SAP Barcelona 75/2015, 17 de Abril de 2015
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2015:3908 |
| Número de Recurso | 901/2012 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 75/2015 |
| Fecha de Resolución | 17 de Abril de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 901/2012
Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 1169/2009
Sentència núm. nº 75/2015
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Francisco Herrando Millán
Antonio Gómez Canal
Barcelona, 17 d'abril de 2015
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 901/2012 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Preckler i Dieste, en representació de Erasmo, part codemandada, i ha pronunciat la següent Interlocutòria Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Estimo la demanda
interpuesta por D. Arturo y D. Celso, representados por el Procurador D. Albert M. Català Soto, asistido de su Abogado D. José M. Vázquez Barea, contra D. Erasmo, representado por el Procurador D. Joaquín Preckler Dieste, y defendido por el Letrado D. Jorge Navarro Quilis, y contra la mercantil Yunardia SL y declaro la nulidad del contrato de cosa ajena de compraventa de 16 de junio de 2009 entre Yunardia SL, a través de
D. Jacobo y D. Erasmo como comprador, otorgado ante el Notario de Barcelona D. Amador López Baliña, con protocolo 1488, respecto de la finca inscrita en el Registro de la Propiedad de El Vendrell, nº 1 Finca NUM000, Folio NUM001 del Libro NUM002 de l'Ajuntament de La Bisbal del Penedès, tomo NUM003 del Archivo, URBANIZACIÓN000 ", CALLE000 nº NUM004,correspondiente a la parcela NUM005 del polígono NUM006, de superficie 584 m2, referencia catastral NUM007 "
La part dispositiva de l'Acte d'aclariment de data 8 de febrer de 2012 és la següent: PARTE DISPOSITIVA.-Estimo la petición formulada por el procurador D. Albert M. Català Soto de la sentencia en el presente procedimiento con fecha 23-12-11 en el sentido que en el fallo se manifiesta la expresa imposición en costas a los codemandados".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Preckler i Dieste.
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. López-Jurado i González. Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 28 de gener de 2015, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la part codemandada integrada pel Sr. Erasmo la Sentència d'instància (f. 422 i ss.)
pels següents motius:
1er) bona fe del comprador demandat conforme a l' art. 34 LH : Al FJ Segon de la sentència reconeix el Jutjat que al cas li és aplicable la sent. del Ple de la Sala Primera del TS de 5-3-2007 respecte de l' art. 34 LH .
El Jutjat admet l'adquisició a non domino si es produeix una venda que no s'inscriu i, més tard, pel que ja no és propietari real, però sí registral, una segona transmissió (per venda o embargament) que s'inscriu (venda de cosa aliena) de manera que aquest segon comprador adquireix si inscriu ignorant la primera venda i en les condicions de l' art. 34 LH i el primer perd el domini, per la prevalença del principi de fe pública registral.
Es pregunta el Jutjat, tot i admetre que hi ha una presumpció de bona fe a favor d'aquest segon adquirent (el Sr. Erasmo ), si dit Sr. pot ser considerat adquirent de bona fe. Si tenia la creença certa de que qui venia era amo. Per desconeixement de la primera venda.
La bona fe resta definitivament configurada a la sent. TS de 7-12-2004, es presumeix iuris tantum i la càrrega de provar la mala fe és de qui nega la bona fe ( sents. múltiples, de 6-12-1972, 31-1-1975, 20-6-1975, 27-10-1976, 16-3-1981, 10-2-1983, 6-2-1984, 16-9-1985 ) i és un estat psicològic d'ignorància de la venda anterior i ve relacionat amb el comportament exigible i segons la diligència mitjana, de manera que l'art. 36 equipara el coneixement als mitjans racionals i motius suficients per a conèixer, i el desconeixement a no haver pogut conèixer, devent-se de destacar que, en suma, l'error no ha de ser excusable
(D. 50,17,203), de manera que no s'actua de bona fe si, emprant la diligència exigible, s'hauria d'haver conegut aquesta primera venda.
Però el Jutjat finalment decideix que no ha de protegir al Sr. Erasmo aquesta bona fe afirmant que tant Yunardia SL com el Sr. Erasmo coneixien la situació i que Celso era el primer comprador .
En base a tenir per admesos per Yunardia SL els fets de la demanda en base a l' art. 304 LEC i per la testifical del Sr. Severino, que admet l'amistat que tenia amb el Sr. Jacobo, administrador de Yunardia SL i considerant que per la seva forma de declarar coneixia absolutament la situació de la finca.
No es creu que Erasmo no anés a veure la finca i atén la testifical de la Sra. Luz que diu que el preu de 16.000 # és vil atès que les finques de la zona valen més de 200.000 # i que el Sr. Erasmo estava per la zona observant les parcel·les des de feia més de tres mesos.
I, a més, valora negativament la proximitat entre l'inici de les actuacions judicials (febrer 2009) i la venda al Sr. Erasmo (juny 2009).
De tot això extrau que manca bona fe en aquest comprador.
El recurrent, en base a la prova practicada, conclou que això és un gran error:
1) la compra és notarial, es fa el 16-6-2009, per 18.000 # i s'inscriu al Registre immediatament seguint el procediment normal.
2) el notari va certificar que la finca era solament propietat de Yunardia SL i mitjançant l'escriptura de constitució inscrita al RM va saber que Jacobo era el representant de dita empresa i que venia per compte d'aquesta.
3) que conforme al Registre era clar que es tractava d'una parcel·la de terra rústica sense cap edificació, no urbana, s'identifica com a porció de terreny i es diu expressament que no és habitatge. Se li exhibeix el plànol.
4) cap prova hi ha de que Erasmo conegués la primera adquisició : desconeixia la ocupació de la parcel·la, no li podia constar la titularitat del Sr. Celso, ni a nivell municipal (com l'Ajuntament va certificar), ni pel Registre de la Propietat.
5) el preu és l'adient per a una porció de terreny .
Reconeix que l'únic que li és censurable és que hagués comprat sobre plànol sense veure la finca, qüestió força més habitual del que pugui semblar. Ni és obligatori ni ho imposa la bona fe. La situació extrarregistral no es podia saber. El Sr. Erasmo, segons la prova practicada, ostenta la qualitat d'un adquirent de bona fe segons l' art. 34 LH . Havent comprovat registralment la titularitat, registral, i la representació de dit titular que ostentava el venedor, tota altra major exigència de diligència és excessiva.
També s'equivoca el Jutjat aplicant erròniament l' art. 304 LEC i valorant com valora la testifical del Sr. Severino .
La rebel·lia de la venedora, causa de l'aplicació de l' art. 304 LEC, no és imputable al comprador. Res a veure té amb la mateixa. La rebel·lia del codemandat en res ha d'afectar a aquesta part [el silenci no la fa unívocament còmplice del comprador, no pot entendre's que ostentin una posició no contraposada, en defensa de la venda, cal presumir que si no ha vingut ha estat per no enfrontar-se al procés, per no admetre haver venut sabent que no podia, perquè el venedor ho té molt difícil per negar haver venut abans, mentre que el comprador pot ignorar-ho perfectament].
No entén en tot cas que sigui suficient per destruir la presumpció de bona fe construïda per la jurisprudència del TS.Cap prova ha aportat l'actora. Li corresponia la càrrega de prova.
Quant a la testifical del Sr. Severino, el visionat del DVD (min. 15:53 a 25) no revela en cap moment que manifestés allò que li atribueix la sentència. Tot al contrari.
Inexplicable error. Ell fou qui va posar en contacte la mercantil Yunardia SL i el Sr. Erasmo . No va estar a la signatura. No va cobrar per la seva intermediació.
No sabia de la finca més enllà de que es tractava d'una porció de terreny sense edificar, i que el motiu de conèixer les dues parts era, d'una banda una antiga amistat amb el Sr. Jacobo (ja traspassat) i per haver col·laborat ocasionalment (sense donar-ne més detalls) professionalment amb el Sr. Erasmo . El Jutjat extrau conclusions diametralment oposades al manifestat pel testimoni.
Quant al preu pactat i la testifical de la Sra. Luz : és veïna de l'actor, la família Celso Arturo s'ha encarregat de portar-la a judici, no parla de preu vil (min. 5:45 a 5:50 DVD) i reconeix a data del judici que sabia que s'havien venut parcel·les a la mateixa zona que l'adquirida per l'ara recurrent per idèntic valor, 18.000 #.
Res d'això es recull a la sentència. Com tampoc que era el preu habitual. En cap moment diu que el valor era de 200.000 #. En canvi, l'ara recurrent sempre ha sostingut haver pagat 18.000 # i que si es va escripturar per menys fou per a evitar pagar tants impostos. És ignorar una realitat nacional la freqüència d'aquest tipus de fraus a Hisenda.
Ni engany, ni preu vil, ni confabulació. Comprar sobre plànol no desvirtua la presumpció de bona fe . La testimoni fou parcial i favorable als interessos de la família actora a qui va reconèixer conèixer de tota la vida i venir a defensar.
Quant a si abans de comprar feia mesos que veia les finques, no hi ha cap prova.
El Jutjat torna a equivocar-se quan suposa que la litis va començar el febrer. Aquesta part fou citada a termini el 25-9-2009, no abans. La demanda és de 31-7-2009 . Quan Doña. Luz es refereix a haver vist al recurrent tres mesos abans (del judici, 29-11-2011) es refereix a agost de 2011.
2on) Inexistència de venda o cessió a favor de l'actora : Yunardia SL va vendre primer l'any 1967 al Sr. Adriano i l'any 2009 al Sr. Erasmo .
Han portat els actors una cessió de Adriano i s'han basat en la usucapió, però no han aportat el contracte d'adquisició de Adriano a Yunardia SL.
El que han aportat només és una promesa...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba