SAP Girona 38/2015, 4 de Marzo de 2015
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2015:145 |
| Número de Recurso | 638/2014 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 38/2015 |
| Fecha de Resolución | 4 de Marzo de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ PRIMERA
GIRONA
APEL·LACIÓ CIVIL
Rotlle núm. 638/2014
Actuacions: procediment ordinari núm. 746/2012
Jutjat Primera Instància 4 Blanes
SENTÈNCIA NÚM. 38/15
PRESIDENT
Fernando Ferrero Hidalgo
MAGISTRATS
Carles Cruz Moratones
Núria Lefort Ruiz de Aguiar
Girona, quatre de març de dos mil quinze
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 638/2014, en el qual ha estat part apel·lant FCC CONSTRUCCIONES, SA, representada pel procurador JOAN ROS CORNELL i dirigida pel lletrat MIGUEL SOTOMAYOR RODRIGUEZ, i també com a part apel·lant MAPFRE SEGUROS DE EMPRESAS COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A., representada per la procuradora CARME EXPÓSITO RUBIO i dirigida pel lletrat MIGUEL SOTOMAYOR RODRIGUEZ; icom a part apel·lada Felicisimo, Justino i Encarnacion
, representada per la procuradora MARIA DOLORS SOLER RIERA i dirigida pel lletrat JOAN NICOLÀS ABELLAN . Ha actuat com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Primera Instància 4 Blanes, en les actuacions 746/2012, que se segueixen a instància Felicisimo, Justino i Encarnacion, representats per la procuradora Maria Dolors Soler Riera i defensats pel lletrat Joan Nicolás Abellan, contra FCC CONSTRUCCIONES, SA i MAPFRE SEGUROS DE EMPRESAS COMPAÑIA DE SEGUROS Y REASEGUROS S.A., representats pel procurador Ferran Janssen Cases, i defensats pel lletrat Miguel Sotomayor Rodriguez, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: " Que estimo sustancialmente la demanda formulada por la procuradora de los tribunales doña Maria Dolors Soler Riera, en nombre y representación de don Felicisimo, don Justino y doña Encarnacion, contra "FCC Construcción, S.A." y "Mapfre Global Risks, Compañía internacional de seguros y reaseguros, S.A.", y en consecuencia condeno a los codemandadas a indemnizar económicamente, de forma conjunta y solidaria:
- A don Felicisimo, en la cantidad de 1.029.888'04 euros;
- A don Justino, en la cantidad de 77.560'62 euros; y - A doña Encarnacion, en la cantidad de 66.047'64 euros.
La responsabilidad de "Mapfre Global Risks, Compañía internacional de seguros y reaseguros, S.A." quedará limitada a un máximo de 600.000 euros.
Las citadas cantidades devengarán el interés legal correspondiente, que en el caso de "FCC Construcción, S.A." será el previsto en el artículo 576 de la Ley de enjuiciamiento civil, a contar desde el dictado de la presente sentencia, mientras que en el caso de "Mapfre Global Risks, Compañía internacional de seguros y reaseguros, S.A." será el que resulte de incrementarlo en un 50% a contar desde la fecha del accidente, salvo que en el momento del pago hayan transcurrido dos años en cuyo caso el interés anual a partir del segundo año no podrá ser inferior al 20%.
Se condena a "FCC Construcción, S.A." y a "Mapfre Global Risks, Compañía internacional de seguros y reaseguros, S.A." al pago de las costas ocasionadas en este proceso".
La part demandada va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.
En el present procediment l'accidentat en la platja de S'Abanell de Blanes en el dia 8.8.09 i que va resultar amb gravíssimes seqüel les (tetrapeljia) i la qualificació de Gran Invàlid, reclama contra la companyia FCC Construcción, SA i la seva asseguradora Mapfre Global Risks, Compañia internacional de Seguros y Reaseguros,SA en base a la responsabilitat extracontractual derivada de l' article 1902 del Codi Civil . Prèviament havia plantejat una qüestió declinatòria de jurisdicció i una petició d'intervenció provocada les quals varen ser rebutjades pel Jutjat d'instància en la seva interlocutòria de 22.4.13 que no va ser recorreguda i va adquirir fermesa. Dictada sentència pel Jutjat estima substancialment la demanda interposada i condemna de manera conjunta i solidària a les codemandades, cadascuna en una part, amb més els interessos legals de ' article 20.4 de la Llei 50/1980 del contracte d'assegurança així com al pagament de les costes causades.
Contra tal decisió s'alcen les dues codemandades en un recurs conjunt en el qual consideren que la prova ha estat erròniament valorada pel jutge d'instància i també de manera subsidiària que va existir culpa compartida per part del perjudicat i, a més que en cap cas l'asseguradora demandada hauria de pagar els interessos de demora des de la data del sinistre sinó des de la citació a termini per a contestar la demanda.
Consideracions prèvies
Per començar les recurrents fan una referència al fet que varen plantejar una declinatòria de jurisdicció (no una qüestió de competència, com ara es diu) que va ser desestimada pel Jutjat d'instància (de 22.4.13 que no va ser recorregut en reposició) així com també una manca de litisconsorci passiu i necessària que també va ser desestimada i que la part demandada ja no va sostenir. Però a continuació es queixa que la sentència no va resoldre en la sentència la seva excepció -no processal,com ja admet la part- consistent en la manca de legitimació passiva ad causam que va plantejar.
la legitimació ad causam al contrari apareix en funció de la pretensió formulada. El seu fonament es troba en la falta d'acció, i es projecta al fons de l'assumpte, en al ludir a la falta de títol o de dret de demanar. Segons la jurisprudència del Tribunal Suprem (S 10 de desembre 1990, entre altres), aquesta legitimació ad causam implica l'atribució subjectiva del dret, i no es tracta d'una condició d'admissibilitat del procés sinó de l'existència mateixa de l'acció, de tal manera que no és aquesta legitimació una qüestió de personalitat sinó que afecta el fons de la qüestió per traduir-se en la falta d'acció.
La legitimació ad causam, ordinària o directa, consisteix en la qualitat d'un subjecte en relació amb l'afirmació deduïda en un determinat procés respecte d'un acte, negoci, relació o situació jurídica, en virtut de la qual s'explica la posició del demandant/demandat amb aquesta condició. Encara que la doctrina del TS és sensible a les diferents configuracions doctrinals (com es pot apreciar mitjançant un examen comparatiu de les sentències de 5 de febrer de 1994, 24 maig 1995, 2 setembre 1996, 8 i 30 maig i 26 de novembre de 1997 i 12 desembre 1998 ), que en realitat no afecten el tema en el que és substancial, sí que és de destacar, per la seva precisió tècnica, la Sentència de 31 de març de 1997 perquè posa èmfasi en un aspecte fonamental, com ara el relatiu a la coherència jurídica entre la titularitat que s'afirma i les conseqüències jurídiques que es pretenen. Per tant, aquesta condició de caràcter objectiu "exige -como dice dicha resolución- la adecuación entre la titularidad jurídica afirmada (activa o pasiva) y el objeto jurídico pretendido". ( STS 05.07.2001 ).
En el cas present la sentència d'instància entra en el fons de l'assumpte i analitza de manera detallada la prova practicada, les al legacions de cada part i finalment adopta la decisió que ara s'impugna. La demandada FCC CONSTRUCCION,SA era la contractista que executava l'obra de regeneració de la platja de S'Abanell de Blanes en el dia 8.8.09 i la companyia MAPFRE GLOBAL RISK, la seva asseguradora. Son elles les que han de fer front a les imputacions que li fa la part demandant sobre els fets esdevinguts i dels quals en va sortir perjudicat el jove Felicisimo que va patir unes esgarrifoses lesions i seqüeles.
Valoració de la prova
Ens trobem davant d'un accident, lamentable per les seves conseqüències que es deriva de les següents circumstancies degidament acreditades: 1) A finals de desembre de 2008 es van produir importants desperfectes en la platja S'Abanell de Blanes (i en la resta de la Costa Brava) com a conseqüència d'un extraordinari temporal de mar; 2) Per aquesta causa la platja indicada es va quedar sense sorra i presentava un aspecte que la feia inservible pel seu ús habitual per a banyistes; aquesta platja era una "platja fonda" -com la majoria de les platges del litoral gironí- i que consisteix que entre els 2 i els 3 metres de la voramar, és a dir, d'on s'acaba la sorra i comença el mar, ja no es fa peu perquè la profunditat és superior als 2 metres de fondària;3) aquesta platja té una distància entre el mar i el passeig de la localitat d'entre 20 i 30 metres;
4) com a conseqüència del temporal el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino va encarregar a la demandada FCC Construcción,SA (en endavant FCC) les obres de regeneració de la platja per tal que en plena temporada estiuenca pogués ser utilitzada pels banyistes; 5) A finals de juliol (dia 30)de 2009 varen començar les obres de regeneració que consistien en que a traves d'un vaixell que havia dragat la sorra a les afores del port d'Arenys de mar, la transportà a Blanes i per mitjà d'uns tubs per sota aigua i per damunt la sorra de la platja l'abocava en la superfície. Posteriorment, mitjançant aparells mecànics es procedia a anivellar la part de la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba