SAP Barcelona 62/2015, 24 de Marzo de 2015
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2015:2922 |
| Número de Recurso | 551/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 62/2015 |
| Fecha de Resolución | 24 de Marzo de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 551/2013
Jutjat de Primera Instància núm. 36 de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 787/2012
Sentència núm. 62/2015
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Francisco Herrando Millán
María del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 24 de març de 2015
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 551/2013 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Huguet i Fornaguera, en representació del Sr. Artemio, part actora, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel·lada és la següent: "FALLO.- Que
desestimando la demanda presentada por el Sr. Ernesto Huguet en representación de D. Artemio, asistido por el Sr. Yamandú Rodríguez, frente a Allianz Compañía de Seguros y Reaseguros SA, representada por el Sr. Jesús de Lara Cidoncha y asistida por el Sr. Félix Ruiz Gálvez, absuelvo a la demandada de las peticiones formuladas por la actora, con expresa imposición a ésta de las costas causadas".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Huguet i Fornaguera .
Ha comparegut en aquesta alçada la part executada a través del procurador Sr. De Lara i Cidoncha.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 4 de març de 2015, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la part actora la Sentència d'instància (f. 138 i ss.) pels següents motius:
1er) posa en qüestió que s'hagi de considerar aplicable el CCom i la normativa de l'assegurança marítima a una nau de 4,90 m. d'eslora recreativa. Entén que si bé l' art. 107.2 LCS diu el que diu, es va reformar per a introduir per Llei 21/1990 la Directiva 88/357/CEE que inclou l'assegurança de vehicles marítims dintre dels grans riscos, que l'exposició de motius de la Llei ja diu que estan fora de la tutela especial del prenedor perquè són riscos sotmesos ja a un control administratiu que en alguns casos i per imperatiu de la Directiva queda flexibilitzat en atenció a l'especial caràcter dels prenedors.
D'aquí dedueix el recurrent que el Legislador ha volgut considerar assegurança de grans riscos aquella en la que, atesa la qualitat dels contractants, aquests, assegurats o prenedors, no necessiten una especial tutela i ha de primer la llibertat de pactes.
Reconeix que no es un tema resolt per la jurisprudència (que toca de passada sense resoldreho la sent. AP Balears de 17-7-2001) si una nau recreativa amb propietari consumidor s'ha de considerar assegurança de gran risc. I exposa que la literalitat de la Llei ens podria dur a que ens trobéssim (atesa la llibertat de llei aplicable) amb una assegurança sota legislació estrangera.
Considera que la llibertat de pactes s'ha de circumscriure als grans riscos com a tals . No a tota assegurança marítima. Demana expressament que l'Audiència es pronunciï al respecte.
2on) Reconeix que les sentències que aporta la sentència d'instància són d'embarcacions recreatives, però, en tal cas, si ha de ser una assegurança marítima, entén que el principal problema és que la pòlissa no està signada, que l'únic reconegut per l'actor és la certificació d'assegurançai que, no estant signades, les clàusules limitatives no vinculen .
I d'altra banda insisteix en que l' art. 755 CCom obliga les asseguradores a abonar els danys i perjudicis derivats de "8. Apressament" i "14. Qualsevol altre accident o risc de mar". Es pregunta si el robatori és un risc de mar, i li sembla que no. Però sí ho seria si estigués a la pòlissa.
De manera que, assegurada l'embarcació de robatori sense cap definició, exclusió ni condicionant, hauria de cobrir el furt.
3er) Però entén que la resposta de si l'assegurança marítima inclou o no el robatori la dóna la sent. TS 22-5-2003 que aplica l' art. 50 LCS per tal de definir el "robatori", que és una definició àmplia que admet el furt.
També es va aplicar aquest concepte ampli a les sents. TS de 10-5-1989 i 31-12-1992 . La pòlissa només diu "robo". S'ha d'estar a la interpretació més favorable a l'assegurat (sent. TS 12-7-1984, 12-12-1998 ).
La mateixa sent. 22-5-2003 considera que l' art. 3 LCS és aplicable quan s'incorpora a una assegurança marítima la cobertura de "robatori", de manera que s'exigeix signatura a banda.
No hi ha dubte que és una clàusula limitativa deixar fora de cobertura que l'embarcació estigui a platja o costa descoberta i sense personal a bord. Era un camp de boies d'un club. La clàusula obscura no ha d'afavorir al causant (sents. TS 12-7-1984 i 12-12-1998)
4rt) No hi ha arguments suficients per a assegurar que la pòlissa era suficientment coneguda pel simple fet de que es va comunicar al corredor . Les parts són assegurador i assegurat. A més, les comunicacions entre asseguradora, corredor i assegurat ( art. 21 LCS ) no són el mateix que entre assegurat, corredor i asseguradora, on sí es presumeix que és la voluntat de l'assegurat la que es transmet.
És la pròpia demandada la que defensa l'aplicabilitat d'aquest article.
5è) les costes no serien mai aplicables perquè el cas presenta importants dubtes obre el dret aplicable. Recomana fins i tot a la sala la lectura d'una ponència doctrinal al respecte. I la sent. TS 2-12-1997 que considera que no hi ha cap impediment per a aplicar la LCS a una assegurança d'embarcació recreativa d'un consumidor.
S'oposa la part demandada (f. 153 i ss.) pels següents motius:
1er) considera que la sentència és del tot correcte i que la llei aplicable és sens dubte el CCom. I la llibertat de pactes en el contracte com a primera norma. A més, el furt està expressament exclòs (1º6.B) 3). Així com el robatori en platja o costa descoberta i sense tripulació a bord (1º6.B 1.a). la qüestió de si estem davant o no d'un "gran risc" és estèril.
2on) L'assegurat va tenir coneixement de la pòlissa, en base al que diu Jacobo, no constar cap reserva a la pòlissa i el fet de que no consta se n'hagués fet cap ( art. 8 LCS ) dintre del termini de dita norma.
3er) Consta, finalment, que es van donar els supòsits de manca de cobertura. No es veu quin problema hi ha d'haver en excloure de cobertura una situació de manca total de vigilància ja que un dels principis bàsics de l'assegurança marítima és que l'assegurat actua sempre com si no estigués assegurat i, cas de sinistre, actuar conforme l' art. 17 LCS fent el possible per evitar o apaivagar els efectes del sinistre.
L'informe pericial demostra el furt quan l'embarcació estava fondejada en platja descoberta i sense ningú a bord. El Port de El Mas Nou certifica que no hi era amarrada com pertocaria com a punt d'amarrada. No hi ha cobertura.
Postula la confirmació amb costes.
L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
A la seva demanda (30-5-2012) l'actor reclama contra l'asseguradora demandada l'abonament de
15.750 # per danys i perjudicis derivats de que entre el 16 a les 20:30 i 17-8-2011 a les 13 h. li fou robada, mentre estava amarrada a una boia a Cap Font, Sant Lluís, Menorca, l'embarcació assegurada el 7-5-2011 ( certificat expedit el 6-5-2011, pagament de la prima l'11-5-2011 ) matrícula 7ª-MA 35310.
Sosté que no li fou lliurada la pòlissa fins 5-9-2011 i que no l'havia signat ni coneixia les clàusules excloents de cobertura que no figuraven al certificat que li fou lliurat .
Sosté que es tracta de clàusules limitatives no vinculants en tant que no acceptades expressament ( art. 3 LCS ).
Acompanya
1) certificat de l'assegurança (f. 16 i ss.) on es llegeix entre els riscos coberts " robo con franquicia de 90 euros por siniestro salvo en casos de robo total de la embarcación",
2) rebut (f. 19), pericial Comismar (f. 21 i ss.) que descriu on estava l'embarcació fondejada (f. 21) suposant robatori amb força per haver-se tret completament el cap que passava pels dos ullets superiors de la boia, amb un nus intermedi i que s'amarrava a la cornamusa de l'embarcació; zona sense vigilància i boia propietat de l'associació de fondeig de Cap d'En Font;
3) art. 34 de les condicions generals que exclou el robatori sencer fora de local o sense mecanisme anti-robatori i amarrada a moll d'un club nàutic (f. 30) i denúncia (f. 31 i ss.),
4) còpia del correu pel qual es denega la cobertura (f. 33-34) i
5) còpia de la pòlissa (f. 35 i ss.) on consta fora de cobertura la pèrdua total i el robatori en costa oberta o platja oberta sense ningú a bord, reclamació extrajudicial i refús (f. 52-53).
-
A la seva contestació, la demandada oposa la manca de cobertura i que el prenedor coneixia dita clàusula en base a la declaració continguda a la clàusula final del contracte on es reconeix i accepta les condicions.
Nega que es remetés solament el certificat, segons mail del Sr. Alfonso, director de la delegació de Barcelona (f. 100) que indica que es va trametre còpia a través del corredor el 7-5-2011, de manera que el mateix 7 hauria d'haver tingut accés al contingut de la pòlissa a través del seu corredor.
La pòlissa fou expedida el 6. En altre cas, la manca de comunicació hauria estat responsabilitat del corredor ( art. 26 Llei 26/2006 de 17 de juliol, de mediació d'assegurances privades i art. 21 LCS i art. 8 LCS -ha passat un mes sense reclamar-).
A més, entén exclosa la contingència perquè ha estat un furt (manca de força o violència).
Acompanya còpia de la pòlissa (f. 89 i ss.) de la que resulta que li és aplicable supletòriament la normativa de l'assegurança marítima dels arts. [7]37 a 805 CCom i l'exclusió de pèrdua total i per robatori quan estigui en costa descoberta o platja descoberta sense ningú a bord o desprovista dels raonables mitjans de seguretat cas d'hivernament (1º 5. B) i 1º 6...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba