STSJ Cataluña 6633/2008, 9 de Septiembre de 2008
| Ponente | ASCENSION SOLE PUIG |
| ECLI | ES:TSJCAT:2008:14419 |
| Número de Recurso | 4605/2008 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 6633/2008 |
| Fecha de Resolución | 9 de Septiembre de 2008 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
RU
IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG
Barcelona, 9 de setembre de 2008
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 6633/2008
En el recurs de suplicació interposat per Juan Pablo a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 5 de febrer de 2008 dictada en el procediment núm. 234/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part ENYESADOS DIEGO GARCIA PEREZ, i el
FONS DE GARANTIA SALARIAL. Ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.
ANTECEDENTS DE FET
En data 10 de maig de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de feber de 2008, que contenia la decisió següent:
"Que desestimando la demanda por despido interpuesta por D. Juan Pablo contra la empresa DIEGO GARCÍA PÉREZ y contra el FOGASA, debo absolver y absuelvo a los demandados de los pedimentos de la demanda formulada en su contra"
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
El demandante, D. Juan Pablo, ha prestado servicios por cuenta y dependencia de la empresa DIEGO GARCÍA PÉREZ, en el sector de la construcción, con las circunstancias de antigüedad desde el día 11-1-07, categoría profesional de oficial 1ª y salario mensual bruto de 1.319,18 euros, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.
El actor fue dado de baja en la Seguridad Social por la empresa demandada el 30-3-07 por causa de "baja voluntaria del trabajador".
El demandante no ha ostentado en la empresa demandada la condición de representante legal o sindical de los trabajadores.
Interpuesta la preceptiva papeleta de conciliación por despido ante el órgano competente el 2-4-07, el acto se celebró el 19-4-07 con el resultado de "sin avenencia". La demanda se presentó en el Juzgado el 10-5-07.
El 28-9-07 el Juzgado de lo Social nº 2 de Lérida dictó sentencia condenando a la parte demandada a abonar al actor la suma de 1.538,06 euros en concepto de mensualidad del mes de Marzo de 2.007.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
El treballador demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima la improcedència de l'acomiadament verbal de 30 de març de 2007 i absol l'empresari demandat de la pretensió. L'objecte del recurs és revisar els fets declarats provats en la Sentència i examinar les infraccions de normes substantives en empara en l' article 191 b) i c) de la vigent Llei de Procediment laboral LPL., el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.
En el primer objecte del recurs postula la revisió del fet provat segon que es refereix a què el treballador va ser donat de baixa en el règim general de la Seguretat Social per l'empresa el dia 30 de març de 2007 per causa de "baixa voluntària", i proposa que consti que va ser acomiadat de forma verbal el dia 30 de març de 2007. Basa la modificació en les consideracions de la prova documental aportada de la qual es dedueix que va treballar tot el mes de març a fi de combatre l'afirmació de l'empresari de l'existència de dimissió voluntària per la seva part.
La doctrina jurisprudencial manté que la modificació de fets provats únicament pot ser conseqüència d'un error de fet evident i ha de derivar de la prova pericial o documental eficaç i eficient, sense haver de recórrer a deduccions lògiques o raonables, atès el caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància, raó que impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ), perquè això suposaria la substitució del criteri objectiu del jutge d'instància que, com s'ha dit, aprecia els elements de convicció segons l' article 97.2 de la Llei de Procediment Laboral, que és un concepte més extens que el de mitjans de prova, ja què compren tan els mitjans de prova que enumera l' article 299 de la LEC. 1/2000, com el comportament de les parts en el transcurs del procés i també les seves omissions, davant l'anàlisi de la part, lògicament parcial i interessada, cosa que no es pot acceptar perquè suposa un desplaçament de la funció judicial ordenada per l' article 2.1 de la Llei orgànica del Poder Judicial i per l' article 117.3 de la Constitució Espanyola de manera exclusiva als jutges i tribunals. La doctrina jurisprudencial pacífica dels Tribunals laborals i d'aquesta Sala, manté que únicament de manera excepcional els Tribunals superiors poden fer ús de la facultat de modificar i fiscalitzar la valoració de les proves feta pel jutge de la instància, ja què aquesta facultat els hi està atribuïda únicament per a supòsits en què els elements esmentats com a revisors ofereixin una força de convicció molt gran que a judici de la Sala manifestin un error de fet clar del jutge en l'apreciació de la prova.
En aplicació de la doctrina citada, considerem que la dicció del fet provat segon és conforme entre les parts, de manera que no procedeix la seva modificació, sense perjudici de la valoració judicial dels fets per determinar si es tracta d'acomiadament verbal com manté el recurrent, d'acomiadament tàcit o de dimissió voluntària del treballador com entén la sentència de la instància.
L'altre objecte de suplicació és per denunciar la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba