STSJ Cataluña 1385/2009, 17 de Febrero de 2009
| Ponente | LIDIA CASTELL VALLDOSERA |
| ECLI | ES:TSJCAT:2009:1409 |
| Número de Recurso | 7948/2008 |
| Procedimiento | SOCIAL |
| Número de Resolución | 1385/2009 |
| Fecha de Resolución | 17 de Febrero de 2009 |
| Emisor | Sala de lo Social |
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
CATALUNYA
SALA SOCIAL
MDT
IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN
IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG
IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA
Barcelona, 17 de febrer de 2009
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,
EN NOM DEL REI
ha dictat la següent
SENTÈNCIA NÚM. 1385/2009
En el recurs de suplicació interposat per Espumas Moldeadas, S.A. a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 5 de juny de 2008 dictada en el procediment núm. 274/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Luis María, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.
ANTECEDENTS DE FET
En data 03.04.08 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de juny de 2008, que contenia la decisió següent:
"Estimo la demanda promovida por el trabajador Luis María, declaro el despido improcedente, y condeno al empresario Espumas Moldeadas, S.A., según su elección, a readmitirle o indemnizarle con la cantidad de 120.225,30 euros, más en todo caso el pago de los salarios dejados de percibir desde la fecha del despido hasta la notificación de esta sentencia, o hasta que hubiere encontrado otro empleo, si tal colocación fuere anterior a aquélla y se probase por el empresario lo percibido para su descuento de estos salarios de tramitación. La opción empresarial deberá ejercitarse mediante escrito o comparecencia ante la Secretaría del Juzgado, dentro del plazo de cinco días desde la notificación de la sentencia, y se entenderá a favor de la readmisión de no efectuarse."
En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:
-
El actor venía prestando servicios por cuenta de la empresa demandada, desde el 11 de noviembre de 1988, con categoría profesional de director de fábrica, y unas retribuciones últimas de 4.203,24 euros mensuales con inclusión de la parte proporcional de las pagas extraordinarias, que se integraban con su salario (2.405,17 euros) más las sumas que indirectamente se le abonaban a través de su esposa, socia de la compañía que no prestaba servicios efectivos, y el uso de un automóvil, ostentando esta señora el 40% del capital social, habiendo sido el actor nombrado administrador mancomunado el 31 de mayo de 1993, junto con el señor Isidro, quien estaba casado con otra socia (la tercera era una hermana de esta última), pasando, el actor, a estar de alta en el Régimen Especial de los Trabajadores por Cuenta Propia o Autónomos de la Seguridad Social con efectos de 1 de octubre de 1993; cargo éste de administrador del que renunció mediante escritura pública del 28 de diciembre de 2007, y la demandada, en escrito del 10 de marzo de 2008, le comunicó que la Junta General de Accionistas había aceptado su dimisión como administrador mancomunado desde esta misma fecha, por lo que con efectos de la misma, decía literalmente, "queda totalmente extinguida su relación con esta Sociedad", expresando a continuación que debía abstenerse de entrar en las dependencias de la empresa y devolver las llaves de éstas y del vehículo del que hacía uso, el cual le instaba a dejar de utilizar; el 25 de marzo presentó la papeleta de conciliación administrativa en reclamación por despido.
-
Junto con las funciones propias de administrador mancomunado, el actor siguió realizando las de director de fábrica, las cuales incluían algunas faenas propias de operarios, como llevar el toro, cambio de moldes de máquinas y ayuda directa en tareas de fábrica.
Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.
FONAMENTS DE DRET
Enfront la Sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, considerant que la seva relació de treball amb la demandada era de naturalesa laboral i declarà improcedent el seu acomiadament, amb les conseqüències legals inherents a tal declaració, s'interposa per la demandada Recurs de Suplicació que consta de quatre motius, els dos primers dedicats a la revisió dels fets declarats provats i la resta a l'examen de la normativa legal.
En primer lloc cal dir que en el seu escrit d'impugnació del recurs, la part actora sol.licita que aquest no s'admeti per les causes següents: 1) perquè s'ha interposat fora de termini, 2) perquè no es va consignar la condemna i 3) per defectes en la formalització del recurs.
Aquesta pretensió ha de ser desestimada totalment. Pel que fa al primer motiu, perquè revisades les actuacions la Sala ha comprovat que el recurs va ser presentat dins del termini que estableix la Llei, atès que la provisió de data 14.7.2008, en la qual es posava a disposició de la demandada les actuacions amb la finalitat de que pogués interposar el recurs de suplicació anunciat, li va ser notificada el dia 15 de setembre de 2.008 i les actuacions van ser retornades al jutjat i el recurs interposat el dia 2 d'octubre, és a dir, dins del termini legal.
En relació amb el segon motiu, perquè la condemna dels salaris de tràmit, única quantitat que s'havia de dipositar, atès que l'empresa va optar per la readmissió del treballador) i el dipòsit per poder recórrer, consten correctament ingressats en el compte del jutjat (folis 797 i 798 de les actuacions). I, per últim, perquè el recurs està correctament formalitzat, atès que s'empara en els motius que estableix l' article 191 de la Llei de Procediment Laborals.
Abans d'entrar a examinar el primer motiu d'impugnació, correctament emparat en l'apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral, en els quals es sol.licita la revisió dels fets declarats provats, cal posar de relleu que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció, i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener. Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.
Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L'apartat b) d'aquest article disposa que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits:
-
La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.
D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, se ha de tenir en compte el següent:
-
S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de la revisió; b) cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba