STSJ Cataluña 184/2015, 16 de Marzo de 2015
| Ponente | EDUARDO PARICIO RALLO |
| ECLI | ES:TSJCAT:2015:3404 |
| Número de Recurso | 372/2012 |
| Procedimiento | RECURSO ORDINARIO (LEY 1998) |
| Número de Resolución | 184/2015 |
| Fecha de Resolución | 16 de Marzo de 2015 |
| Emisor | Sala de lo Contencioso |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA
SECCIÓ CINQUENA
Recurs núm. 372/2012
SENTÈNCIA Núm. 184/2015
Il·lms. Srs.:
President
Sr. Alberto Andrés Pereira
Magistrats
Sr. José Manuel de Soler Bigas
Sra. Ana Rubira Moreno
Sr. Eduard Paricio Rallo
A la ciutat de Barcelona, 16 de març de 2015
LA SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA (SECCIÓ CINQUENA), ha pronunciat la següent SENTÈNCIA en el recurs contenciós administratiu núm. 372/2012, interposat pel Don. Herminio, representat pel Procurador Sr. JORGE BELSA COLINA i dirigit pel Lletrat Sr. ANGEL ESCOLANO RUBIO, contra el DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT, representat i dirigit pel LLETRAT DE LA GENERALITAT .
Ha estat ponent el Magistrat Il·lm. Sr. Eduard Paricio Rallo, que expressa el parer de la Sala.
ANTECEDENTS
En data 28 de novembre de 2012 la representació Don. Herminio va presentar en la secretaria d'aquesta Sala escrit d'interposició del present recurs, adreçat contra la resolució de la Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya de data 20 de setembre de 2012, referida al seu fill Rodrigo .
En data 13 de febrer de 2013 l'actor va presentar escrit de demanda mitjançant el qual va demanar sentència que anul· li la resolució impugnada, declari el dret dels escolars a que el castellà sigui també utilitzat com a llengua vehicular, obligui a l'Administració adoptar les mides necessàries per tal d'adaptar el sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català; incloent el dret dels nens en educació infantil a rebre el primer ensenyament en la llengua habitual dels escolars, sense que en cap cas aquest ensenyament sigui dispensat pel procediment d'atenció individualitzada sinó en els mateixos termes i condicions que els escolars en llengua habitual catalana; i també les mides escaients per tal que el model oficial de preinscripció en educació infantil demani per la llengua habitual als pares o tutors dels nens preinscrits en els cursos escolars en centres sostinguts amb fons públics per tal de poder fer efectiu el seu dret a rebre en l'esmentada llengua el primer ensenyament, sense necessitat de sol·licitud per part del titular del dret.
Hom fonamenta el recurs en el fet que els drets que l'actor demana han estat ja reconeguts per a jurisprudència del Tribunal Constitucional, singularment per la sentència núm. 31/10, i del Tribunal Suprem -sentències de 9, 13 i 16 de desembre de 2010 i 10 i 19 de maig de 2011 -, sense que les mides s'hagin de limitar al fill del recurrent atès que l'esmentada jurisprudència es refereix al sistema en el seu conjunt.
Per la seva part, la representació de l'Administració demandada va formular contestació a la demanda en què, d'acord amb els fets i fonaments al·legats va demanar la inadmissió parcial d'aquest recurs, tot desestimant-la en la resta o, subsidiàriament, desestimi el recurs en el seu conjunt, amb imposició de les costes processals a l'actora.
Mitjançant resolució de data 2 d'abril de 2013 es va fixar la quantia d'aquest procés com indeterminada. Acte seguit, es va admetre i practicar la prova proposada per les parts amb el resultat que consta als actes.
Posteriorment, les parts van formular conclusions tot ratificant llurs respectives pretensions.
Finalment, es va assenyalar dia i hora per a la votació i resolució, diligència que va tenir lloc en la data fixada.
FONAMENTS DE DRET
Els antecedents a considerar per resoldre aquest recurs son els següents:
El fill de l'actor cursava estudis d'educació infantil al CEIP Garrigot de Castelldefels el curs 2011-12. En data 12 de setembre de 2012 l'actor va presentar sol·licitud en el següent sentit:
-Que es declari el seu dret a que l'espanyol o castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu de la Comunitat Autònoma de Catalunya i s'adoptin per la Consellera les mides que siguin necessàries per tal d'adaptar el seu sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, que considera també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català, per tal que el fill del sol·licitant rebi una educació bilingüe junt amb a la resta d'escolars i en igualtat de condicions amb ells, incloent així mateix el dret dels nens en el primer ensenyament a rebre l'ensenyament en la llengua demanada pels pares.
- Que es declari el dret a què el model oficial de preinscripció demani per la llengua habitual als pares o tutors dels nens preinscrits en els cursos escolars en centres sostinguts amb fons públics i s'adoptin les mides oportunes per a l'efectivitat d'aquest dret.
- Que es declari el dret del sol·licitant a que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació tant oral com escrita, que li siguin adreçades pel centre escolar i per la Conselleria d'Educació ho sigui també en castellà, adoptant-se les mides oportunes per a l'efectivitat d'aquest dret.
L'anterior sol·licitud va ser parcialment estimada per la resolució que és objecte d'aquest recurs, concretament en allò que es refereix a que les comunicacions, circulars i qualsevol, documentació siguin notificades al recurrent en llengua castellana, en el supòsit que només es facin en llengua catalana.
L'actor planteja en aquest recurs una primera pretensió en el sentit que s'anul·li la resolució impugnada i, alhora, demana que es declarin els següents dret dels escolars:
A que el castellà sigui també utilitzat com a llengua vehicular, i s'obligui a l'Administració adoptar les mides necessàries per tal d'adaptar el sistema d'ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera també el castellà com a
llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català;
Incloent el dret dels nens en educació infantil a rebre el primer ensenyament en la llengua habitual dels escolars, sense que en cap cas aquest ensenyament sigui dispensat pel procediment d'atenció individualitzada sinó en els mateixos termes i condicions que els escolars en llengua habitual catalana;
Que el model oficial de preinscripció en educació infantil demani per la llengua habitual als pares o tutors dels nens preinscrits en els cursos escolars en centres sostinguts amb fons públics per tal de poder fer efectiu el seu dret a rebre en l'esmentada llengua el primer ensenyament, sense necessitat de sol·licitud per part del titular del dret.
Aquesta Sala i secció s'ha pronunciat recentment mitjançant sentència núm. 129/2015, de 23 de febrer, recurs núm.310/12, en relació a les mateixes qüestions que es plantegen en aquests recurs, coincidint els motius de recurs i d'oposició al mateix així com les pretensions formulades per les parts, de forma que ens hem de remetre a allò argumentat en la sentència esmentada, en els següents termes que donem ací per reproduïts:
" SEGUNDO - La cuestión primera y nuclear planteada por la parte actora en su recurso ha sido resuelta, como conocen las partes, por una reiterada doctrina jurisprudencial, representada por las STS, Sala 3ª, de fechas 9 de diciembre de 2010 (rec. de casación 793/2009 ), 13 de diciembre de 2010 (rec. de casación 796/2009), 16 de diciembre de 2010 (rec. de casación 1839/2009), 10 de mayo de 2011 (rec. de casación 1602/2009), 19 de mayo de 2011 (rec. de casación 395/2010), 12 de junio de 2012 (rec. de casación 5825/2011), 19 de febrero de 2013 (rec. de casación 1615/2010), 26 de febrero de 2013 (rec. de casación 2825/2012), 24 de septiembre de 2013 (rec. de casación 2895/2012 y 3011/2012) y 19 de noviembre de 2013 (rec. de casación 3077/2012).
Con posterioridad, las STS, Sala 3ª, de 15 de enero de 2014 (rec. de casación 1475/2013), 17 de enero de 2014 (rec. de casación 1460/2013), 10 de febrero de 2014 (rec. de casación 1461/2013), 13 de febrero de 2014 (rec. de casación 1464/2013), 27 de febrero de 2014 (rec. 1481/2013) y 29 de mayo de 2014 (rec. de casación 3182/2013), han confirmado medidas cautelares adoptadas por esta Sala y Sección, en procesos similares al presente.
En la pieza separada de medidas cautelares del presente proceso, se han dictado Autos en fechas 7 de enero de 2013, 6 de marzo de 2013, 20 de noviembre de 2013, 15 de enero de 2014, 30 de enero de 2014, 24 de febrero de 2014, 29 de abril de 2014, 14 de mayo de 2014 y 5 de diciembre de 2014.
Los dos primeros, de 7 de enero y 6 de marzo de 2013, han sido confirmados por STS, Sala 3ª, de 14 de febrero de 2014 (rec. de casación 1465/2013).
Se razona en el FJ 5º de esta última, como fundamento de la confirmación de las primeras medidas cautelares adoptadas por esta Sala y Sección en el presente supuesto, que :
"...La necesidad del proceso para obtener la razón no debe convertirse en un daño para el que tiene la razón. Este principio, que resume la doctrina del " fumus boni iuris", y que se enuncia desde la conocida Sentencia Factortame del Tribunal de Justicia de Luxemburgo, de 19 de junio de 1990, que asume este Tribunal Supremo, desde el Auto de esta Sala de 20 de diciembre de 1990, tiene cabal aplicación en este caso, en el que se acude al proceso para que se reitere lo que ya han acordado los tribunales en asuntos idénticos anteriores. Es decir, para que se aplique al caso concreto una jurisprudencia ya consolidada y uniforme nacida para casos iguales al examinado".
Partiendo de lo que antecede y tal como puso de manifiesto, en un supuesto también asimilable, la Sentencia de esta Sala y Sección de 29 de mayo de 2012, rec. 452/2009 :
FJ 2º...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba