STSJ Cataluña 14/2008, 24 de Julio de 2008
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2008:14332 |
| Número de Recurso | 7/2008 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 14/2008 |
| Fecha de Resolución | 24 de Julio de 2008 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
NIG : 08019 - 34 - 4 - 2008 - 0026591
MDT
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, vint-i-quatre de juliol de dos mil vuit
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, ha dictat aquesta
sentència.
SENTÈNCIA NÚM. 14/2008
En les actuacions 7/2008 iniciades en virtut de demanda de Conflicte col·lectiu, ha actuat com a ponent el Il·lme. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
FETS PROVATS
La codemandada CENTRES ASSISTENCIALS REUNITS, SA (en endavant, CARSA), dedicada a l'activitat de gestió sanitària, estava integrada dins el grup empresarial QUINTA DE SALUT L'ALIANÇA, MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL A QUOTA FIXA I VARIABLE (folis 78 i següents), que exerceix com asseguradora. A més, el grup estava conformat per GESTION DE CENTROS SANITARIOS, SA (GECESA) dedicada a la gestió de residències
Dins de CARSA s'integraven els diversos centres hospitalaris que conformaven la prestació sanitària del grup l'ALIANÇA (foli 142)
La Junta General de l'Aliança de 15 de novembre de 2007 prengué la decisió d'escissió total de CARSA en onze parts, amb extinció de la dita demandada i efectes de 31 de desembre següent, amb passi de l'activitat i patrimoni a les següents mercantils (folis 100 i següents): ARTILES KRUP 100, SL, VALGRAM EUROPE, SL, FORUM PLUS, SL, COLBER EUROPE, SL, PLANTIUM CENTER, SL, TRACER CONCEPT, SL, ANTEX CENTER, SL, NALDAN UNIVERSAL 21, SL, GANTE EUROPE, SL, ORFTS EUROPE, SL I BERCAM GLOBAL, SL.
Les esmentades societats varen modificar en la mateixa data la seva denominació amb posterioritat (foli 91), adoptant els següents: SAGRAT COR, SL, CLÍNICA QUIRURGUICA ONYAR, SL, CLINICA TERRES DE L'EBRE, SL, CLINICA TERRES DE PONENT, SL, HOSPITAL DEL PALLARS, SL, CLINICA DE SABADELL, SL, INSTITUT EUROPEU DE NEUROCIENCIES, SL, CENTRE SOCIOSANITARI PALAU, SL, AMEDICS, XARXA DE CONSULTORIES DE CATALUNYA, SL, QUINTALIA AGRUPACIO, SL, GESCLINIC, GESTIÓ DE CENTRES DE SANITAT I SALUT DE CATALUNYA, SL i CLÍNIQUES DE CATALUNYA, XARXA SANITÀRIA I ASSISTENCIAL, SL.
La modificació societària consistí bàsicament en el cessament d'activitat de l'empresa CARSA i la seva escissió en les referides societats, corresponents a cadascun dels centres hospitalaris que aquella empresa gestionava fins aleshores (conforme)
La codemandada CLINICA DEL PALLARS, SL es creà per a la gestió futura de l'Hospital de Tremp (fet conforme)
QUINTALIA AGRUPACIÓ, SL té com finalitat la gestió patrimonial d'immobles (conforme)
CARSA tenia en el moment de la seva dissolució un conveni col lectiu d'empresa (a més d'un altre de franja del personal mèdic), pel que regien les seves relacions laboral els treballadors afectats per aquest conflicte (conforme)
Atès el redactat convencional referit ( art. 60 ), a CARSA existia un comitè intercentres (conforme)
En data 1 de gener de 2008 el personal que prestava els seus serveis per compte de CARSA passà a integrar-se per la via de la subrogació empresarial en l'àmbit organitzatiu de cadascuna de les dites empreses ex art. 44 TRLET (conforme)
En data 19 de febrer de 2008 la presidenta i la secretària del comitè intercentres s'adreçaren a la directora de Recursos Humans de CLINIQUES DE CATALUNYA per tal d'interessar-se per determinades condicions contractuals del CENTRE SOCIOSANITARI PALAU, SL. En data 22 de febrer de 20008 la dita persona contestà als esmentats càrrecs unitaris que no tenien competències al respecte, havent-se de formular la corresponent petició pel comitè d'empresa "ad hoc". Les dites comunicacions continuaren per intercanvis de missives en idèntic sentit en dates 27 i 28 de febrer (conforme i folis 46 a 49)
Els organismes de representació dels diversos centres de treball de CARSA han vingut mantenint des d'01.01.2008 les seves competències (interrogatori de part)
Les diferents societats que han succeït CARSA tenen un únic director de recursos humans (interrogatori de part)
Després de la subrogació a l'empresa SAGRAT COR, SL s'ha assolit l'acord de subscriure un conveni col lectiu propi, un cop finalitzi la vigència de l'actual conveni de CARSA (folis 225 a 227)
El present conflicte afecta a tots els treballadors de les empreses codemandades.
FONAMENTS JURÍDICS
La relació de fets que es declaren provats s'ha deduït de la valoració conjunta de la prova aportada, d'acord amb els principis de la sana i imparcial crítica i, més en concret, amb la prova que s'especifica en cadascun d'ells.
Val a dir que el substrat fàtic concorrent en la present litis és substancialment pacífic, sense que existeixin notables divergències entre els actors i les demandades al respecte.
Succintament narrats els termes del debat jurídic, es tracta de determinar si el comitè intercentres de CARSA continua mantenint la seva activitat amb posterioritat al procés d'escissió en la resta de codemandades de la dita mercantil.
Escau referir, no obstant, que el lletrat representant de les codemandades formulà a l'acte del judici un sèrie d'excepcions que, lògicament, han de ser analitzades en primer lloc de les nostres reflexions.
Així, s'al legà: a) la falta de legitimació activa del comitè intercentres per formular la demanda, atès que cap legitimació té en relació als codemandats; b) la falta de legitimació passiva de CARSA, en haver-se extingit la seva personalitat; i c) la falta de legitimació passiva de QUINTALIA AGRUPACIÓ, SL i HOSPITAL DEL PALLARS, SL.
És clar a judici de la Sala que, en bona part, la primera de les esmentades excepcions es basa en la qüestió de fons discutida abans referida. En efecte, si la Sala arriba a la conclusió que la tesi dels demandants és l'adequada a Dret -i, per tant, que el comitè intercentres ha de perviure tot i el canvi societari- l'excepció haurà de decaure. I, a l'inrevés, si les nostres reflexions ens porten a decantar-nos per l'hermenèutica empresarial resta clar que aquesta conclusió determinarà la declaració accessòria de falta de legitimació activa.
I, respecte les altres dues excepcions respecte la falta de legimitació passiva, és clar que, sense perjudici de les reflexions de fons que després farem, han de ser admeses. En efecte, cap responsabilitat es pot derivar de la hipotètica condemna, d'estimar- se la demanda, contra CARSA, atès que aquesta ha desaparegut, ni contra QUINTALIA AGRUPACIÓ, SL i HOSPITAL DEL PALLARS, SL, doncs no consta que a les mateixes, per les peculiars condicions societàries referides en els ordinals tercer i quart dels fets provats, s'hagi integrat personal procedent de CARSA.
Entrant en l'anàlisi del fons de l'assumpte, volem observar d'entrada que, com és notori, en el cas d'una subrogació empresarial, els representats dels treballadors continuen mantenint la seva representació en la nova realitat societària. Així ho contempla en forma expressa l' art. 44.5 TRLET, després de la modificació operada per la Llei 12/2001 (en la mesura en que els redactats previs res observaven en relació a l'obligació de successió de representants que la normativa comunitària sí regulava), sempre i quan l'objecte de la subrogació mantingui la seva autonomia.
No obstant, és clar que en les presents actuacions -tal i com s'ha declarat provat- la representació dels assalariats en cada centre de treball ha romàs. I allò que nega la demandada és el dret de pervivència del comitè intercentres.
Situats així els termes del debat escau analitzar, tot seguit, la naturalesa jurídica dels comitès intercentres. I, en aquest sentit, és clau en les nostres reflexions la seva condició d'organisme de representació de segon nivell o indirecta. En efecte, a diferència dels comitès d'empresa i els delegats de personal, l'existència del comitè intercentres no és obligatòria. I per bé que el seu substrat deriva del marc heterònom, la seva creació "ad hoc" es situa en el terreny de l'autonomia col lectiva, en exigir la Llei amb caràcter exclusiu el pacte constitutiu en un conveni col lectiu ( art. 63.3 TRLET ) Alhora, la seva composició no es determina en forma directa per part dels treballadors representats, sinó que es fixa en funció de la dels organismes unitaris del primer nivell (singularment, els comitès d'empresa) i en proporció a la composició dels comitès d'origen. I, finalment, les seves competències no són les universals de representació, sinó les que li atorgui el conveni.
És clar, per tant, que: a) encara que l'empresa tingui varis centres de treball no existeix cap mena d'obligació legal de creació del comitè intercentres, atès que la dita obligació derivarà de la norma convencional estatutària; b) tot i en el cas que el conveni creï el comitè intercentres, la seva elecció no s'efectuarà pels treballadors, sinó indirectament pels representants ja electes; i c), finalment, les competències dels dits organismes unitaris no esdevindran tampoc de la llei, sinó del conveni.
Els comitès intercentres, doncs, tenen com requisit constitutiu "sine qua non" el pacte col lectiu que, com a tal és constitutiu. Pacte que, contra allò que s'afirma a la demanda, per la seva eficàcia (especialment, si el conveni és d'empresa), ha de ser qualificat com a obligacional i no normatiu, atès que el seu contingut afectarà essencialment a les parts signatàries i no a les persones afectades pels àmbits materials i funcionals del conveni.
En conseqüència, en aquells casos en els què es produeix una successió de la titularitat de l'empresa,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba