SAP Barcelona 192/2015, 11 de Febrero de 2015
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2015:1744 |
| Número de Recurso | 344/2014 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 192/2015 |
| Fecha de Resolución | 11 de Febrero de 2015 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal. Secció desena
Recurs d'Apel lació nº 344/14-C
Procediment Abreujat nº 88/14
Jutjat Penal nº 1 de Mataró
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Sra. FRANCISCA VERDEJO TORRALBA
Barcelona, onze de febrer de dos mil quinze
Vist en grau d'apel lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 88/14 del Jutjat Penal nº 1 dels de Mataró, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Cipriano, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 4 de setembre de 2014, per delicte d' abús sexual a menor d'edat o persona discapacitada. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno al acusado Cipriano como autor responsable de un delito de Abuso sexual a persona con discapacidad, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de DOS AÑOS y TRES MESES de PRISIÓN, con sus accesorias legales e inhabilitación para el ejerecicio del derecho de sufragio pasivo. Le impongo una prohibición de aproximarse o comunicarse a Jesús, a distancia no inferior a 500 metros, por un período de 5 años. Le inhabilito para desarrollar y ejercer actividades en centros de discapacitados o de menores durante la condena. Le impongo el pago de las costas procesales, incluidas las de la Acusación Particular. Deberá indemnizar a los legales representantes del perjudicado en la suma de 6.000 euros".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 30 d'octubre de 2014, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal i de l'Acusació Particular es van elevar les actuacions a aquesta Sala en data 19 de desembre. Per diligència de
12.1.15 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el proppassat dia 21 de gener per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol licitada per cap dels recurrents ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal. FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel lada, que es dóna per reproduïda a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel lació en tres motius complementaris, ordenats sistemàticament a l'empara del que permet l' art. 790 de la llei 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistents en:
1) Vulneració del dret a la presumpció d'innocència i error del jutge penal en la valoració de la prova testifical practicada en el judici oral; 2) Infracció de llei derivada d'aplicació errònia de les circumstàncies modificatives agreujants de la responsabilitat criminal, previstes en els arts. 180.1-3 º i 181 1-2 CP .
-
Sota el genèric epígraf de presumpció d'innocència i error en l'apreciació de la prova, considera la defensa de l'acusat que s'ha vulnerat aquest principi recollit en l' art. 24.2 CE, puix la única prova de càrrec practicada en el plenari ha estat la declaració de tres persones presumptes testimonis presencials del fet, succeït en una platja pública, malgrat que no van arribar a presenciar cap acte físic de contingut inequívocament sexual vers l'esmentada persona afectada d'una minusvalía.
Cal matisar abans d'entrar en l'anàlisi de l'hipotètic error en la valoració de les proves, que l'estudi de la causa i de l'Acta del judici oral palesa que la pràctica provatòria s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, contradicció en debat públic d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada de les proves que han format la seva plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim . Escau recordar, que el Tribunal Constitucional ja va exigir des dels seus inicis que les proves de càrrec aportades a judici siguin vàlides i avaluables per l'òrgan jurisdiccional, - STC 70/85 - practicades amb immediació del tribunal sentenciador - STC 98/90 - i sota els principis de publicitat, oralitat i contradicció - STC 31/91 -. Partint d'aquestes premisses jurisprudencials, que en l'afer sotmès a judici es compleixen amb escreix, cal concloure que no es produeix pas infracció del dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan la sentència relati uns fets que -a criteri del jutjador- han quedat provats amb l'anàlisi contrastat de les diferents proves practicades en el judici.
La part que ha vist frustrades les seves expectatives d'obtenir una sentència favorable, en aquest cas la defensa de l' acusat, podrà discrepar legítimament d'aquella valoració inculpatoria, i reclamar que s'apliqui el principi "in dubio pro reo", però no pot argumentar amb coherència que no hi...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba