SJCA nº 1 363/2015, 3 de Septiembre de 2015, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 3 de Septiembre de 2015 |
| ECLI | ES:JCA:2015:1303 |
| Número de Recurso | 60/2015 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ABREUJAT 60/2015
Secció: C
Part actora: ALLIANZ SEGUROS Y REASEGUROS, SA
Representant part actora: PAULINA ROURE VALLES
Part demandada: AJUNTAMENT DE SENTERADA
Representant part demandada: JOSEP LLUIS RODRIGUEZ ROS
SENTÈNCIA Núm. 363/2015
LLEIDA, a 3 de setembre de 2015.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJAT en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 60 de l'any 2015 , promogut a instància de l'entitat asseguradora ALLIANZ SEGUROS Y REASEGUROS SA, representada per la procuradora Sra. Paulina Roure Vallés i assistida per la lletrada Sra. Yolanda Vila Morales, enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT DE SENTERADA, assistit i representat pel lletrat Sr. Josep Lluís Rodríguez Ros. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 4 de febrer de 2015 contra la desestimació presumpta de la sol·licitud de responsabilitat patrimonial formulada el 6 de febrer de 2014.
SEGON.- La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions, amb expressa imposició de costes a la demandada.
Un cop personada l'Administració i remés l'expedient administratiu, exposats els arguments que motivaven la seva oposició a la demanda i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs amb expressa imposició de costes a l'adversa.
TERCER .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- DE L'ACCIÓ EXERCITADA
Com s'anticipava en l'antecedent de fet primer, el recurrent interposà el recurs contenciós administratiu, contra la desestimació presumpta de la sol·licitud de responsabilitat patrimonial formulada el 6 de febrer de 2014.
Interessa la part recurrent que l'Ajuntament de Senterada, com a titular de l'explotació cinegètica, la indemnització de 2.165,99 euros soferts el 6 de novembre de 2013 en el vehicle Peugeot 206 de matrícula .... RGZ , propietat del Servei Informàtic Professional SCP, causats, suposadament per la irrupció d'una espècie cinegètica en el punt kilomètric 315,8 de la carretera N- 260.
L'Administració, per la seva banda, esgrimeix no es dóna cap dels supòsits en els que la legislació vigent reconeix la responsabilitat dels titulars del coto de caça. Així mateix defensa que la inexistència de passos de fauna és només imputable a l'administració, titular de la via que, no obstant va procedir a senyalitzar la zona. També considera que el titular del coto ha actuat amb diligència. En canvi el conductor no va acomodar la velocitat a la senyalització existent, tenint en compte que és un tram de via amb visibilitat i a l'absència de marques de frenada en la via.
SEGON.- DELS REQUISITS DE LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL
L'acció jurídica d'exigència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques es correspon amb l'exercici del dret conferit als ciutadans per l' article 106.2 de la Constitució , per veure's rescabalats de tota lesió que pateixin qualsevol dels seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, tret dels casos de força major.
El règim de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques apareix regulat en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de Règim Jurídic de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Una nodrida jurisprudència ha definit els requisits d'èxit de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Administració en la línea següent:
-
L'acreditació de la realitat del resultat dolós - "en tot cas, el mal al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones" -.
-
La antijuridicitat de la lesió produïda per no concórrer en la persona afectada el deure jurídic de suportar el perjudici patrimonial produït.
-
La imputabilitat a l'Administració demandada de l'activitat, entenent-se la referència al "funcionament dels serveis públics" com comprensiva de tota classe d'activitat pública, tant en el sentit jurídic com material i inclosa l'actuació per omissió o passivitat; i entenent-se la fórmula d'articulació causal com l'apreciació de que el desplegament de poder públic ha estat determinant en la producció de l'efecte lesiu; havent-se de precisar que per l'apreciació d'aquesta imputabilitat resulta indiferent el caràcter lícit o il·lícit de l'actuació administrativa que provoca el mal, o culpa subjectiva de l'autoritat o Agent el el causa.
-
L'excepció exonerant en els supòsits de força major.
-
La sujecció de l'exercici del dret al requisit temporal de que la reclamació es causi abans del transcurs de l'any des del fet que motiva la responsabilitat - "en tot cas, el dret a reclamar prescriu a l'any produït el fet o acte que motiva la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu. En el cas de mals, de caràcter físic o psíquic, a les persones el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l'abast de les seqüeles" -. ( STSJ de Catalunya de 29 de gener del any 2007 ).
TERCER.- DEL RÈGIM JURÍDIC APLICABLE I L'EVOLUCIÓ DOCTRINAL
Seguint la fonamentació de la STJ de Catalunya de 8 de febrer de 2012 (Secció 4ª), així com la que inclou la Sentència de 26 de setembre del 2014 d'aquest mateix Jutjat , es farà una prèvia exegesi de l'evolució de la normativa que regula aquesta matèria.
En aquest sentit s'ha de partir de l'apartat primer de l' article 33 de la Llei de Caça de 7 d'abril de 1970 que estableix el següent:
"Los titulares de aprovechamientos cinegéticos, definidos en el artículo 6.º de esta Ley , serán responsables de los daños originados por las piezas de caza procedentes de los terrenos acotados. Subsidiariamente, serán responsables los propietarios de los terrenos.
La exacción de estas responsabilidades se ajustará a las prescripciones de la legislación civil ordinaria, así como la repetición de responsabilidad en los casos de solidaridad derivados de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba