SJCA nº 17 410/2014, 28 de Noviembre de 2014, de Barcelona
| Ponente | FEDERICO VIDAL GRASES |
| Fecha de Resolución | 28 de Noviembre de 2014 |
| ECLI | ES:JCA:2014:2048 |
| Número de Recurso | 252/2014 |
Jutjat Contenciós Administratiu núm. 17
de Barcelona
Procediment abreujat núm. 252/14
SENTÈNCIA 410/14
Barcelona, a vint-i-vuit novembre dos mil catorze
Federico Vidal Grases, Magistral del Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona, he vist aquestes actuacions que ha instat la lletrada Maria Angeles Ruiz Pérez en representació de Natividad contra Institut Catalá de la Salut , representat i defensat pel lletrat Lluis Fornies Vilagrasa . Dicto sentència en nom de SM el Rei.
PRIMER. El dia 30.5.14 va entrar al Jutjat Degà d'aquesta ciutat un escrit de demanda de recurs contenciós administratiu subscrit per la part actora, en el qual, després de concretar la resolució objecte de recurs, al·legava els fets i fonaments de dret que estimava aplicables al cas i sol· licitava que s'estimés en els termes que hi exposava.
SEGON.- Per Decret de 16.6.14 després d'esmenar els defectes trobats , es va procedir a reclamar l'expedient administratiu i es va assenyalar pel el dia 14/ 11 enguany.
Es va produir sol·licituds de suspensió que van ser rebutjades i recursos que també van ser rebutjats.
TERCER.- En la data assenyalada es va celebrar la vista, el recurrent es va ratificar en el seu escrit de demanda i l'Administració demandada s'hi va oposar, després d'haver fixat la quantia i d'haver proposat i practicat els mitjans de prova que consten en l'acta i que es van considerar pertinents. Després d'això, les parts van presentar les seves conclusions i l'assumpte va quedar pendent de sentència.
CUART.- En la tramitació del procediment s'han observat les prescripcions legals.
CINQUÈ . . OBJECTE DEL PROCEDIMENT.
Aquest recurs contenciós administratiu té per objecte la pretensió anul·lativa exercitada a nom de Natividad contra la desestimació expressa de la sol·licitud d'abonament de la part proporcional de la paga extra 2012 meritada des del dia 1 de juny 2012 fins el dia 14 juliol 2012.
SISÈ.- PRETENSIONS I AL·LEGACIONS DE LES PARTS.
La part actora exposa que el Real Decreto Ley 22,012 de 13 de juliol va entrar en vigor el dia 15 juliol 2012 en aquell moment es trobava en vigor la llei dues/2012 de 29 juny de pressupostos generals de l'Estat que va entrar en vigor l'un de juliol, l'article 22 d'aquesta llei, cita jurisprudència i en conseqüència sol·licita que es dicti sentència per la qual es declari la nul·litat de l'actuació administrativa, amb reconeixement del dret del recurrent la percepció de les quantitats reclamades, amb els corresponents interessos legals en concepte d'indemnització.
L'Administració demandada s'oposa a la pretensió de l'actor, al·lega la necessitat de suspensió, el principi de legalitat que obliga a complir amb el RDL 20/12 i es remet a diverses sentencies i altres escrits i al·lega la interpretació errònia que es ve efectuant de l'article 2 , 21 20 /12 RDL i article 34 Llei de Pressupostos Generalitat 2012, per la qual cosa sol·licita la desestimació de la demanda.
PRIMER .- Entrant en el fons de l'assumpte, en primer lloc cal esmentar que aquí no s'està impugnant cap Llei ni cap Decret, sinó simplement un acte d'aplicació del RDL 12 /20, funció aquesta absolutament inherent a la jurisdicció contenciós administrativa.
Com ja s'ha exposat en diverses ocasions això no implica cap judici de constitucionalitat sobre el RDL 20/12, el qual a més, ja ha estat declarat ajustat la constitució en AATC 179/2011 i 162/12 , ni existeix cap raó per suspendre els procediments en virtut de qüestions de constitucionalitat que altres Jutjats ó Tribunals hagueren pogut plantejar, ja que es tracte d'un simple judici sobre l'aplicació de la dita norma.
La circumstància al·legada per d'haver procedit el Tribunal Suprem ( i diversos TTSSJJ) a presentar una qüestió d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional no implica per res ni l'obligació d'aquest Jutjat a actuar de la mateixa manera ni tampoc li obliga a suspendre el procediment.
Dono per reproduïts els arguments de la Interlocutòries que desestimen la sol·licituds i recurs interposats per l'administració en quant diuen:
A aquests efectes l' article 163 CE estableix que:
"Cuando un órgano judicial considere, en algún proceso, que una norma con rango de ley, aplicable al caso, de cuya validez dependa el fallo, pueda ser contraria a la Constitución, planteará la cuestión ante el Tribunal Constitucional en los supuestos, en la forma y con los efectos que establezca la ley, que en ningún caso serán suspensivos.".
Els articles 35 i següents LOTC , estableixen la suspensió del procediment exclusivament en relació amb el procés seguit davant el Jutjat o Tribunal instant de la qüestió, no en relació amb els restants que tramiten procediments idèntics o similars.
I això és així perquè l' article 5 LOPJ estableix que:
2 cuando un órgano judicial considere, en algún proceso, que una norma con rango de ley, aplicable al caso, de cuya validez dependa fallo, puede ser contraria a la constitución, planteará la cuestión ante el tribunal constitucional, con arreglo a lo que establece sobre orgánica
3.- Procederá el planteamiento de la cuestión de inconstitucionalidad cuando por vía interpretativa no sea posible la acomodación de la norma del ordenamiento costero.
En conseqüència amb aquest cos legal, cal indicar que segons reiterada jurisprudència constitucional, la formulació de la qüestió d'inconstitucionalitat, o, si escau la suspensió del procediment a l'espera del resultat d'alguna de les qüestions d'inconstitucionalitat formulades, no és un dret dels recurrents al reconeixement dels quals aquest obligat l'òrgan judicial quan l'hi demani una part.
La formulació d'una qüestió d'inconstitucionalitat o, si escau la suspensió del procediment a l'espera del resultat d'alguna de les qüestions formulades és una obligació del Jutjat o Tribunal si es troba en el supòsit de l' article 5 LOPJ , és a dir si alberga dubtes sobre si alguna norma, aplicable i de la validesa de la qual depengui la decisió .
I en conseqüència, si hi ha dubtes procedeix o formular la qüestió o suspendre. I si no hi ha dubtes no procedeix d'una ni una altra opció, sinó prosseguir el procediment fins a dictar sentència.
El propi Tribunal Constitucional ha declarat que el plantejament de qüestions d'inconstitucionalitat o, la suspensió a l'espera del seu resultat, és una prerrogativa exclusiva i irrevisable de l'òrgan jurisdiccional ( art 31 LOTC ), per a resoldre els dubtes que el mateix pugui tenir sobre la constitucional d'una llei que es reveli decisiva en la decisió..
Dit l'anterior convé aclarir que en aquest procediment no es discuteix sobre la constitucionalitat del RDL 20/12, ja que el mateix ja ha sigut declarat ajustat la constitució pel Tribunal Constitucional en diferents resolucions ( AATC 179/2011, de 13 de desembre i 162/2012, de 13 de setembre ). En conseqüència no existeix cap dubte sobre la constitucionalitat d'aquesta norma.
Aquí no s'està estudiant la constitucionalitat del RDL 20/12, sinó una qüestió molt més simple consistent a determinar com s'han interpretat i aplicat les normes de cobertura per part de l'administració
Tampoc existeix cap dubte sobre la irrellevància constitucional de la qüestió aquí plantejada, que es redueix a una qüestió de legalitat ordinària sobre la retroactivitat de les lleis i en relació amb la meritació de pagues extres o nòmines.
D'altra banda tampoc escau la suspensió, o, la qual cosa és el mateix la presentació de qüestió d'inconstitucionalitat quan segons l' article 5 LOPJ quan per via interpretativa sigui possible l'acomodació de la norma de l'ordenament constitucional
Això últim és el que succeeix en el cas jutjat, perquè davant el silenci de la norma que suprimeix la paga extraordinària de nadal al personal laboral del sector públic de la part ja reportada existeixen eines i principis tants constitucionals com a laborals que permeten donar una solució acomodada i ajustada a la Carta Magna, mitjançant una interpretació harmònica i conformement als criteris establis pel nostre ordenament conforme a les normes d'aplicació, i sense necessitat per res de suspendre a l'espera de la resolució del Tribunal Constitucional.
SEGON.- L' article segon del RDL 20/12 , estableix:
En el año 2012 el personal del sector público definido en el artículo 22. Uno de la Ley 2/2012, de 29 de junio, de Presupuestos Generales del Estado , verá reducida sus retribuciones en las cuantías que corresponda percibir en el mes de diciembre como consecuencia de la supresión tanto de la paga extraordinaria como de la paga adicional de complemento específico o pagas adicionales equivalentes de dicho mes.
2. Para hacer efectivo lo dispuesto en el apartado anterior, se adoptarán las siguientes medidas: (...)
2.2 El personal laboral no percibirá las cantidades en concepto de gratificación extraordinaria con ocasión de las fiestas de Navidad o paga extraordinaria o equivalente del mes de diciembre del año 2012. Esta reducción comprenderá la de todos los conceptos retributivos que forman parte de dicha paga de acuerdo con los convenios colectivos que resulten de aplicación.
La aplicación directa de esta medida se realizará en la nómina del mes de diciembre de 2012, sin perjuicio de que pueda alterarse la distribución definitiva de la reducción en los ámbitos correspondientes mediante la negociación colectiva, pudiendo, en este caso, acordarse que dicha reducción se ejecute de forma prorrateada entre las nóminas pendientes de percibir en el presente ejercicio a partir de la entrada en vigor de este Real Decreto-ley ..." y el art. 6 del Real Decreto-Ley 20/2012 , añade que: "Durante el año 2012, se suprime para el personal laboral del sector público la percepción de la gratificación extraordinaria con ocasión de las fiestas de Navidad contenida en el art. 31 del Estatuto de los Trabajadores , aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo , y sin...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba