STSJ Cataluña 607/2015, 3 de Junio de 2015
| Ponente | NURIA CLERIES NERIN |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:6357 |
| Número de Recurso | 1496/2011 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 607/2015 |
| Fecha de Resolución | 3 de Junio de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ PRIMERA
RECURS ORDINARI (LLEI 1998) 1496/2011
Parts: DEPARTAMENT DE LA PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA C/ T.E.A.R.C.
Codemandat: JOAQUIM SIMO MATERIALS PER LA CONSTRUCCIO S.L.
S E N T È N C I A NÚM. 607
MAGISTRATS:
IL LMA. SRA. NÚRIA CLÈRIES NERÍN
IL LM. SR. RAMON GOMIS MASQUÉ
IL LM. SR. JOSÉ LUIS GÓMEZ RUIZ
Barcelona, 3 de juny de 2015.
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ PRIMERA), constituïda per a la resolució d'aquest recurs, ha pronunciat, en nom del rei, la Sentència següent en el recurs contenciós administratiu núm. 1496/2011, interposat pel DEPARTAMENT DE LA PRESIDENCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, representat per l'ADVOCADA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, contra T.E.A.R.C., representat per l'ADVOCAT DE L'ESTAT i contra JOAQUIM SIMO MATERIALS PER LA CONSTRUCCIO S.L., representat pel procurador CARLOS PONS DE GIRONELLA
Hi ha estat ponent la Il lma. Sra. Magistrada NÚRIA CLÈRIES NERÍN, la qual expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS DE FET
L'Advocada de la Generalitat de Catalunya, en representació de la part actora, va interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució que se cita en el fonament de dret primer.
Acordada la incoació d'aquestes actuacions, se'ls va donar el curs processal previst per la Llei d'aquesta jurisdicció, i les parts, arribat el moment i per ordre, van despatxar els tràmits conferits de demanda i contestació, en què, en virtut dels fets i fonaments de dret que hi consten, van sol licitar, respectivament, l'anulació dels actes objecte del recurs i la desestimació d'aquest.
El procés va continuar el seu curs i es va tramitar tal com consta en les actuacions i, finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i decisió, diligència que va tenir lloc en la data establerta.
En la substanciació d'aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals.
FONAMENTS DE DRET
L'Advocada de la Generalitat recorre en via jurisdiccional contra la Resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya de 20 de juliol de 2011, que va estimar la reclamació economicoadministrativa núm. 25/00081/2008 formulada per Joaquim Simo Materials per la construcció, S.L. Puig contra la liquidació provisional practicada pel concepte Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.
El TEARC estima la reclamació en considerar que el procediment de gestió havia caducat. En fonament al que diuen articles 129, 130 i 104 d) de la LGT, fixa com a dies a quo de l'inici del còmput del termini de caducitat (sis mesos) el dia en que es va notificar la proposta de liquidació (2 de maig de 2007) i com a dies ad quem el de la notificació de la liquidació(8 de novembre de 2007).
El TEARC després de concloure que és procedent anul·lar la liquidació perquè aprecia la caducitat de l'expedient de verificació de dades, afegeix " sin que la interposición de la presente reclamación tenga carácter interruptivo de la prescripción de conformidad con el criterio sentado por Resolución del Tribunal EconómicoAdministrativo Central de fecha 26 de octubre de 2010 (RG 00-4337-2009) en la que se expone:
"lo argumentado hasta ahora, a la vista de la regulación expresa contenida en los artículos 92 de la Ley 30/1992, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común y actual 104.5 de la Ley 58/2003, General Tributaria, nos conduce a negar efectos interruptivos de la prescripción a cuantas reclamaciones y recursos ha interpuesto el interesado en plazo para obtener de los Tribunales aquella declaración de caducidad.
Al margen de la conservación de determinadas actuaciones instruidas en el seno del procedimiento caducado ( art. 104.5 de la Ley 58/2003, que, ni tan sólo resultaría de aplicación al caso, atendida la fecha de entrada en vigor de tal norma), y que únicamente responden a la ponderación de los principios administrativos y tributarios antes señalados, lo cierto es que la normativa administrativa y tributaria tantas veces citada, suprime todos los efectos jurídicos que eventualmente pudieran dimanar de aquel procedimiento caducado, en una clara voluntad de eliminar todo rastro jurídico del procedimiento instruido, salvaguardando, eso sí, el derecho sustantivo del órgano administrativo actuante para el que, simplemente, el procedimiento caducado es inocuo, ni lo perjudica ni interrumpe el plazo de prescripción. La preservación de esos efectos legales, derivados de la perención del procedimiento que la caducidad supone, exigen que tampoco interrumpa el cómputo del plazo de prescripción del derecho sustantivo el recurso o reclamación dirigido a que sea declarada la caducidad del procedimiento".
L'advocada de la Generalitat centra la impugnació en l'últim extrem de la resolució del TEARC, quan interpreta que la interrupció de la reclamació no va tenir caràcter interruptiu de la prescripció.
Tant l'advocat de l'Estat en representació del TEARC com el de la part reclamant s'oposen al recurs.
La qüestió plantejada es refereix a la conclusió final que, en base al dit pel TEAC en resolució de 26 d'octubre de 2010, arriba el TEARC, de que la interposició de les reclamacions economicoadministrativa per part dels contribuents a fi d'obtenir la declaració de caducitat no interrompen la prescripció.
L'advocada de la Generalitat exposa que no ens trobem davant del mateix supòsit a què es refereix el TEARC, atès que el contribuent en cap moment ha instat el procediment per obtenir la caducitat. La reclamació va estar instada per la discrepància en la comprovació de valors. En aquest cas, ha estat el mateix TEARC qui ha acordat la caducitat d'ofici. Considera que el TEARC està fent una interpretació que no s'ajusta al que preveu l' article 68.1.b) de la LGT, ja que en aquest article no s'estableixen distincions pel que fa al motiu de les reclamacions economicoadministratives. En suport, cita les sentències del Tribunal Suprem de 8 de maig de 2008 i 20 de maig de 2009, conforme a les quals la interposició per part de l'obligat tributari de recurs o reclamació economicoadministrativa produeix l'efecte d'interrompre la prescripció, de manera que si el procediment hagués caducat i en la data en què s'hagués produït la caducitat no hagués transcorregut el termini de prescripció, la interposició d'una reclamació hauria evitat la prescripció del dret de l'administració en interrompre-la.
L' article 68,1b) de la LGT preveu com a motiu d'interrupció del termini de prescripció del dret de l'Administració per determinar el deute tributari mitjançant l'oportuna liquidació, entre d'altres, la interposició de reclamacions o recursos de qualsevol classe, per les actuacions realitzades amb coneixement formal de l'obligat tributari en el curs de les reclamacions o recursos esmentats [...]
La qüestió plantejada se centra a determinar si quan l' article 68,1 LGT es refereix a "la interposició de reclamacions o recursos de qualsevol classe" es refereix també a les interposades en recursos caducats. La resolució del Tribunal Económico-Administrativo Central de 26 de octubre de 2010, citada en la resolució impugnada, nega efectes interruptius de la prescripció a aquells recursos o reclamacions dirigides a que sigui declarada la caducitat del procediment, i això ho fonamenta en els efectes legals derivats "de la perención del procedimento que la caducidad supone ".
L'advocat de l'Estat i de la part reclamant fonamenten l'oposició al recurs amb base a la norma especifica que sobre caducitat dels procediments disposa l' article 104,5 de la LGT, la qual estableix que "la caducitat no produeix, per ella mateixa, la prescripció dels drets de l'Administració tributària, però les actuacions realitzades en els procediments caducats no poden interrompre el termini de prescripció [...]
Després d'un llarg debat aquest Tribunal ha arribat a la conclusió que la reclamació econòmicoadministrativa si té virtualitat per a interrompre la prescripció. En la Sentència Núm. 576/2015 de 26 de maig, que compta amb un vot particular, es recull el criteri majoritari, el qual per unitat de doctrina es remetem. En el Fonament Setè hem dit:
La Ley General Tributaria, al prever en su artículo 68.1 que el plazo de prescripción del derecho de la Administración a determinar la deuda tributaria se interrumpe por cualquier acción de la Administración tributaria realizada con conocimiento formal del obligado tributario conducente al reconocimiento, regularización, comprobación, inspección, aseguramiento y liquidación de todos o parte de los elementos de la obligación tributaria que proceda [párrafo a)] y por la interposición de reclamaciones o recursos de cualquier clase, por las actuaciones realizadas con conocimiento formal del obligado tributario en el curso de dichas reclamaciones o recursos [párrafo b)], no hace ningún distingo en cuanto al grado de invalidez de la actuación administrativa a que se refiere el párrafo a), ni de la que constituye el objeto de las reclamaciones o recursos a que se refiere el párrafo b).
En primer lugar, hemos de convenir en que el reconocimiento de efecto interruptivo a la interposición de reclamaciones y recursos de cualquier clase del artículo 68.1.a) de la Ley General Tributaria no puede interpretarse en términos simplemente literales. La interpretación sistemática de tal precepto conduce, sin forzamiento alguno, a considerar que tanto los actos nulos de pleno derecho como los recursos o reclamaciones contra los mismos no interrumpen la prescripción. En efecto, las causas de nulidad de pleno derecho en el ámbito tributario se recogen en el artículo 217 LGT, y cuando dicho precepto emplea el término "nulidad de pleno derecho", lo hace en sentido técnico ( artículo 12.2 LGT...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba