STSJ Cataluña 17/2009, 17 de Abril de 2009
| Ponente | TERESA CERVELLO NADAL |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:2182 |
| Número de Recurso | 137/2007 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 17/2009 |
| Fecha de Resolución | 17 de Abril de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Civil y Penal |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Sala Civil i Penal
R. cassació i extraordinari per infracció processal núm. 137/2007
SENTÈNCIA núm. 17
Presidenta:
Excma. Sra. Mª Eugènia Alegret Burgués
Magistrats
Il·lma. Sra. Teresa Cervelló i Nadal
Il·lm. Sr. Carlos Ramos Rubio
Barcelona, 17 d'abril de 2009.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, integrada pels magistrats que s'indiquen més amunt, ha vist els
recursos de cassació i extraordinari per infracció processal núm. 137/2007 contra la Sentència dictada en grau d'apel·lació per la
Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona en el rotllo d'apel·lació núm. 905/06, com a conseqüència de les actuacions
de divorci núm. 49/06 seguides davant el Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona. La Sra. Irene ha interposat aquest recurs representada pel procurador Sr. Joaquín Ruiz Bilbao i defensada pel lletrat Sr.
Carlos Prim Solsona. És part contra la qual es recorre el Sr. Narciso, representat pel procurador
Sr. Ildefonso Lago Pérez i defensat pel lletrat Sr. Luis Balius Juli.
ANTECEDENTS DE FET
El procurador dels tribunals Sr. Joaquín Ruiz Bilbao, en representació de Doña. Irene, va formular la demanda de divorci núm. 49/06 en el Jutjat de Primera Instància núm. 14 de Barcelona. Seguida la tramitació legal, el Jutjat indicat va dictar Sentència amb data 27 de juliol de 2006, la part dispositiva de la qual diu el següent:
"FALLO: Que estimando parcialmente la demanda formulada por el Procurador D. JOAQUIN RUIZ BILBAO en nombre y representación de Dª. Irene contra D. Narciso representado por el Procurador D. ILDEFONSO LAGO PEREZ así como estimando íntegramente la reconvención planteada por la representación de éste último, debo declarar y declaro la disolución del matrimonio contraído por los cónyuges con todos los efectos inherentes a dicha declaración.
En cuando a las medidas reguladoras de la crisis familiar, debo establecer las siguientes:
-
- Atribuyo la guarda y custodia del hijo menor Alberto a la madre, manteniendo el resto de las funciones de la patria potestad en forma compartida, por lo que ambos progenitores habrán de actuar de consuno en todas aquellas cuestiones relevantes para la formación, desarrollo integral y prevención de la salud del hijo, absteniéndose de adoptar decisiones unilaterales y sometiendo a la decisión judicial las controversias que puedan surgir en el ejercicio de las responsabilidades derivadas de la filiación.
-
- El régimen de comunicación paterno-filial será de caracter libre.
-
- Se asigna el uso del domicilio familiar ala madre y al hijo que con la misma convive por el termino de dieciocho meses. Al abandonar la vivienda conyugal el demandado abonará a la actora la cantidad de 30.000 euros.
4.- La contribución a los alimentos de los hijos es proporcional a los ingresos de cada uno de los progenitores y al tener encomendada la madre la guarda y custodia del hijo, será quien administre sus necesidades económicas, para lo que el padre contribuirá con la cantidad mensual 1.600 euros (que durante el tiempo en que el hijo permanezca en el domicilio familiar se reducirá a 1.000 euros) que deberá ingresar en los cinco primeros días de cada mes en la cuenta bancaria que el otro progenitor designe, sin que sea admisible ninguna otra forma de pago. La cantidad consignada deberá ser actualizada, sin necesidad de requerimiento previo, por el obligado al pago, cada primero de año, en la misma proporción que experimente la variación del IPC del ejercicio anterior. Por otra parte ambos progenitores asumirán por mitad los posibles gastos extraordinarios de salud y educación de caracter necesario y consensuarán o resolverán judicialmente los de caracter simplemente conveniente.
-
- Se constituye pensión por desequilibrio económico a favor de la demandante, en la cuantía de 2.600 euros (que por mientras permanezca en el domicilio familiar se reducirá a 2.000 euros), que deberá ser pagada por el otro cónyuge y que deberá ser actualizada cada primero de año por el obligado al pago, de acuerdo con el IPC del ejercicio anterior.
-
- Se acuerda el devengo de una indemnización en aplicación del art. 41 del Codi de Familia catalan a favor de la actora por la cantidad de 295.361 euros".
Contra aquesta Sentència, les dues parts van interposar sengles recursos d'apel·lació, que es van admetre i es van substanciar en la Secció 18a de l'Audiència Provincial de Barcelona, la qual va dictar Sentència en data 13 de setembre de 2007, amb la part dispositiva següent:
"FALLAMOS: Que estimando parcialmente el recurso de apelación interpuesto por la representación de DÑA. Irene, así como también parcialmente el formulado por la de D. Narciso, contra la sentencia de fecha 27-7-2006, dictada por el Ilmo. Magistrado-Juez del Juzgado de Primera Instancia 14 de los de Barcelona, debemos revocar y revocamos la expresada resolución en el sentido de que la indemnización por razón de trabajo será de 425.843€, y la pensión compensatoria de 3000€ cuando la apelante salga de la vivienda conyugal; hasta entonces será de 2.400€, confirmando los demás extremos de la misma, ello sin que proceda hacer especial declaración sobre el pago de las costas causadas en esta alzada".
Contra aquesta Sentència, el procurador Sr. Joaquín Ruiz Bilbao, en representació de Doña. Irene, va interposar un Recurs de cassació i un recurs extraordinari per infracció processal que, per interlocutòria d'aquesta Sala, de data 18 de febrer de 2008, es van admetre a tràmit i es van traslladar a la part contrària i personada perquè formalizés la seva oposició per escrit en el termini de vint dies.
Per provisió de data 31 de març de 2008, es va tenir per formulada l'oposició al recurs de cassació i, d'acord amb l' art. 485 de la Llei d'enjudiciament civil, es va assenyalar per a la seva votació i decisió el dia 13 d'octubre de 2008, data en què ha tingut lloc.
Ha estat ponent la Il·lma. Sra. Teresa Cervelló i Nadal.
FONAMENTS DE DRET
Recurs per infracció processal
El primer motiu d'infracció processal, a l'empara de l' article 469.1.2 LEC, denuncia la vulneració de les regles legals sobre la valoració, apreciació i distribució de la càrrega de la prova, amb infracció dels articles 217, 218.2, 307, 316, 319, 326 i 348 de la LEC, respecte a la quantificació del desequilibri patrimonial entre els cònjuges. Desenvolupa l'esmentat motiu en nou apartats, erròniament numerats de l'1 al 10 (falta el 7), als quals donarem resposta separadament, seguint l'esquema plantejat pel recurrent
Al·lega, al primer apartat del motiu, la infracció dels art. 217, 218.2 i 326 en relació amb el 319 LEC, perquè la Sentència considera acreditat que durant el matrimoni el demandat, ara part contra la qual es recorre, va vendre immobles per valor de 42.496.300 ptes. i en va comprar per valor de 46.300.000 ptes., quan, diu, de la prova practicada resulta que els béns adquirits abans del matrimoni i venuts durant el matrimoni consisteixen únicament en un immoble (apartament de Baqueira) per un import de 14.000.000 ptes. i per aquest motiu considera que la Sentència impugnada només ha tingut en compte les manifestacions del Sr. Narciso, i no les proves practicades.
Resulta, però, que l'afirmació esmentada no té cap influència en la decisió de l'Audiència respecte al valor del patrimoni immobiliari del Sr. Narciso, ni constitueix la raó de decidir de la Sentència impugnada, perquè, com veurem, el quantifica exclusivament en funció de la valoració d'altres béns.
Malgrat això, i a l'efecte de procurar al recurrent el dret a la tutela judicial efectiva, el fet de d'haver-lo plantejat com a motiu d'infracció processal mereix que donem resposta a la seva objecció processal a la Sentència contra la qual recorre, al·legant error en la valoració de la prova relativa a aquest punt del recurs.
Declara la Sentència esmentada: "así ha quedado acreditado que el Sr. Narciso vendió propiedades suyas después del matrimonio por 42.496.300 Ptas. Y compró por 46.300.000 Ptas."
Al marge que de la prova practicada hagi quedat acreditat, com ha quedat, l'import total obtingut pels immobles venuts durant el matrimoni, és la recurrent mateix qui, en el seu escrit del recurs, proporciona els elements dels quals es deriva que l'Audiència, tenint en compte els mitjans probatoris practicats, ha valorat correctament la prova, contràriament al que sosté.
En la relació que fa, en el seu escrit de recurs, dels béns immobles (4) que el demandat ha al·legat haver venut durant el matrimoni, n'hi ha tres que es van vendre els anys 1998 i 2005, i un venut l'any 1987. Tenint en compte que el matrimoni es va celebrar el 17 de setembre de 1988, resulta obvi que només els venuts els anys 1998 i 2005 ho van ser durant el matrimoni.
Del document 17 que s'adjunta a la demanda (prova de l'actora i recurrent) es desprèn que l'apartament de Baqueira Beret es va vendre el 6 de març de 1998 per 14.000.000 ptes.; el document 18 de la contestació a la demanda (prova del demandat) acredita que el pis i el pàrquing de Carles III es van vendre el 28 de desembre de 1998 per 17.000.000 ptes.; i el document 43 de la demanda (adjuntat per la recurrent) prova que el local de Viladrau el va vendre el Sr. Narciso el 10 de maig de 2005 per 10.196.300 ptes. Les tres quantitats anteriors sumen 41.196.300 ptes., xifra que no es correspon amb els 42.496.300 ptes. que diu la Sentència, però es tracta d'un error material que no té cap incidència en el procediment, com encertadament diu la recurrent en el seu escrit. El que és clar és que, contràriament al que defensa la recurrent, la Sentència impugnada només ha considerat acreditat el valor de les propietats venudes durant el matrimoni en tenir només en compte les tres finques venudes...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba