancia nº 51 de Barcelona demanda de reconciliación, cuyo contenido se da por reproducido, como documento nº 30 de la demanda.
Por decreto de 27-2-14 de la secretaría del citado juzgado se acordó el archivo de las actuaciones, por no haberse podido hacer efectiva antes del fallecimiento, ni haberse podido constatar que realmente existiese dicha voluntad de reconciliación, teniéndose su contenido por reproducido.
En caso de estimación de la demanda la base reguladora de la prestación de viudedad a favor de la actora sería de 658,96 euros/mes, el porcentaje a la misma aplicable del 52% y los efectos de 1-1-2014 Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
L'objecte del recurs de la demandant contra la sentència que desestima la seva pretensió a meritar pensió de viduïtat, és per revisar els fets provats de la sentència i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 193 b) i c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).
Postula la revisió del Cinquè i Setè Fonament de Dret de la Sentència que transcriu, per rebatre'ls amb els arguments que fa constar. Resumidament, manté que les sentències que se citen en el cinquè Fonament de Dret de les Sales Socials dels TSJ. de Balears i València no són d'aplicació al cas perquè en aquelles comunitats és necessària la inscripció, i Catalunya te dret civil propi de forma que no es necessita l'enregistrament específic com a parella de fet, tenint també present que a Barcelona no existeix cap registre de parelles de fet i la única forma d'acreditar la condició de parella de fet és davant notari. Manté que aquesta forma única crea una discriminació respecte la situació en altres ciutats i comunitats autònomes espanyoles. Conclou que en la comunitat autònoma catalana no és aplicable la doctrina jurisprudencial de la sentència de 20 de maig de 2014 que cita la instància, perquè el dret civil català no exigeix el requisit de la constitució o inscripció registral de les parelles de fet .
Respecte del Setè Fonament de Dret que motiva també la denegació de la pretensió, insisteix en què ha quedat provat que la recurrent vivia en el domicili on estava empadronat el causant que és el que consta en la sentència de separació judicial. Manté que aquest fet demostra la convivència ininterrompuda al menys des de 2007 i fins 2013 amb el finat, perquè únicament podia tenir accés als documents aportats al procediment convivint en el mateix domicili. La convivència era more uxori com abans de la separació conjugal, havent ajudat a la reconciliació la malaltia del Sr. Miguel Ángel, ja diagnosticada a l'any 2004, al empitjorar a l'any 2007 i 2008 segons els documents mèdics aportats juntament amb el nomenament de cuidadora personal del causant com a persona depenent, amb l'acreditació de la plaça d'aparcament derivada de la discapacitat reconeguda al causant, amb els poders generals que aquest li va atorgar a l'any 2010, que juntament amb prova testifical demostra la convivència consolidada.
És evident que el recurs està plantejat amb defecte processal greu perquè no compleix amb el mandat procedimental del recurs que ordenen les exigències que l'article núm. 193 b) i 196.3 de la LRJS. per a la revisió dels fets provats com a objecte de suplicació. La recurrent no destaca quin fet provat pretén modificar ni en quins concrets documents es basa per considerar que es produeix error de fet greu en la valoració de la prova concreta que el demostri.
Cal recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació, i no d'apel lació com sembla que entengui la recurrent, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala ni té competències per tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament pel control...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba