STSJ Cataluña 3672/2015, 5 de Junio de 2015
| Ponente | MATILDE ARAGO GASSIOT |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:5816 |
| Número de Recurso | 2544/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 3672/2015 |
| Fecha de Resolución | 5 de Junio de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
JSP
Recurs de Suplicació: 2544/2015
IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER
IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT
IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ
Barcelona, 5 de juny de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 3672/2015
En el recurs de suplicació interposat per Juan Enrique a la interlocutòria del Jutjat Social 32 Barcelona de data 13 de gener de 2015 dictada en el procediment Demandes núm. 1047/2013 en el qual s'ha recorregut contra la part MESOESTETIC PHARME GROUP, S.L. i FONS DE GARANTIA SALARIAL (FOGASA), ha actuat com a ponent la Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.
ANTECEDENTS DE FET
En fase d'execució de sentència i en data 27 de novembre de 2014 es dictà interlocutòria per la que es despatxava l'execució del procediment indicant la quantia dels salaris de tramitació.
Contra aquesta interlocutòria la part actora va interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents, van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 13 de gener de 2015, la qual va estimar en part el dit recurs.
Contra aquesta interlocutòria la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Contra la interlocutòria dictada en execució de sentència d'acomiadament improcedent, que declara l' extinció de la relació laboral i estableix la condemna al pagament de la indemnització i els salaris de tramitació, descomptant els dies en què consta que el demandant ha estat d'alta al RETA, presenta recurs de suplicació la part demandant, que ha estat impugnat per l'empresa.
El recurs es presenta amb un únic motiu, per la via de l' article 193 c) de la Llei reguladora de la jurisdicció social, al legant infracció de normes substantives, concretament dels articles 56.2 del TR de l'Estatut dels Treballadors, en relació a l' article 217 de la LEC, art. 88 de la Llei reguladora de la jurisdicció social, així com l' article 217 del RDL 1/2010 de la Llei de Societats de Capital, i doctrina jurisprudencial dictada en relació a la càrrega de la prova, relativa a la compensació de les quantitats cobrades durant el període corresponent als salaris de tramitació.
Parteix el recurs del tenor literal de l' article 56-2 de l'E.T ., quan indica que els salaris de tramitació es meritaran des de la data de l'acomiadament fins a la notificació de la sentència que declari la improcedència, o fins que el treballador hagués trobat una altra ocupació, si tal col locació fos anterior a la sentència i es provés per l'empresari el valor s'ha cobrat pel treballador, pel seu descompte dels salaris de tramitació.
Qüestiona el recurrent la interpretació que fa la resolució judicial de limitar el període dels salaris de tramitació fins al dia de l'alta al RETA del demandant, indicant que en la vista de l'incident en execució de sentència la part demandada no va demanar cap prova, ni va interessar que es requerís l'aportació per l'actor de documents que acreditessin els seus ingressos, durant el període de 1-10-2013 a 27-11-2014. Per tant, indica el recurs que no s'ha acreditat que el demandat, a banda de donar-se d'alta al RETA, hagi cobrat una quantitat anàloga als salaris deixats de percebre durant període coincident amb els salaris de tramitació.
Al lega també que el raonament judicial vulnera els principis de la càrrega de la prova de l' article 217 de la LEC, que si bé té en compte la facilitat probatòria de les parts, també eximeix de la càrrega probatòria, en indicar sempre i quan una disposició legal expressa no distribueixi amb criteris especials la càrrega de provar els fets rellevants, disposició que en el cas concret està inclosa en l' article 56-2 abans citat. Per altra banda, raona el recurs que ja que no estava acreditat el valor dels ingressos del demandant, el magistrat podia usar la potestat d'acordar diligències finals, d'acord amb l ' article 88 de la LRJS . Ressalta que la sentència del TS de 10-10-2007, RJ 2007/8488, valora que d'acord amb l' article 56-1-b) de l'E.T ., incumbeix a l'empresari la càrrega de provar el que ha cobrat el treballador en la nova empresa, indicant que al efecte, pot proposar l'empresa diverses proves, tals com la prova documental, interrogatori de la part o testifical de l'empresari que contracta de nou a l'actor, cosa que en el cas de la sentència del TS no s'havia realitzat per la part demandada, al igual que en el cas que ens ocupa, no donant lloc a la compensació.
Ressalta també el recurs que únicament el fet d'estar afiliat al RETA no comporta la percepció d'ingressos. Així cita l' article217 del Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, text refós de la Llei de Societats de Capital, que disposa l'alta en càrrecs com als que exerceixen funcions de conseller delegat o administrador, que en general són gratuïts. Per tant, no es dedueix que no hagi de ser indemnitzada la situació de manca de retribució salarial del...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba