SJCA nº 1 66/2015, 25 de Febrero de 2015, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 25 de Febrero de 2015 |
| ECLI | ES:JCA:2015:391 |
| Número de Recurso | 454/2012 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ORDINARI 454/2012
Part actora : PET FOOD INGREDIENTS i INTERNATIONAL FEET TRADE SL
Representant part actora: Christian Morron Lingl i BELEN FONT GONZALO
Part demandada : Generalitat de Catalunya (Dept. d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural)
Representant part demandada : Advocat de la Generalitat
SENTÈNCIA núm. 66/2015
LLEIDA, a 25 de febrer de 2015.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ORDINARI en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 454 de l'any 2012 , promogut a instància de les mercantils PET FOOD INGREDIENTS SL (PFI) i INTERNACIONAL FEED TRADE SL (IFT), representades per la procuradora Sra. Belen Font Gonzalo, assistides pel lletrat Sr. Christian Morron Lingl; enfront EL DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI RURAL (DARP); assistit i representat pel Lletrat de la Generalitat. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- Els recurrents interposaren el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrits registrats el 6 de setembre de 2011, contra la resolució del recurs d'alçada de 10 de juny de 2011, dictada pel Director General d'Agricultura i Ramaderia del DARP. El recurs d'alçada s'havia interposat contra la resolució dictada en l'expedient sancionador número AL-L- 005/2010. En la resolució del recurs d'alçada es va confirmar la resolució sancionadora del 3 de desembre de 2010 del Director dels Serveis Territorials de Lleida, per la suposada realització per part de les empreses recurrents, d'un enviament de proteïna animal transformada a un altre país de la Unió Europea sense la comunicació corresponent al sistema informàtic veterinari integrat (TRACES). D'altra banda, també se'ls imputava una activitat d'exportació a un país tercer de proteïnes animals transformades derivades de remugants en condicions no permeses per la normativa vigent. Aquestes conductes es tipificaven com infracció administrativa greu prevista en l'apartat 10 de l' article 84 de la Llei 8/2003 de 24 d'abril, de Sanitat Animal ; i a l'efecte, es va decidir la imposició d'una sanció de multa de 3.001 euros i de 20.000 euros, respectivament, pels dos càrrecs que s'imputaven.
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
Les part recurrents, exposats els fets que motivaven les seves demandes i els fonaments de dret aplicables a la mateixes, van acabar suplicant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència per la què s'estimés íntegrament la demanda conforme els pediments que són de veure en la mateixes, amb la corresponent condemna en costes per a l'adversa.
La part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs contenciós administratiu interposat amb expressa imposició de costes a l'adversa.
TERCER .- Practicada la prova i presentades, en aquest cas, les conclusions que les parts van considerar adients, el procediment va quedar conclòs i pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- DE LA TIPICITAT DE LA CONDUCTA I DEL PRINCIPI DE PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA. INADMISSIBILITAT DEL RECURS DE PET FOOD INGREDIENTS S.L.
Interessen les parts recurrents que es declari la nul·litat de la resolució impugnada per infracció dels principis de tipicitat i de presumpció d'innocència previstos en els articles 129 i 137 de Llei 30/1992 de 26 de novembre , reguladora del Règim Jurídic i el Procediment Administratiu Comú (LRJPAC).
-
En primer lloc l'empresa PFI, al·lega que l'apartat segon de l' article 86 de la Llei 8/2003 de 24 d'abril , de sanitat animal, estableix com a persones responsables de les infraccions quan es tracti de productes d'origen animal o matèries primeres per a l'exportació o la importació, els exportadors o importadors.
Llavors, defensa PFI que al tractar-se d'una empresa dedicada exclusivament a la transformació de subproductes animals de categoria 3 per a l'alimentació d'animals de companyia, no realitza tasques de comercialització, essent l'empresa IFT la que s'encarrega dins del holding empresarial, de desenvolupar aquestes tasques. Corol·lari de l'anterior, la empresa PFI no pot ser considerada responsable del fets comesos.
En aquest sentit, s'afirma en l'escrit de demanda de l'empresa PFI, que qui va subscriure el contracte de compraventa amb l'empresa maltesa QUICKSHIP COMPANY LTD va ser IFT i no PFI. IFT, també consta com a empresa exportadora de la mercaderia en alguns documents (document 15 de l'expedient administratiu, números 2 i 3).
En aquest moment convé recordar que els fets típics que s'imputaven a les dues empreses recurrents de forma solidària, passaven per l'incompliment de l' article 7.1 j) de la Llei 8/2003 pel que fa al càrrec 1, i l'incompliment de l'article 7.1 c) pel que fa la càrrec 2.
Fets que estan tipificats en l'article 84.10 del mateix cos normatiu que sanciona:
" La elaboración, fabricación , importación, exportación , distribución, comercialización , transporte y recomendación o prescripción de uso de piensos, premezclas, aditivos, materias primas, sustancias y productos empleados en la alimentación animal, o productos zoosanitarios distintos de los medicamentos veterinarios, en condiciones no permitidas por la normativa vigente, o cuyo uso haya sido expresamente prohibido o restringido, cuando dicho incumplimiento comporte un riesgo para la sanidad animal ."
L' article 7 de la Llei 8/2003 regula les obligacions dels particulars i, en el seu ordinal j), estableix la següent obligació:
j) Solicitar los certificados o documentación sanitaria exigibles para la importación y exportación , en la forma y condiciones previstas reglamentariamente. Asimismo, corresponderá al importador o exportador asumir los costes derivados de la custodia, transporte, almacenamiento, alimentación, sacrificio, destrucción y, en general, de todo tipo, en relación con los animales, productos de origen animal, productos zoosanitarios y productos para la alimentación animal, que tengan como destino la importación o exportación, hasta tanto se realice la inspección veterinaria en frontera prevista en el capítulo II de este título y, en su caso, con posterioridad.
Per la seva banda, l' article 8 del Reglament (CE ) 1774/2002, estableix les normes sanitàries que s'han d'aplicar als subproductes animals no destinats al consum humà. I en efecte, disposa que quan s'envia proteïna animal transformada a d'altres Estats membres, l'autoritat competent del lloc d'origen informarà a l'autoritat competent del lloc de destí de cada enviament per mitjà del sistema ANIMO (actualment TRACES), o mitjançant un altre mètode establert de mutu acord. Aquesta comunicació possibilita el control dels enviaments i el destí final de les mercaderies, essent un instrument fonamental per a controlar els possibles riscos per a la sanitat animal i també per a la salut pública que es podrien derivar d'un ús indegut d'aquestes farines.
Ara bé, tot i que l' article 7 de la Llei 8/2003 consideri que són destinataris de les obligacions que s'enumeren, tant els propietaris o responsables dels animals, els comerciants, importadors, exportadors, transportistes i, en definitiva, tots els professionals que exerceixin activitats relacionades amb la sanitat animal, convé precisar que moltes de les obligacions descrites, per la seva naturalesa, només són predicables d'alguns d'aquests agents. En aquest sentit, s'ha d'entendre que la entitat que ha de sol· licitar el certificats o la documentació sanitària exigible per a la exportació, és precisament la entitat exportadora. Convé observar que l'apartat j) de l'article 7 preveu altres obligacions exclusivament predicables als exportadors.
El concepte d'exportador, és un concepte normatiu que defineix l'apartat 13 de l' article 3 de la Llei 8/2003 . Al respecte, s'estableix que es considerarà exportador aquella persona física o jurídica que demana l'exportació.
PFI defensa àrduament que l'entitat exportadora és l'empresa IFT, i que així es pot comprovar de diversos documents que consten en l'expedient administratiu, com és el cas del documents 15 de l'expedient administratiu, números 2 i 3, on s'hi pot llegir que l'exportador és IFT, i també del certificat veterinari on hi consta que es va sol·licitar a instancia de la societat IFT (document número 7 de l'expedient administratiu número 18). Però també cal observar que tant IFT com PFI fan constar el mateix domicili i pertanyen al mateix holding empresarial. De la documentació que s'aporta sembla que tinguin funcions compartides en ordre a materialitzar el transport i la exportació dels productes tot i que certament sembla que les operacions comercials es duguin a terme per l'empresa IFT. Així, tot i que l'empresa IFT consti com a exportadora en els documents esmentats, el cert és que en tots els tiquets de bàscula hi apareix que el producte surt de PFI amb destí cap al "client" (s'entén que també ho és de PFI, l'única empresa que apareix com a expedidora dels tiquets) QUICKSHIP COMPANY LTD, i amb camions que també semblen estar al servei de PFI. Els tiquets identifiquen el contenidor i el contracte on es destina la mercaderia. Per tant, sembla que ambdós empreses comparteixin funcions, intervenint en les diferents facetes que impliquen l'exportació.
Però en tot cas no hi ha dubte que cap de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba