SAP Barcelona 976/2004, 15 de Octubre de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:12240 |
| Número de Recurso | 260/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 976/2004 |
| Fecha de Resolución | 15 de Octubre de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel·lació nº 260/04-C
Procediment Abreujat nº 114/02
Jutjat Penal nº 04 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, quinze d'octubre de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 114/02 del Jutjat Penal nº 4 dels de Barcelona , en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Fidel contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 9 de desembre de 2003 , per delicte de robatori amb força. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Fidel como autor responsable de un delito continuado de robo con fuerza en las cosas, concurriendo la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal atenuante analógica de drogadicción, a la pena de DOS AÑOS DE PRISIÓN, con inhabilitación especial del derecho de sufragio pasivo durante la condena, y al pago de las costas causadas en este procedimiento. Con reserva de acciones civiles a favor de Dorma SL".
Contra l'esmentada resolució va interposar dins de termini legal recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 23 de gener de 2004, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 1.9.04 es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 13 d'octubre per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol· licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el Tribunal.Tercer.- En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduïda a fi d'evitar reiteracions inútils, llevat la supressió íntegra del paràgraf segon (fets succeïts entre el dia 28.4.00 i 1.5.00).
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel·lació en tres motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre , d'enjudiciament criminal abreujat, consistents en: 1)- Error del jutge penal en la valoració de la prova testifical practicada en el judici oral; 2)- Vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència, previst en l' art. 24.1 CE , i aplicació indeguda dels arts. 240 i 76 del Codi Penal ;
3) Infracció de llei derivada d'incompliment de garanties processals generadora d'indefensió, amb vulneració dels arts. 9 i 24.2 de la Carta Magna .
La Sala, per evidents raons de jerarquia normativa i coherència jurídica sistemàtica en la resolució del recurs, haurà d'invertir l'ordre de resposta als esmentats motius d'apel·lació.
-
Atès que el recurrent afirma en el darrer apartat del seu extens escrit de recurs que s'ha produït una vulneració del principi constitucional de presumpció d'innocència, caldrà analitzar aquesta qüestió abans d'entrar en l'estudi de la hipotètica infracció dels principis de legalitat ordinària que regulen les normes processals, i el subsidiari error en la valoració de les proves, puix la seva estimació faria innecessari l'examen de la resta de motius d'apel·lació.
L'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral gravat en CD audiovisual pel jutjat penal, palesa que la pràctica provatòria s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, contradicció en debat públic d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les proves que han format la seva plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim . Escau recordar, que el Tribunal Constitucional ja va exigir des dels seus inicis que les proves de càrrec aportades a judici siguin vàlides i avaluables per l'òrgan jurisdiccional, - STC 70/85 - practicades amb immediació del tribunal sentenciador - STC 98/90 - i sota els principis de publicitat, oralitat i contradicció STC 31/91 -. Partint d'aquestes premisses jurisprudencials, que en l'afer sotmès a judici es compleixen amb escreix, cal concloure que no es produeix pas infracció del dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan la sentència relati uns fets que -a criteri del jutjador- han quedat provats amb l'anàlisi contrastat de les diferents proves practicades en el judici.
La part que ha vist frustrades les seves expectatives d'obtenir una sentència favorable, en aquest cas la defensa de l'acusat, podrà discrepar legítimament d'aquella valoració inculpatoria, i reclamar que s'apliqui el principi "in dubio pro reo", però no pot argumentar amb coherència que no hi ha prova vàlida, obtinguda amb intervenció de les parts i amb proscripció de tota indefensió, nucli de l' art. 24 CE . De fet, ambdues fòrmules jurídiques són antagòniques, car si es demana s'apliqui el dubte en favor de l'acusat per insuficiència de la prova de càrrec, ja s'està admetent explícitament que existeix prova, i llavors el que cal resoldre entra dins l'àmbit de la valoració de la suficiència o no per a bandejar l'esmentat dubte. Escau doncs desestimar aquest primer motiu de recurs.
-
En segon lloc, argumenta l'apel·lant que s'ha vulnerat el seu dret de defensa, amb infracció de garanties processals, puix que no se li ha lliurat dins de termini la preceptiva còpia de la gravació audiovisual en sistema informàtic CD de la vista oral celebrada en el jutjat penal, ni tampoc còpia documentada de l'Acta estesa per la Secretaria Judicial en funcions de fedatari públic.
Atès que als folis 283 i sgts de la causa es constata que en aquest cas l'òrgan jurisdiccional d'instància va fer ús de la facultat discrecional que li atorga la vigent llei orgànica 19/03, de 23 de desembre, del Poder Judicial , és a dir, la substitució de la transcripció mecanogràfica del resultat de les proves ( en especial l'interrogatori dels testimonis) , tot integrant l'Acta del plenari amb l'esmentada gravació del judici en CD, sens dubte caldria...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba