SAP Barcelona 63/2015, 13 de Febrero de 2015
| Ponente | JOSE LUIS VALDIVIESO POLAINO |
| ECLI | ES:APB:2015:1875 |
| Número de Recurso | 75/2013 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 63/2015 |
| Fecha de Resolución | 13 de Febrero de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 16ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE BARCELONA
Secció Setzena
Rotlle 75/2013-C
Judici ordinari 650/2011
Jutjat de Primera Instància número 32 de Barcelona
S E N T È N C I A nm. 63/2015
Il.lms. Srs.
JORDI SEGUÍ PUNTAS
INMACULADA ZAPATA CAMACHO
JOSÉ LUIS VALDIVIESO POLAINO
A la ciutat de Barcelona a tretze de febrer de dos mil quinze.
Vistes, en grau d'apel.lació, davant la Secció Setzena de l'Audiència Provincial de Barcelona, les actuacions de judici número 650/2011, seguides pel Jutjat de Primera Instància número 32 de Barcelona, a instància de la COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL EDIFICI DEL CARRER DIRECCION000 NÚMERO NUM000 DE BARCELONA, representada per la procuradora senyora Angela Palau Fau i defensada per l'advocat senyor José Manuel Alburquerque Bercerra, contra el senyors Jacobo, Claudia y Mauricio, Ramón, Silvio, Felisa, Carlos José, Lorena y Juan Ignacio, representats per la procuradora senyora Mónica Banqué Bover i defensats per l'advocat senyor Enrique Callís Pascual del Pobil, i contra els senyors Anton i Regina, representats per la procuradora senyora Eulalia Rigols Trullols i defensats per la advocada senyora Iris Rodríguez Plaza, les quals estan pendents davant d'aquesta sala en virtut del recurs d'apel.lació interposat pels demandats, contra la sentència dictada per la jutgessa del Jutjat indicat en data vint de setembre de dos mil dotze .
ANTECEDENTS DE FET:
La part dispositiva de la sentència apel.lada diu, literalment, el següent:
"
Estimo sustancialmente la demanda interpuesta por el Procurador Sra. Palau Fau en nombre y representación de la COMUNIDAD DE PROPIETARIOS C/ DIRECCION000, NUM000, BARCELONA frente a Don. Jacobo, Claudia, Ramón, Silvio, Felisa, Carlos José, Mauricio, Lorena y Juan Ignacio, representados por el Procurador Sra. Banqué Bover y frente a los Srs. Regina y Anton, representados por la Procuradora Sra. Rigol Trullols y:
1) Declaro que la actividad desarrollada por los mencionados codemandados en el edificio sito en Barcelona, c/ DIRECCION000, NUM000, es molesta para los vecinos, comporta un uso excesivo de las instalaciones comunes y es contraria a la convivencia normal de la comunidad. 2) Condeno a los mencionados codemandados a cesar en la actividad de explotación de viviendas para uso turístico que llevan a cabo en los pisos NUM001 y NUM002 y NUM003 de dicha comunidad.
3) Condeno a la parte demandada al pago de las costas procesales.".
Contra l'anterior sentència van interposar recurs d'apel.lació les parts demandades mitjançant escrits motivats, dels que es va donar trasllat a la part contrària, que els va oposar, elevant-se seguidament les actuacions a aquesta Audiència Provincial, per a la resolució del recurs. Es va assenyalar per a la deliberació i decisió el dia 20 de maig de 2014.
El ponent inicialment designat, senyor JORDI SEGUÍ PUNTAS, no es conformà amb el resultat de la decisió de la sala i declinà la redacció de la sentència, que va correspondre al magistrat JOSÉ LUIS VALDIVIESO POLAINO.
En el procediment s'han observat les prescripcions legals, llevat el termini per a dictar sentència.
Vist, sent ponent el magistrat senyor JOSÉ LUIS VALDIVIESO POLAINO.
FONAMENTS DE DRET:
La comunitat de propietaris de l'immoble del carrer de la DIRECCION000 NUM000 de Barcelona va promoure el mes d'abril de 2011 una acció adreçada a la cessació de l'activitat d'explotació d'apartaments turístics que els respectius propietaris dels pisos NUM001, NUM002 i NUM003 duen a terme en aquests elements privatius.
Els demandats han defensat la legalitat administrativa i la licitud civil de l'activitat que fan en els seus respectius elements privatius, per la qual cosa s'oposen a l'acció de cessació promoguda per la comunitat a la qual pertanyen.
Un cop practicada l'abundant prova declarada pertinent va recaure sentència de primera instància favorable a la tesi de la comunitat demandant, en atenció als següents raonaments essencials: 1er/ els estatuts de la comunitat no restringeixen la destinació dels elements privatius que componen la finca; 2on/ els pisos dels demandats no es destinen a un simple lloguer per a ús turístic sinó que en ells s'hi desenvolupa una activitat molt semblant a l'hotelera, la qual cosa implica un ús excessiu perjudicial per a la comunitat entesa com a globalitat; 3er/ l'explotació dels apartaments turístics esdevé una activitat molesta puix que origina sorolls nocturns, trucades intempestives als intèrfons i una major brutícia a l'escala.
En conseqüència, la jutgessa de primera instància entén que concorren dos dels supòsits de fet previstos en l' article 553-47 del Codi civil de Catalunya (CCC), raó per la qual acorda la cessació de l'activitat d'explotació per a ús turístic dels pisos NUM001, NUM002 i NUM003 de l'edifici del carrer de la DIRECCION000 NUM000 .
Els demandats han formulat sengles recursos contra l'esmentada sentència del jutjat.
Determinació del tipus d'acció plantejada per la comunitat.
La comunitat de propietaris exercita sens dubte l'acció de cessació d'activitats contràries a la convivència normal en la comunitat o que malmetin o facin perillar l'edifici prevista en l'article 553-40 CCC. Així ho palesa que en la junta celebrada el 13 de gener de 2011 s'acordés practicar el preceptiu requeriment fefaent a l'empara de l'apartat 2 d'aquesta norma.
La qüestió referent a les prohibicions i restriccions d'ús dels elements privatius i comuns es contempla tant en l'esmentat article 553-40 com a l'article 553-47. Bona prova d'aquesta dualitat normativa és que la sentència del jutjat apreciï la circumstància que l'explotació dels apartaments turístics suposa una activitat molesta i que és perjudicial per a la finca, supòsit normatiu de l'article 553-47, però que també addueixi que tot plegat és contrari a la convivència normal en la comunitat, hipòtesi de fet de l'article 553-40.
El projecte de llei de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, aprovat per Govern de la Generalitat el 2 de juliol de 2013 i que actualment es troba en plena tramitació parlamentària, ha optat expressament per unificar el règim de les activitats prohibides o restringides tant en els elements privatius com en els comuns en una proposta normativa que diu el següent: "els propietaris i els ocupants no poden fer en els elements privatius, ni en la resta de l'immoble, activitats contràries a la convivència normal en la comunitat o que malmetin o facin perillar l'immoble. Tampoc no poden dur a terme les activitats que la llei o els estatuts exclouen o prohibeixen de manera expressa". Lògicament resoldrem la controvèrsia seguint el dret vigent, però sense perdre de vista que l'obligada integració dels articles 553-40 i 553- 47 CCC (la sentència del Tribunal Superior de Justícia català de 28 d'abril de 2014 els titlla de "complementaris") condueix a un estat de coses normatiu molt semblant a la proposta legislativa transcrita.
Apreciació de fets provats
Un cop revisada l'activitat probatòria cal dir que compartim en essència la apreciació sobre els fets i la valoració de la prova que fa la sentència de primera instancia, per bé que són necessàries certes precisions.
Tal com digué la jutgessa a quo, no hi ha prova que els hostes o turistes ocupants dels pisos dels demandats hagin provocat robatoris o baralles; tampoc no pot imputar-se a l'activitat turística el desgast normal que presenten elements de la comunitat com ara el pany de la porta d'entrada, les bústies o els intèrfons.
En canvi, s'ha acreditat que el tràfec continu d'inquilins dels apartaments turístics, persones carregades amb equipatges més o menys voluminosos que fan estades normalment de pocs dies, comporta un increment de la brutícia de l'escala i del pati, dels sorolls, en particular dels nocturns, i de les molèsties a la resta de veïns, entre d'altres raons per les esporàdiques trucades equivocades als intèrfons. Aquesta conclusió de fet s'estalona en el ponderat testimoni de Obdulio, president de la comunitat, i de Samuel, propietari d'un local destinat a magatzem-taller i d'un entresòl, així com en la clarividència de Salome, resident a l'edifici des l'any 1944 i encarregada de la neteja dels elements comuns durant molts d'anys. El fet que el senyor Samuel no reconegués la carta que se li atribuïa a la demanda no té especial rellevància a efectes probatoris. El que compta és el que va dir al judici l'esmentat testimoni, el qual només es va referir específicament a certa brutícia en el pati de llums de l'edifici, que ell s'ocupa de netejar 3 ó 4 vegades a l'any.
No podem passar per alt que els valuosos testimonis dels integrants de la comunitat compareguts al judici van coincidir a destacar que les queixes les centraven bàsicament en l'explotació turística dels pisos NUM002 i NUM003, mentre que l'activitat homònima duta a terme a l' NUM001 no provocava al seu parer incidents remarcables. És possible que aquesta circumstància tingui a veure amb la situació dels departaments en l'edifici, doncs els del tercer és més probable que produeixin molèsties que els de més avall. Aquests òbviament no poden produir sorolls que afectin als veïns de sota, normalment més afectats per aquesta mena de molèsties. Del full aportat pels propietaris del NUM001 com a document número 12 de la seva contestació, es desprèn que la activitat en aquest apartament es realitza no només per famílies amb fills, puix es reflecteix en el document l'allotjament de adults sense fills, de manera que no hi ha raons especials per a pensar que el tipus de clients en el NUM001 sigui especialment diferent dels del NUM002 .
En referència al NUM001 no mereix gaire crèdit el testimoni de Gervasio, propietari del pis NUM004
, qui va posar l'èmfasi en les molèsties que ocasionaven les trucades equivocades al seu intèrfon per part dels usuaris de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba