SJCA nº 1 177/2015, 30 de Abril de 2015, de Lleida
| Ponente | CARLOS BRUFAL CLUA |
| Fecha de Resolución | 30 de Abril de 2015 |
| ECLI | ES:JCA:2015:229 |
| Número de Recurso | 521/2013 |
JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 1 DE LLEIDA
C/Canyeret, 3-5 C.P. 25007 de Lleida.
Telèfon 973 700 133
PROCEDIMENT ABREUJAT 521/2013
Part actora : Teofilo
Representant part actora: XAVIER PIJUAN SANCHEZ
Part demandada : AJUNTAMENT D'AGRAMUNT
Representant part demandada : CECILIA MOLL MAESTRE
SENTÈNCIA Núm. 177/2015
LLEIDA, a 30 d'abril de 2015.
Vistes per la SSª el Sr. Carles Brufal Clua, Jutge del Jutjat contenciós administratiu núm. 1 de Lleida i del seu partit judicial, les presents actuacions de PROCÉS ABREUJAT en exercici d'un RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU, seguit en aquest Jutjat sota el nombre 521 de l'any 2013 , promogut a instància Don. Teofilo , representat pel procurador Sr. Xavier Pijuan Sánchez i assistit pel lletrat Sr. Josep Ortiz Llena, enfront l'Excel·lentíssim AJUNTAMENT D'AGRAMUNT, representat per la procuradora Sra. Cecília Moll Maestre i assistit per la lletrada Sra. Esther Sancho Cepero. Ha recaigut la present resolució en base als següents,
PRIMER .- El recurrent interposà el corresponent recurs contenciós administratiu, mitjançant escrit registrat el 13 de setembre de 2013, contra la resolució d'Alcaldia número 163/2013, per la qual es desestimava el recurs de reposició presentat contra la liquidació tributària número 0016a, acordada en data 30 d'abril de 2013.
SEGON.- Un cop personada l'Administració demandada i remés l'expedient administratiu, es van presentar els corresponents escrits de demanda i de contestació.
La part recurrent, exposats els fets que motivaven la seva demanda i els fonaments de dret aplicables a la mateixa, va acabar sol·licitant que, conclosos els tràmits legals pertinents, es dictés sentència estimant les seves pretensions, conforme són de veure a la demanda.
La part demandada, un cop exposats els fets que motivaven el seu escrit de contestació i els fonaments de dret aplicables, va acabar sol·licitant que es dictés una sentència desestimant el recurs presentat amb expressa imposició de costes per a l'adversa.
TERCER . - Conclòs el procediment, va quedar pendent de dictar la pertinent sentència.
QUART .- En aquest procediment s'han observat totes les prescripcions legals en la forma de demanar i en la seva tramitació.
PRIMER.- DE L'ACCIÓ EXERCITADA
Com s'anticipava en el l'antecedent de fet primer, el recurrent interposà el recurs contenciós administratiu contra la resolució d'Alcaldia número 163/2013, per la qual es desestimava el recurs de reposició presentat contra la liquidació tributària número 0016a, establerta amb l'acord d'Alcaldia de data 30 d'abril de 2013.
Interessa la part actora l'anul·lació de la resolució impugnada amb expressa imposició de costes a la part demanda. Per tant, l'objecte d'aquesta litis , es centra en la impugnació d'una liquidació tributària per l'aplicació de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (en endavant IIVTNU) en una dissolució de condomini.
La pretensió de la part promovent es basa en entendre que en els casos de dissolució de condomini no es produeix cap mena de transmissió efectiva de l'immoble. Al no tractar-se d'un acte traslatiu de domini no es genera el fet imposable i, per tant, no hi ha lloc a reclamar la satisfacció de l'impost. Com a fonament de la seva pretensió, la part actora fa una complerta referència al panorama que ha dibuixat la doctrina jurisprudencial els últims anys, prenent com a punt de partida -entre d'altres- la paradigmàtica STS de 19 de desembre de 1999 dictada en la resolució d'un recurs de cassació en interès de Llei.
La doctrina que es posa de relleu en l'escrit de demanda és unívoca en entendre que en els casos de divisió de cosa comú, tractant-se de béns indivisibles que s'acaben atribuint a un sòl dels comuners, les obligacions de compensació que és generen entre els comuners en cap cas poden tenir la consideració de transmissions de propietat o de compra de quotes, sinó que, senzillament, és una conseqüència derivada de la indivisibilitat de la cosa comú, y dels mecanismes que el legislador ha disposat per tal de posar un fi equitatiu a la situació antieconòmica d'indivisió que pesa sobre l'immoble.
Front aquest argument la part demandada hi oposa que el què es grava amb l'impost és l'acte inter vivos d'extinció del condomini, però no el acte d'acceptació d'herència. En aquest sentit, s'al·lega que la Direcció General de Tributs en consultes com la V1591-08 de 28 de juliol estableix diferències entre els actes inter vivos i mortis causa. Així, es sosté que en el cas que es tracti de la dissolució del condomini voluntària, quan es decideix extingir la comunitat i adjudicar tos els béns a un sol dels comuners -que compensarà econòmicament o de qualsevol forma las altres-, no s'està davant d'una divisió de la cosa comú sinó d'una transmissió dels drets de propietat de la resta de comuners a l'adjudicatari final.
SEGON.- DE LA NATURALESA DE L'OPERACIÓ JURÍDICA I DEL LA DOCTRINA QUE HI ÉS APLICABLE
Com s'acaba de veure, considera la part demandada que no s'està davant d'una operació de divisió sinó davant d'una transmissió de propietat. Però tal com es pot llegir de l'escriptura presentada com a document número 3 de la demanda, la naturalesa que hom pot atribuir a l'operació jurídica duta a terme per la part actora, no es altra que la d'una dissolució voluntària d'un condomini preexistent (vegeu expositiu primer de l'escriptura) que es resol amb l'adjudicació del ple domini en favor del Sr. Teofilo .
Altrament, en l'escriptura s'acorda una compensació en favor de la resta de comuners.
En primer lloc, i a efectes d'aplicar la doctrina més adient al cas, convé observar que la part actora parteix del fet que estem davant d'un immoble indivisible, extrem aquest que no ha estat objecte de controvèrsia per la part adversa.
És cert que la consulta elevada a la Direcció General de Tributs (V1591-08 de 28 de juliol) distingeix entre les comunitats de béns originades per actes mortis causa i les originades per actes intervivos. I de la mateixa es pot llegir el següent:
"Si se trata de un bien indivisible, la extinción de la comunidad podrá llevarse a cabo mediante la adjudicación del bien a uno de los comuneros que compensará económicamente o de cualquier otra forma a los demás comuneros. En este caso también se produce un exceso de adjudicación al comunero adjudicatario respecto a su cuota de participación en la comunidad. El IIVTNU gravará...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba