SAP Girona 188/2015, 13 de Julio de 2015
| Ponente | JAIME MASFARRE COLL |
| ECLI | ES:APGI:2015:951 |
| Número de Recurso | 245/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 188/2015 |
| Fecha de Resolución | 13 de Julio de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel.lació civil: nº 245/2015
JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 5 GIRONA (ANT.CI-5)
Actuacions núm. 1747/2013
Classe: Procediment Ordinari
SENTÈNCIA 188/2015.
Il·lms. Srs.:
PRESIDENT
Sr. JOAQUIM MIQUEL FERNÁNDEZ FONT
MAGISTRATS
Sr. Mª ISABEL SOLER NAVARRO
Sr. JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, tretze de juliol de dos mil quinze.
VIST, davant aquesta Sala el Rotlle d'apel.lació núm. 245/2015, en el que han sigut parts apel.lants Romeo I Enriqueta, representats per la Procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER i per la Lletrada MARIA PATRICIA GABEIRAS VAZQUEZ.
Ha sigut part apel.lada BARCLAYS BANK, SA, representada pel Procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS i pel Lletrat SIMON NAVARRO GONZALEZ.
ANTECEDENTS DE FET
El present procés es va iniciar mitjançant la demanda presentada en nom de Romeo i Enriqueta contra BARCLAYS BANK, S.A .
La sentència que posa fi a la primera instància diu en la seva part dispositiva: "Que desestimando la demanda interpuesta por D. Romeo y Dña. Enriqueta debo absolver y absuelvo a Barclays Bank S.A de las pretensiones deducidas contra el mismo en el presente procedimiento, sin imposición de costas" .
En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha pertocat el coneixement del present recurs a la Secció Segona.
En la tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquest classe de recurs, havent efectuat les parts les al.legacions que poden veure's en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància. Es va assenyalar per la deliberació i votació del recurs el dia 9/7/15. CINQUÈ. Conforme el que disposen les indicades normes de repartiment, es va designar ponent d'aquest recurs a l'Il.lm. Sr. JAUME MASFARRÉ COLL.
FONAMENTS DE DRET
La part recurrent reitera la seva petició per tal que es declari la nul litat parcial del contracte de préstec hipotecari subscrit entre els litigants ("Hipoteca multidivisa Barclays"), perquè sosté que l'entitat prestamista, amb la foscor del clausulat del contracte subscrit, va incomplir la normativa imperativa de protecció dels prestataris, havent facilitat una informació insuficient al client que faria al prestamista incorre en dol omissiu i que hauria donat lloc a un error en la prestació del consentiment dels demandants que, com a tal consentiment viciat, ha de comportar l'estimació dels pediments de la demanda. Defensa, en aquest sentit, que la resolució d'instància no valora correctament la prova practicada quan arriba a la conclusió que el banc demandat va complir amb la seva obligació d'informació.
Són fets incontrovertits que tenen incidència en la qüestió debatuda els següents: 1) Que els demandants, ara recurrents, tenen la condició de consumidors; 2) Que el préstec concertat amb Barclays té per finalitat l'adquisició del seu habitatge habitual (substitueix a un altre préstec anterior concertat amb aquesta finalitat amb una tercera entitat); 3) Que els demandants no tenen especials coneixements en l'àmbit financer i el mateix banc considera que són clients minoristes amb un coneixement mitjà/baix; 4) Que els demandants, atrets per l'oferta de pagar un interès menor en el finançament necessari per comprar el seu habitatge (Libor +0,75, segons la publicitat del mateix banc - vegeu foli 189 -) han vist com després de pagar quasi cinc anys de quotes, el préstec que es va concedir per 240.000# de principal s'ha convertit en un deute de 335.293,20# de principal.
La sentència d'instància considera que el préstec que ens ocupa no té cap especialitat rellevant respecte a altres tipus de préstec (més enllà que la fixació del capital es fa en una divisa i l'interès variable es referencia a un índex anomenat LIBOR) i no pot ser considerat un producte d'inversió de capital en un mercat estranger. D'aquí n'extreu la conseqüència que no queda sotmès a la normativa MIFID ni a la Llei de mercat de valors (LMV), si bé sí que queda sotmès a altres normatives a les quals farem després esment.
Creiem que la equiparació amb un cas d'hipoteca "normal" indexada a l'Euribor no és tan lineal. Si atenem a la pericial d'economista adjuntada a la demanda veiem com, al parer d'aquest perit, en el contracte subscrit pels litigants podem distingir una "una fórmula de financiación con garantía hipotecaria (préstamo de 240.000#)" i, per altra banda, "es fórmula bajo la cual se suscribe un derivado financiero en divisas". Per altra banda, el mateix banc reconeix que el "seguro de cambio" pactat en el contracte i que ha tingut aplicació en el cas que ens ocupa, "son instrumentos financieros derivados. Se trata de un contrato a plazo cuyo objetivo es el de conocer en la fecha de contratación el tipo de cambio futuro, comprador o vendedor, entre dos divisas cualquiera" (vegeu foli 1059, in fine).
La SAP Toledo 29/7/2014 estableix que "el aumento (del deute) podría darse incluso en relación al capital mismo lo cual, aunque ello en este caso carece de relevancia, supone que en puridad no estemos ante un contrato de préstamo sino ante un producto financiero complejo y de inversión". Més endavant tornarem a fer esment d'aquesta resolució que, com també s'acull en altres sentències d'Audiències (així SAP Madrid 21/3/2006 i SAP Palma de Mallorca 5/4/2011, entre d'altres) dóna la raó als prestataris en uns supòsits anàlegs d'hipoteques multidivisa.
En el cas que ens ocupa, a diferència d'altres tipus de préstecs no indexats a divises, des del moment en què el principal del préstec queda representat en la nova moneda escollida, hi ha la possibilitat que el prestatari no hagi de limitar-se a tornar un capital fix més uns interessos variables sinó que, com aquí succeeix, sigui el mateix capital prestat el que augmenti, raó que estableix una diferència essencial que, en bona mesura, acosta el negoci jurídic a productes especulatius que són derivats financers relacionats amb inversions en divises. En aquest aspecte cobra sentit la posició de la demandant de parlar d'un contracte mixt que cau dins de l'àmbit de la Llei de Mercat de Valors.
La discussió, en tot cas, ha quedat resolta en la recent sentència del ple del Tribunal Supremde data 30/6/2015, que entén que ens trobem davant d'un instrument financer complex que determina l'aplicació de l'article art. 79 bis de la Llei de Mercat de Valors en la redacció introduïda per la Llei 47/2007, de 19 de desembre, que transposa la Directiva MIFID, desenvolupada per RD 217/2008, de 15 de febrer. També determina que no és acollible un vici del consentiment si el client minorista té coneixement expert dels riscos de l'operació contractada, fet que, com es dirà, no succeeix aquí. Extractem d'aquesta resolució dos paràgrafs que incideixen en la conceptuació d'aquest producte: "Los riesgos de este instrumento financiero exceden a los propios de los préstamos hipotecarios a interés variable solicitados en euros. Al riesgo de variación del tipo de interés se añade el riesgo de fluctuación de la moneda. Pero, además, este riesgo de fluctuación de la moneda no incide exclusivamente en que el importe en euros de la cuota de amortización periódica, comprensiva de capital e intereses, pueda variar al alza si la divisa elegida se aprecia frente al euro. El empleo de una divisa como el yen o el franco suizo no es solo una referencia para fijar el importe en euros de cada cuota de amortización, de modo que si esa divisa se deprecia, el importe en euros será menor, y si se aprecia, será mayor. El tipo de cambio de la divisa elegida se aplica, además de para el importe en euros de las cuotas periódicas, para fijar el importe en euros del capital pendiente de amortización, de modo que la fluctuación de la divisa supone un recálculo constante del capital prestado. Ello determina que pese a haber ido abonando las cuotas de amortización periódica, comprensivas de amortización del capital prestado y de pago de los intereses devengados desde la anterior amortización, puede ocurrir que pasados varios años, si la divisa se ha apreciado frente al euro, el prestatario no solo tenga que pagar cuotas de mayor importe en euros sino que además adeude al prestamista un capital en euros mayor que el que le fue entregado al concertar el préstamo.
Esta modalidad de préstamo utilizado para la financiación de la adquisición de un activo que se hipoteca en garantía del prestamista, supone una dificultad añadida para que el cliente se haga una idea cabal de la correlación entre el activo financiado y el pasivo que lo financia, pues a la posible fluctuación del valor del activo adquirido se añade la fluctuación del pasivo contraído para adquirirlo, no solo por la variabilidad del interés, ligada a un índice de referencia inusual, el Libor, sino por las fluctuaciones de las divisas, de modo que, en los últimos años, mientras que el valor de los inmuebles adquiridos en España ha sufrido una fuerte depreciación, las divisas más utilizadas en estas "hipotecas multidivisa" se han apreciado, por lo que los prestamistas deben abonar cuotas más elevadas y en muchos casos deben ahora una cantidad en euros mayor que cuando suscribieron el préstamo hipotecario, absolutamente desproporcionada respecto del valor del inmueble que financiaron mediante la suscripción de este tipo de préstamos".
(...)
La Sala considera que la "hipoteca multidivisa" es, en tanto que préstamo, un instrumento financiero. Es, además, un instrumento financiero derivado por cuanto que la cuantificación de la obligación de una de las partes del contrato (el pago de las cuotas de amortización del préstamo y el cálculo del capital pendiente de amortizar) depende de la cuantía que alcance otro valor distinto, denominado activo subyacente, que en este caso es una divisa extranjera. En tanto que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 99/2021, 23 de Febrero de 2021
...Nº 13); sentencia de la Sección 21ª de Madrid, nº 362/2016 de 15 de septiembre (Documento Nº 14); y sentencia de la Audiencia Provincial de Girona núm. 188/2015 de 13 julio -Sección 2ª-, (Documento Nº 15), al considerar que resulta notoria la existencia de jurisprudencia contradictoria de l......