STSJ Cataluña 2975/2015, 8 de Mayo de 2015
| Ponente | MIQUEL ANGEL FALGUERA BARO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:4343 |
| Número de Recurso | 862/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE SUPLICACIóN |
| Número de Resolución | 2975/2015 |
| Fecha de Resolución | 8 de Mayo de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
EL
Recurs de Suplicació: 862/2015
IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL
IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS
IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ
Barcelona, 8 de maig de 2015
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 2975/2015
En el recurs de suplicació interposat per Jon a la sentència del Jutjat Mercantil 10 Barcelona de data 10 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 572/2014 dimanant del Concurs Voluntari núm. 592/12, en el qual s'ha recorregut contra la part GRAFOS, S.A. ARTE SOBRE PAPEL, Onesimo (ADMINISTRADOR CONCURSAL) i COMITÉ DE EMPRESA DE GRAFOS, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.
ANTECEDENTS DE FET
En data 30 de juny de 2014 va tenir entrada en l'esmentat Jutjat Mercantil demanda d'incident concursal en impugnació individual, a instància de la representació de Jon, que dimanava del Concurs Voluntari núm. 592/12 . Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 d'octubre de 2014, que contenia la decisió següent:
DESESTIMO INTEGRAMENTE la demanda de incidente concursal laboral interpuesta por DON Avelino, debiendo mantenerse la indemnización fijada en el Expediente de Regulación de empleo aprobado por Auto de 15 de mayo de 2014, al carecer el demandante de legitimación activa para recurrir el referido Auto, todo ello sin hacer especial pronunciamiento en cuanto a las costas procesales.
En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:
"Son hechos probados en el presente indiecente los siguientes:
-
GRAFOS, S.A. ARTE SOBRE PAPEL fue declarada en situación de concurso voluntario por Auto de 16 de octubre de 2012. B. Durante la tramitación del concurso, y apostando la concursada por la continuidad de la actividad de la sociedad, se tramitó un expediente de suspensión temporal de puestos de trabajo, que fue aprobado por Auto de 5 de julio de 2013 y que afectó al actor, el cual estuvo en situación de suspensión de contrato entre el 1 de mayo y el 4 de julio de 2014.
-
Con posterioridad, se tramitó expediente de regulación de empleo que afectó a dieciocho (18 ) trabajadores, que vieron extinguidos sus contratos por Auto de 15 de mayo de 2014.
-
El actor quedó afectado por el Auto y se le notificó dicha resolución el 2 de junio de 2015, tras haber acudido personalmente a la empresa por una llamada de la misma, entregándole en ese momento una carta de 23 de mayo de 2014 en la que se le comunicaba su despido, siendo el importe de la indemnización de
10.928,87 Euros.
En data 15 d'octubre de3 2014, es va dictar interlocutória de l'anterior resolució la part disposuitiva de la qual és com segueix :
"Se acuerda aclarar la sentencia, dictada en fecha 10 de octubre de 2014, en el sentido de que en el fallo de la Sentencia donde dice DON Avelino debe decir DON Jon .; y una vez firme esta resolución póngase en la resolución aclarada una nota de referencia, que se incluirá en el libro de resoluciones definitivas, dejando una certificación en las actuaciones. "
Contra aquesta resolució Jon va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el va impugnar GRAFOS S.A. Arte sobre papel. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS JURÍDICS
ÚNIC.- 1. Per la via de la lletra a) de l'article 193 LRJS denuncia el treballador actor la infracció d'allò previst a l' article 24 CE i 440.1 i 445 LEC, en relació a l'article 194.4 LCon. La tesi del recurs passa en aquest punt per la consideració que existí un denegació injustificada de la prova -en relació a la documental i testifical reclamades a la demanda- que li ha produït indefensió, havent formulat en el seu moment reposició i posterior protesta en el judici.
-
Escau tenir present, com afirma la doctrina constitucional -entre moltes d'altres, la STC 158/1989 de 5 d'octubre -, que el dret a la prova consagrat en l' art. 24.2 de la Constitució ha de ser respectat pels Tribunals, que tenen el deure evitar desequilibris entre les respectives posicions processals de les parts o limitacions en les seves perspectives de defensa, havent de considerar- se que el dret a servir-se de proves pertinents no ha de sacrificar-se a interessos dignes de tutela però de rang subordinat, com l'economia processal, la major celeritat o eficàcia de l'Administració de justícia, doncs entendre el contrari és generar la indefensió de les parts.
La protecció del dret fonamental de defensa, emparat en l' art. 24.2 de la Constitució, no se satisfà pel fet que les proves proposades i admeses s'evacuïn en un o altre sentit i ni tan sols és transcendental el resultat o la incidència que hagin de tenir sobre la solució definitiva de la litis. El que interessa a aquest efecte és que propostes i admeses es practiquin, en tant no intervingui renúncia de la part que les ha proposat. Cosa distinta és que propostes, no siguin admeses, ja que en tal supòsit, perquè pugui pretendre's la vulneració d'aquell dret fonamental, caldria esgotar els recursos ordinaris i, si escau, l'oportuna protesta per la seva inadmissió, encaminada a promoure els recursos extraordinaris o el d'empara, que procedissin
El dret de les parts a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa forma parteix de la tutela judicial efectiva que reconeix l' art. 24 de la CE ( SSTC 51/1985 de 10 d'abril i 40/1986 d'1 Abr ., entre moltes altres), dret que arriba a la pràctica de les proves pertinents i rellevants, el que permet rebutjar al jutjador únicament aquelles que no reuneixin les dites característiques ( SSTS 20.12.1989, 02.10.1990, etc.) La indefensió consisteix en un impediment del dret a al legar i demostrar en el procés els propis drets i, en la seva manifestació més transcendent, és la situació en la qual s'impedeix a una part, per l'òrgan judicial, en el curs del procés, l'exercici del dret de defensa, privant-la d'exercitar la seva potestat d'al legar i, si escau, justificar els seus drets i interessos perquè li siguin reconeguts, o per a replicar dialècticament les posicions contràries en l'exercici de l'indispensable principi de contradicció. El TC ha reconegut les interrelacions existents entre la indefensió contemplada entre l' art. 24.1 de la CE i el dret als mitjans de prova, havent declarat que la relació entre el dret a les proves i indefensió marca el moment de màxima tensió de l'eventual lesió del dret (S 51/1985 de 10 d'abril), i d'aquesta manera la denegació de proves en determinades circumstàncies pot produir indefensió. Al seu torn la STC 147/1987 de 25 de setembre, declara que l' art. 24.2 de la Constitució ha elevat a rang constitucional efectivament el dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents com dret fonamental exercitable en qualsevol tipus de procés i que aquest dret, inseparable del dret mateix a la defensa, consisteix que les proves pertinents siguin admeses i practicades pel propi jutge o Tribunal, la qual cosa no implica la pèrdua de la potestat judicial per a declarar la inadequació de la prova, tot i que la part ha d'al legar i fonamentar la transcendència i rellevància de la prova o que això resulti dels fets i peticions de la demanda, també deu el jutge explicar el seu judici negatiu a l'admissió de la prova
En relació al que antecedeix és aconsellable recordar la doctrina elaborada pel TC sobre la limitació o denegació dels mitjans de prova, en relació amb el dret fonamental a obtenir la tutela efectiva de jutges i Tribunals, que pot sintetitzar-se en els següents extrems:
-
És clar que no tota la infracció de normes processals comesa pels òrgans judicials determina la indefensió constitucionalment prohibida per l' art. 24.1 de la Constitució (interlocutòria TC 1110/ 1986 ). Però a això cal agregar que la garantia de l'art. 24.2 del dret de defensa consisteix que les proves pertinents propostes siguin admeses i practicades pel jutge o Tribunal, i com resultat de l'esmentada constitucionalització, imposa una nova perspectiva i una sensibilitat major en relació amb les normes processals corresponents, de manera que és tasca essencial dels Tribunals proveir a la satisfacció de tal dret sense desconèixer-lo ni obstaculitzarlo ( SSTC 30/1986, 1/1992, etc.).
-
És indiscutible l'existència d'una relació entre denegació indeguda de proves i indefensió, però no són conceptes que hagin, sense més, d'equiparar-se perquè no existeix indefensió de rellevància constitucional quan, encara que existeixi alguna irregularitat processal, no s'arriba a produir efectiu i real menyscapte del dret de defensa, bé perquè no existeixi relació entre els fets que es volia provar i les proves rebutjades o bé perquè quedi acreditat que l'interessat, malgrat el rebuig, va poder en tot cas procedir la defensa dels seus drets i interessos legítims ( SSTC 149/1987, 158/1989 i 33/1992 )
-
Les limitacions del dret consagrat en l'art. 24.2 a servir-se de les proves pertinents per a la defensa com dret constitucional, no justifiquen el seu sacrifici a interessos indubtablement dignes de tutela, però de rang subordinat, com pot ser l'economia del procés, la celeritat d'aquest o l'eficàcia de l'Administració de justícia ( SSTC51/1985, 33/1992, etc)
-
El dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la defensa que reconeix l' art. 24.2 de la Constitució no faculta, òbviament, per a exigir l'admissió de qualsevol prova que puguin les parts proposar, sinó per a la sol licitud i pràctica de les quals siguin pertinents, corresponent el judici sobre la pertinència de les mateixes al jutjador ordinari, el qual haurà de portar-lo a terme d'acord amb el caràcter fonamental que al dret en qüestió li atorga la Constitució i haurà d'alhora...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba