SAP Barcelona 283/2015, 6 de Marzo de 2015
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2015:2383 |
| Número de Recurso | 36/2015 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 283/2015 |
| Fecha de Resolución | 6 de Marzo de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala penal. Secció desena
Recurs d'Apel·.lació nº 36/15-C
Procediment Abreujat nº 258/13
Jutjat Penal nº 25 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lma/s Magistrada/ts
Sra MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, sis de març de dos mil quinze
Vist en grau d'apel·lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 258/13 del Jutjat Penal nº 25 dels d'aquesta capital, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la defensa de l'acusat Bruno, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 16 de desembre de 2014, per delicte de receptació. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno al acusado Bruno como autor de un delito de receptación, sin la concurrencia de circunstancia modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de SEIS MESES de PRISIÓN, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena y al pago de la mitad de las costas procesales. Absuelvo al acusado Gregorio de toda responsabilidad criminal en los presentes hechos, y declaro de oficio la mitad de las costas".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel.lació la defensa de l' acusat. Admès a tràmit per provisió de 12 de gener de 2015, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala. Per provisió de 16.2.15 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 4 de març per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal .
FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per íntegrament reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils. FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel·lació en dos motius complementaris que desenvolupa a l'empara del que permet l' art. 790 de la Llei 38/02 de 24 d'octubre d'enjudiciament criminal abreujat, sota els següents epígrafs:
-
Vulneració del dret constitucional a la presumpció d'innocència previst en l' art. 24.2 CE, amb error en la valoració de la prova; i B) Infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 298.1 del Codi Penal .
-
S'argumenta en primer lloc com a element cabdal de recolzament de la seva tesi de manca de tipicitat punible, que no consta pas que els acusats es coneguessin d'antuvi, i per tant que el Sr. Bruno tingués coneixement de la procedència il·lícita de la mercaderia que transportava dins la furgoneta, és a dir, múltiples peces desballestades de ciclomotors sostrets prèviament als seus legítims propietaris. Justifica aquella hipotètica ignorància en el fet que la furgoneta li havia estat lliurada per un amic ( Serafin ), i que no havia mirat què transportava. En conseqüència, reclama es revoqui la condemna a l'empara del dret a la de presumpció d'innocència, o subsidiàriament, d'acord amb el principi " in dubio pro reo".
La petició haurà de ser desestimada. Cal recordar, que el recurs d'apel·lació autoritza en principi al tribunal "ad quem " a revisar la valoració de la prova efectuada pel jutjador d'instància, car a diferència del recurs de cassació permet una revisió "íntegra" ( 2ª instància plena), però no és menys cert que la jurisprudència del nostre Tribunal Constitucional -entre d'altres la STC 2/10 d'11 de gener- limita tota possibilitat de modificació del relat de fets provats i conseqüent qualificació jurídica de la condemna, a la prèvia constatació flagrant que en l'apreciació dels elements fàctics bàsics el/la jutge penal hagi incorregut en un error manifest.
No pot el tribunal d'apel·lació substituir pel seu personal criteri una valoració conjunta raonable i motivada emesa pel jutge " a quo ", atès que només ell ha gaudit dels principis d'immediació, oralitat i contradicció propis del plenari, la qual cosa predetermina que el tribunal de segona instància hagi de respectar la seva apreciació imparcial si analitza el material provatori d'acord amb les regles d'anàlisi sil·logístic recollides en l'art. 741 Lecrim ., i alhora, motiva de forma raonada la conclusió que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba