SJCA nº 1 99/2015, 12 de Marzo de 2015, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 12 de Marzo de 2015 |
| ECLI | ES:JCA:2015:393 |
| Número de Recurso | 260/2013 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ABREUJAT 260/2013 Secció: C
Parte actora: MAPFRE FAMILIAR S.A.
Representante parte actora: LAIA MINGUELLA BARALLAT
Parte demandada: AJUNTAMENT DE SANAUJA
Representante parte demandada: EUGENIA BERDIE PABA
SENTÈNCIA NÚM. 99/2015
LLEIDA, a 12 de març de 2015.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJAT en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS DE RESPONSABILITAT PATRIMONIAL, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 260 de l'any 2013 , promogut a instància de l'entitat asseguradora MAPFRE FAMILIAR SA, representada per la procuradora Sra. Laia Minguella Barallat, assistida pel lletrat Sr. Carlos Perez Ortiz, enfront l'Excel· lentíssim AJUNTAMENT DE SANAÜJA, representat per la procurada Sra. Mª Eugènia Perdie Paba i assistit pel lletrat Sr. Joan Castelltort. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 23 d'abril de 2013 contra la desestimació presumpta de la sol·licitud de responsabilitat patrimonial formulada el 26 de setembre de 2012.
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'estimés íntegrament la demanda conforme els pediments que són de veure en la mateixa, amb la corresponent condemna en costes per a l'adversa.
Per la seva banda, la part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant la desestimació del recurs amb expressa imposició de costes per a la part actora.
TERCER .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- DE L'ACCIÓ EXERCITADA
Interessa la part recurrent que l'Ajuntament de Sanaüja pagui la corresponent indemnització pels danys i perjudicis soferts pel Sr. Herminio , quan conduïa un vehicle de la seva propietat, model Citroën X SARA, matricula ....GG , per la carretera C 1412, direcció Torà, quan en l'altura PK 15,8 del terme municipal de Sanaüja, va irrompre en la via una anima mamífer corresponent a una espècie cinegètica salvatge. Segons afirma la part actora, el Sr. Herminio va intentar frenar el seu vehicle, però degut a que la incursió de l'animal va ser ràpida i pel lloc on circulava el Sr. Herminio , aquest no va poder evitar la col·lisió amb l'animal. Aquest xoc es va produir en la part frontal esquerra del seu vehicle.
La legitimació passiva li correspon a l'Ajuntament de Sanaüja com a titular del coto de caça.
L'Administració a més de negar els fets i la seva deguda acreditació, esgrimeix l'argument que no es dóna cap dels supòsits en els que la legislació vigent reconeix la responsabilitat dels titulars del coto de caça. Segueix argumentant que fora d'aquests casos taxats que més endavant analitzarem a la llum de la doctrina i la legislació vigent, la responsabilitat és d'índole subjectiu, i en el cas que ens ocupa, no s'acreditaria ni es produiria la mala gestió del coto de caça que, en el seu cas, permetria annexar-hi les responsabilitat reclamades.
SEGON.- DELS REQUISITS DE LA RESPONSABILITAT PATRIMONIAL
L'acció jurídica d'exigència de responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques es correspon amb l'exercici del dret conferit als ciutadans per l' article 106.2 de la Constitució , per veure's rescabalats de tota lesió que pateixin qualsevol dels seus bens i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics, tret dels casos de força major.
El règim de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques apareix regulat en els articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre , de Règim Jurídic de les Administracions Públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. Una nodrida jurisprudència ha definit els requisits d'èxit de l'acció de responsabilitat patrimonial de l'Administració en la línea següent:
-
L'acreditació de la realitat del resultat dolós - "en tot cas, el mal al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat amb relació a una persona o grup de persones" -.
-
La antijuridicitat de la lesió produïda per no concórrer en la persona afectada el deure jurídic de suportar el perjudici patrimonial produït.
-
La imputabilitat a l'Administració demandada de l'activitat, entenent-se la referència al "funcionament dels serveis públics" com comprensiva de tota classe d'activitat pública, tant en el sentit jurídic com material i inclosa l'actuació per omissió o passivitat; i entenent-se la fórmula d'articulació causal com l'apreciació de que el desplegament de poder públic ha estat determinant en la producció de l'efecte lesiu; havent-se de precisar que per l'apreciació d'aquesta imputabilitat resulta indiferent el caràcter lícit o il·lícit de l'actuació administrativa que provoca el mal, o culpa subjectiva de l'autoritat o Agent el el causa.
-
L'excepció exonerant en els supòsits de força major.
-
La sujecció de l'exercici del dret al requisit temporal de que la reclamació es causi abans del transcurs de l'any des del fet que motiva la responsabilitat - "en tot cas, el dret a reclamar prescriu a l'any produït el fet o acte que motiva la indemnització o de manifestar-se el seu efecte lesiu. En el cas de mals, de caràcter físic o psíquic, a les persones el termini començarà a computar-se des de la curació o la determinació de l'abast de les seqüeles" -. ( STSJ de Catalunya de 29 de gener del any 2007 ).
TERCER.- DEL RÈGIM JURÍDIC APLICABLE I L'EVOLUCIÓ DOCTRINAL
Seguint la fonamentació de la STJ de Catalunya de 8 de febrer de 2012 (Secció 4ª), així com la que la de la Sentència de 26 de setembre del 2014 d'aquest mateix Jutjat , es farà una prèvia exegesi de l'evolució de la normativa que regula aquesta matèria.
En aquest sentit s'ha de partir de l'apartat primer de l' article 33 de la Llei de Caça de 7 d'abril de 1970 que estableix el següent:
"Los titulares de aprovechamientos cinegéticos, definidos en el artículo 6.º de esta Ley , serán responsables de los daños originados...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba